Campanya contra els ammonites
(2Sa 10,1-19; 1Cr 12,26-31) ^*

    ¹ Després d’això va morir Nahaix, rei dels ammonites, i el va succeir el seu fill. ² David es va dir: «Tractaré bé Hanun, fill de Nahaix, perquè també el seu pare em va tractar bé a mi.» David va enviar, doncs, una ambaixada a expressar-li el condol per la mort del seu pare. Quan els enviats de David van arribar al país dels ammonites per donar-li el condol, ³ els principals dels ammonites digueren a Hanun, el seu senyor:
—¿Et penses que David t’ha enviat aquests homes per fer honor al teu pare i expressar el condol per la seva mort? ¿No és més aviat per observar i explorar el país amb la intenció de destruir-lo, que han vingut els seus ambaixadors?
    ⁴ Llavors Hanun va agafar els enviats de David, els afaità, ^* els tallà els vestits pel mig a l’altura de les natges i els va fer marxar. ⁵ Quan van fer saber a David el que havia passat amb aquells homes, com que estaven molt avergonyits, va manar que sortissin a rebre’ls. El rei els va fer dir:
—Quedeu-vos a Jericó fins que us hagi crescut la barba. Després ja tornareu.
    ⁶ Hanun i els ammonites es van adonar que havien provocat David i enviaren tres tones i mitja ^* de plata a Aram-Naharaim, a Aram-Maacà i a Sobà per contractar carros de guerra amb les seves dotacions. ⁷ Van contractar trenta-dos mil carros de guerra, i també el rei de Maacà amb el seu exèrcit, que acamparen davant de Medebà. Els ammonites es van mobilitzar i van sortir de les seves ciutats disposats a entrar en combat. ⁸ David ho va saber i envià Joab amb les tropes escollides. ⁹ Els ammonites sortiren a combatre i van formar en ordre de batalla davant la porta de la ciutat, mentre que els reis que havien vingut eren a camp obert. ¹⁰ Llavors Joab, en veure’s amenaçat pel davant i pel darrere, va fer una tria de les millors tropes d’Israel i va formar una línia enfront dels arameus. ¹¹ La resta de les tropes les confià al seu germà Abisai, perquè s’enfrontessin amb els ammonites, ¹² tot dient-li:
—Si ens guanyen els arameus, vine a auxiliar-me, i si us guanyen els ammonites, t’ajudaré jo. ¹³ Sigues fort i lluitem amb coratge per amor del nostre poble i de les ciutats del nostre Déu. I que el Senyor faci el que li sembli millor!
    ¹⁴ Joab, amb la seva tropa, es va llançar a l’atac contra els arameus, i aquests van fugir. ¹⁵ Quan els ammonites veieren que els arameus fugien, ells també van fugir davant d’Abisai, el germà de Joab, i entraren a la ciutat. Joab se’n tornà a Jerusalem.
    ¹⁶ Els arameus, en veure que els israelites els havien derrotat, enviaren missatgers per mobilitzar els arameus de l’altra banda del riu Eufrates. Tots estaven a les ordres de Xofac, ^* general en cap de l’exèrcit d’Adadèzer. ¹⁷ Així que David va assabentar-se’n, mobilitzà tot Israel, va travessar el Jordà, va arribar on eren ells i prengué posicions prop de les seves línies. Va formar les tropes en ordre de batalla contra els arameus, i aquests l’atacaren, ¹⁸ però van fugir davant d’Israel. David els va matar set mil cavalls de tir ^* i quaranta mil homes d’infanteria, entre ells Xofac, general en cap de l’exèrcit.
    ¹⁹ Tots els reis vassalls d’Adadèzer, veient que Israel els havia derrotat, van fer les paus amb David, que els reduí a vassallatge. ^* Els arameus, en endavant, no volgueren ajudar més els ammonites.