Guerra contra Josafat ^*

    ¹ Després d’algun temps, els moabites i els ammonites, amb alguns meünites, ^* van emprendre una campanya contra Josafat. ² Alguns van portar al rei aquesta informació:
—Una gran multitud ve contra tu des de l’altra banda del Mar Mort, des del país d’Edom; ^* ja són a Hassasson-Tamar, o sigui Enguedí.
    ³ Josafat, espantat, va decidir de recórrer al Senyor i proclamà un dejuni per tot Judà. ⁴ Vingueren, doncs, els de Judà, els de totes les ciutats del país, i es van aplegar per invocar el Senyor. ⁵ Josafat, dret enmig de l’assemblea de Judà i de Jerusalem, en el temple del Senyor, davant el nou atri, ⁶ va exclamar:
—Senyor, Déu dels nostres pares, tu ets el Déu del cel i domines tots els reialmes de la terra. Tens a les mans la força i el poder, i ningú no et pot plantar cara. ⁷ Tu, Déu nostre, vas desposseir els habitants d’aquest país davant el teu poble d’Israel, i el vas donar per sempre als descendents d’Abraham, el teu amic. ^{* 8} Un cop establerts al país, hi van edificar un santuari dedicat al teu nom, pensant: ⁹ “Quan sobrevingui una desgràcia, el càstig de la guerra, la pesta o la fam, si ens presentem davant aquest temple, davant teu, perquè és el temple que porta el teu nom, i si et clamem a tu enmig del perill, tu ens escoltaràs i ens salvaràs.” ¹⁰ Ara ja veus què fan els ammonites, els moabites i els edomites de la muntanya de Seïr: quan els d’Israel venien del país d’Egipte, tu no vas permetre que passessin pel seu territori, i per això, en lloc de destruir-los, es van desviar. ¹¹ Ara ens ho paguen venint a desposseir-nos de l’heretat que tu ens havies donat. ¹² Ets tu, Déu nostre, qui els has de judicar. Nosaltres no tenim prou força per a fer front a aquesta gran multitud que ara ens ataca; no sabem què fer, però tenim els ulls posats en tu.
    ¹³ Tots els de Judà, amb les seves dones i els fills, i fins i tot les criatures, eren allà, drets davant el Senyor. ¹⁴ Llavors, enmig de l’assemblea, l’esperit del Senyor s’apoderà d’un descendent d’Assaf, el levita Jahaziel, fill de Zecariahu, fill de Benaià, fill de Jeiel, fill de Matanià. ¹⁵ Jahaziel digué:
—Estigueu atents, tots els de Judà i de Jerusalem, i tu, rei Josafat! Això diu el Senyor: No tingueu por, no us acovardiu davant aquesta gran multitud. ^* Aquesta batalla no és cosa nostra, sinó de Déu. ¹⁶ Demà baixeu contra ells; vindran per la pujada de Sis i els trobareu al final del torrent que hi ha davant el desert de Jeruel. ^{* 17} En aquesta ocasió no sou vosaltres qui heu de combatre. Situeu-vos allí i quedeu-vos-hi per contemplar la victòria del Senyor a favor vostre. ^* Gent de Judà i de Jerusalem, no tingueu por, no us acovardiu. Demà sortiu-los al pas, que el Senyor serà amb vosaltres.
    ¹⁸ Josafat es va prosternar amb el front a terra, i també tots els de Judà i de Jerusalem es prosternaren davant el Senyor per adorar-lo. ¹⁹ Els levites descendents dels clans de Quehat i de Corè es van aixecar per lloar el Senyor, Déu d’Israel, amb totes les seves forces.
    ²⁰ De bon matí es posaren en marxa cap al desert de Tecoa. Quan sortien, Josafat s’aturà i digué:
—Escolteu-me, homes de Judà i de Jerusalem! Confieu en el Senyor, el vostre Déu. Sortiu confiats. Tingueu confiança en els profetes i triomfareu.
    ²¹ Llavors va reunir l’assemblea del poble per designar un grup de cantors que lloessin el Senyor quan fes aparèixer la seva santedat. ^* Col·locats al davant de les tropes, havien de cantar: «Enaltiu el Senyor; perdura eternament el seu amor.» ^*
    22 Tan bon punt començaren els crits de festa i de lloança, el Senyor va parar emboscades ^* contra els ammonites, els moabites i els edomites de les muntanyes de Seïr que havien vingut contra Judà, i foren derrotats. ²³ Els ammonites i els moabites s’aixecaren contra els de Seïr per exterminar-los i aniquilar-los. Després d’exterminar els de Seïr, tots van col·laborar a destruir-se mútuament els uns als altres.
    ²⁴ Quan els de Judà arribaren al promontori des d’on es domina el desert, van mirar cap a la multitud dels enemics, i tot eren cadàvers estesos per terra; no es veia ni un sol fugitiu. ²⁵ Josafat i la seva gent anaren a saquejar les despulles. Van trobar molts animals de càrrega, ^* ramats, vestits ^* i objectes de valor. El botí era tan abundós que van estar tres dies saquejant; de tant que n’hi havia, no se’l podien endur tot. ²⁶ El quart dia s’aplegaren a la vall de la Benedicció. Aquest és el nom que van donar a aquell indret, i encara avui es coneix amb aquest nom, perquè allà van beneir el Senyor. ²⁷ Després, tots els homes de Judà i de Jerusalem, amb Josafat al davant, van emprendre el retorn a Jerusalem cantant de goig, perquè el Senyor els havia donat l’alegria d’alliberar-los dels seus enemics. ²⁸ Arribats a Jerusalem, van anar al temple del Senyor amb arpes, lires i trompetes. ²⁹ Un gran pànic s’apoderà de tots els reialmes dels països veïns quan van saber que el Senyor havia lluitat contra els enemics d’Israel. ³⁰ El reialme de Josafat va quedar tranquil: el seu Déu li va concedir el repòs de tots els qui l’envoltaven. ^*

Resum del regnat de Josafat
(1Re 22,41-46.49)

    ³¹ Josafat, doncs, era rei de Judà. Tenia trenta-cinc anys quan començà a regnar, i va ser rei vint-i-cinc anys a Jerusalem. La seva mare es deia Azubà i era filla de Xilhí. ³² Va comportar-se com el seu pare Asà, sense desviar-se’n gens i fent tot allò que plau al Senyor. ³³ Amb tot, els recintes sagrats no van ser suprimits, i el poble encara no mantenia el cor fidel al Déu dels seus pares.
    ³⁴ La resta de la història de Josafat, des del principi a la fi, tot consta en la Història de Jehú, fill d’Hananí, inclosa en el Llibre dels reis d’Israel.
    ³⁵ Finalment, Josafat, rei de Judà, s’associà amb Ahazià, rei d’Israel, que tenia una conducta impia. ³⁶ L’acord amb el rei d’Israel era per a construir una flota de grans vaixells. ^* Van construir les naus a Ession-Guèber. ³⁷ Llavors Elièzer, fill de Dodavahu, de Mareixà, va profetitzar contra Josafat dient-li:
—Ja que t’has associat amb Ahazià, el Senyor destruirà la teva obra. ^*
Efectivament, les naus es van estavellar i no pogueren anar a Tarsis.