Donatius per a la construcció del temple

    ¹ Després el rei David va dir a tota l’assemblea:
—El meu fill Salomó, l’únic que Déu ha escollit, encara és jove i poc madur, i l’empresa és grandiosa, perquè aquest edifici reial ^* no és per a un home, sinó per al Senyor-Déu. ² Per això he posat el meu esforç a preparar per al casal del meu Déu la quantitat necessària d’or, de plata, de bronze, de ferro i de fusta per a tot el que s’ha de fer d’or, de plata, de bronze, de ferro o de fusta. He preparat també pedres d’ònix i altres per a encastar, pedra negra o vinçada, tota mena de pedres precioses i grans blocs d’alabastre. ^{* 3} Encara, portat per l’amor al temple del meu Déu, a més de tot el que ja he preparat per a aquest sant casal, tinc un tresor d’or i de plata que destino a aquest temple. ⁴ Faig donació de cent tones d’or d’Ofir i de dues-centes quaranta de plata fina, ^* per a revestir les parets interiors dels edificis, ⁵ per als diversos objectes d’or o de plata i per a tota mena de treballs d’orfebreria. ¿Qui de vosaltres està també disposat a fer generosament un donatiu per al Senyor? ^*
    6 Llavors els caps de llinatge, els caps de les tribus d’Israel, els responsables de mil i de cent homes, i els caps de l’administració reial, van fer ofrenes voluntàries: ⁷ per a l’obra del temple de Déu van donar cent cinquanta tones i deu mil monedes d’or, tres-centes cinquanta tones de plata, sis-centes tones de bronze i tres mil quatre-centes tones de ferro. ^{* 8} Els qui tenien pedres precioses, les feien a mans de Jehiel, descendent de Guerxon, per al tresor del temple del Senyor. ⁹ El poble es va alegrar de les ofrenes voluntàries, perquè les havien fetes de tot cor al Senyor. També el rei David en va tenir una gran alegria.

Oració de David ^*

    ¹⁰ Llavors David va beneir el Senyor en presència de tota l’assemblea. Digué:
—Sigues beneït, Senyor, Déu del nostre pare Israel, des de sempre i per sempre. ¹¹ Són teus, Senyor, la grandesa i el poder, la glòria, l’esplendor i la majestat: és teu tot el que hi ha al cel i a la terra. És teva, Senyor, la reialesa, t’aixeques per damunt dels sobirans. ¹² Reparteixes la riquesa i la glòria, domines sobre tot el món. Està a les teves mans donar força i valentia, fer créixer tota cosa i refermar-la. ¹³ Per això, Déu nostre, t’enaltim i lloem el teu nom gloriós. ¹⁴ Qui soc jo i qui és el meu poble per a tenir la gosadia de fer-te ofrenes generoses com aquestes? És ben cert que tot ve de tu: i això que t’oferim, tu ens ho has donat. ¹⁵ Perquè davant teu som immigrants i forasters, igual que els nostres pares; la nostra vida a la terra és com una ombra, sense esperança. ^{* 16} Senyor, Déu nostre, aquesta multitud de coses que hem preparat per a edificar un temple en honor del teu nom, ha vingut de tu i tot és teu. ¹⁷ Jo sé, Déu meu, que tu examines els cors i estimes la rectitud. Jo, amb sinceritat de cor, he ofert generosament tot això, i ara veig amb goig la generositat amb què el teu poble reunit aquí t’ofereix voluntàriament els seus dons. ¹⁸ Senyor, Déu dels nostres pares Abraham, Isaac i Israel, conserva sempre en el teu poble aquests mateixos sentiments i decanta els seus cors cap a tu. ¹⁹ Concedeix al meu fill Salomó un cor sincerament disposat a observar els teus manaments, les teves prescripcions, els teus decrets, prompte per a complir-ho tot i per a construir aquest edifici reial que he preparat.
    ²⁰ Acabat, David va dir a tota l’assemblea:
—Beneïu el Senyor, el vostre Déu!
Tota l’assemblea va beneir el Senyor, el Déu dels seus pares, i es van agenollar i es prosternaren davant el Senyor i davant el rei.

Entronització de Salomó

    ²¹ L’endemà al matí van oferir sacrificis i holocaustos al Senyor: mil vedells, mil moltons, mil anyells, amb les corresponents libacions de vi, i molts més sacrificis per a tot Israel. ²² Aquell dia van menjar i beure a la presència del Senyor, i van celebrar així una gran festa. Salomó, fill de David, va ser proclamat rei per segona vegada, i el van consagrar al Senyor ungint-lo com a sobirà. També van ungir Sadoc com a sacerdot. ^*
    23 Salomó va ocupar el tron del Senyor, com a rei successor del seu pare David, ^* i va prosperar. Tot Israel li prestà obediència. ²⁴ Tots els prohoms, tots els herois, ^* i també tots els fills del rei David, es van sotmetre al rei Salomó. ²⁵ El Senyor va enaltir el rei Salomó fins al capdamunt davant tot Israel i li concedí un reialme gloriós com no havia tingut mai cap dels anteriors reis d’Israel. ^*

Mort de David

    ²⁶ David, fill de Jessè, havia estat rei de tot Israel. ²⁷ Havia regnat quaranta anys sobre Israel: set a Hebron ^* i trenta-tres a Jerusalem. ²⁸ Va morir, després d’una vellesa feliç, carregat d’anys, de riquesa i de glòria. ^* El va succeir en el regne el seu fill Salomó. ^*
    29 La història del rei David, des del principi a la fi, consta en les cròniques del vident Samuel, en les del profeta Natan i en les de Gad, el vident. ^{* 30} Allà es parla també del seu regnat, del seu poder i de tot el que van passar ell, el poble d’Israel i tots els reialmes dels altres països.