Campanya contra els ammonites
(; )


    1 Després d’això va morir Nahaix, rei dels ammonites, i el va succeir el seu fill. 2 David es va dir: «Tractaré bé Hanun, fill de Nahaix, perquè també el seu pare em va tractar bé a mi.» David va enviar, doncs, una ambaixada a expressar-li el condol per la mort del seu pare. Quan els enviats de David van arribar al país dels ammonites per donar-li el condol, 3 els principals dels ammonites digueren a Hanun, el seu senyor:
—¿Et penses que David t’ha enviat aquests homes per fer honor al teu pare i expressar el condol per la seva mort? ¿No és més aviat per observar i explorar el país amb la intenció de destruir-lo, que han vingut els seus ambaixadors?

    4 Llavors Hanun va agafar els enviats de David, els afaità, els tallà els vestits pel mig a l’altura de les natges i els va fer marxar. 5 Quan van fer saber a David el que havia passat amb aquells homes, com que estaven molt avergonyits, va manar que sortissin a rebre’ls. El rei els va fer dir:
—Quedeu-vos a Jericó fins que us hagi crescut la barba. Després ja tornareu.

    6 Hanun i els ammonites es van adonar que havien provocat David i enviaren tres tones i mitja de plata a Aram-Naharaim, a Aram-Maacà i a Sobà per contractar carros de guerra amb les seves dotacions. 7 Van contractar trenta-dos mil carros de guerra, i també el rei de Maacà amb el seu exèrcit, que acamparen davant de Medebà. Els ammonites es van mobilitzar i van sortir de les seves ciutats disposats a entrar en combat. 8 David ho va saber i envià Joab amb les tropes escollides. 9 Els ammonites sortiren a combatre i van formar en ordre de batalla davant la porta de la ciutat, mentre que els reis que havien vingut eren a camp obert. 10 Llavors Joab, en veure’s amenaçat pel davant i pel darrere, va fer una tria de les millors tropes d’Israel i va formar una línia enfront dels arameus. 11 La resta de les tropes les confià al seu germà Abisai, perquè s’enfrontessin amb els ammonites, 12 tot dient-li:
—Si ens guanyen els arameus, vine a auxiliar-me, i si us guanyen els ammonites, t’ajudaré jo.
13 Sigues fort i lluitem amb coratge per amor del nostre poble i de les ciutats del nostre Déu. I que el Senyor faci el que li sembli millor!
    14 Joab, amb la seva tropa, es va llançar a l’atac contra els arameus, i aquests van fugir. 15 Quan els ammonites veieren que els arameus fugien, ells també van fugir davant d’Abisai, el germà de Joab, i entraren a la ciutat. Joab se’n tornà a Jerusalem.
    16 Els arameus, en veure que els israelites els havien derrotat, enviaren missatgers per mobilitzar els arameus de l’altra banda del riu Eufrates. Tots estaven a les ordres de Xofac, general en cap de l’exèrcit d’Adadèzer. 17 Així que David va assabentar-se’n, mobilitzà tot Israel, va travessar el Jordà, va arribar on eren ells i prengué posicions prop de les seves línies. Va formar les tropes en ordre de batalla contra els arameus, i aquests l’atacaren, 18 però van fugir davant d’Israel. David els va matar set mil cavalls de tir i quaranta mil homes d’infanteria, entre ells Xofac, general en cap de l’exèrcit.
    19 Tots els reis vassalls d’Adadèzer, veient que Israel els havia derrotat, van fer les paus amb David, que els reduí a vassallatge. Els arameus, en endavant, no volgueren ajudar més els ammonites.