Josies, rei de Judà
()


    1 Josies tenia vuit anys quan començà a ser rei. Va regnar trenta-un anys a Jerusalem. 2 Va plaure al Senyor i va imitar el comportament de David, el seu avantpassat, sense desviar-se’n ni a dreta ni a esquerra.

Reformes de Josies


    3 L’any vuitè del seu regnat, quan encara era un noi, Josies començà a recórrer al Déu del seu avantpassat David, i l’any dotzè començà a purificar Judà i Jerusalem dels recintes i els bosquets sagrats i dels ídols esculpits o de fosa. 4 Van enderrocar a la seva presència els altars dels Baals. Va partir pel mig els emblemes del sol que hi havia damunt els altars, va trossejar els bosquets sagrats i els ídols esculpits o de fosa; ho va reduir tot a pols i l’escampà sobre els sepulcres dels qui els havien ofert sacrificis. 5 A més va cremar els ossos dels sacerdots sobre els seus altars. Així purificà Judà i Jerusalem. 6 A les ciutats de Manassès, d’Efraïm, de Simeó i fins de Neftalí, va fer escorcollar totes les cases, 7 va destruir els altars i els bosquets sagrats, va esmicolar els ídols fins a reduir-los a pols i va partir pel mig els emblemes del sol en tot el territori del regne d’Israel. Després se’n tornà a Jerusalem.
    8 L’any divuit del seu regnat, després de purificar el país i el temple, Josies envià Xafan, fill d’Assaliahu, Maasseiahu, governador de la ciutat, i el cronista Joah, fill de Joahaz, amb l’encàrrec de restaurar el temple del Senyor, el seu Déu. 9 Ells anaren a trobar el gran sacerdot Hilquià perquè recomptés els diners de les ofrenes del temple de Déu, tot allò que els levites guardians del cancell havien recollit de les tribus de Manassès, d’Efraïm i de tota la resta d’Israel, com també de tot Judà i Benjamí i de la població de Jerusalem. 10 I ho van donar als mestres d’obres encarregats de l’edifici del temple del Senyor, perquè ells mateixos, que treballaven en les obres de reparació i consolidació del temple del Senyor, en paguessin les despeses. 11 També van donar diners als fusters i als paletes perquè compressin els carreus per al mur i la fusta per a refer els encaixos i els embigats que els reis de Judà havien malmès. 12 Aquells homes complien a consciència la seva feina, sota la direcció dels levites Jàhat i Obadiahu, descendents de Merarí, i Zecarià i Meixul·lam, descendents de Quehat. Els levites, bons músics, 13 supervisaven els qui traginaven materials i dirigien tots els treballadors, en cada una de les feines. Entre els levites hi havia escribes, reclutadors i porters.

Descoberta del llibre de la Llei
()


    14 Mentre recomptaven els diners de les ofrenes fetes al temple del Senyor, el sacerdot Hilquià va trobar el llibre de la Llei del Senyor donada per mitjà de Moisès. 15 Llavors Hilquià va dir al canceller Xafan:
—He trobat el llibre de la Llei al temple del Senyor!
Hilquià va passar el llibre a Xafan,
16 aquest el portà al rei i, a més, li va fer saber això:
—Els teus servents han fet tot el que els havia estat encomanat.
17 Han comptat tots els diners recollits al temple del Senyor i els han donat als encarregats i als qui executen els treballs.
    18 Després el canceller Xafan va comunicar al rei:
—El sacerdot Hilquià m’ha donat un llibre.
I Xafan el va llegir davant el rei.

Consulta a una profetessa
()


    19 Quan el rei va sentir les paraules de la Llei es va esquinçar els vestits. 20 Després va donar aquesta ordre a Hilquià, a Ahicam, fill de Xafan, a Abdon, fill de Micà, al canceller Xafan i a Assaià, oficial reial:
    21 —Aneu a consultar el Senyor per mi i per la resta d’Israel i de Judà, sobre el que hi ha escrit en aquest llibre que ha estat trobat, perquè la indignació del Senyor s’haurà abocat sobre tots nosaltres, ja que els nostres pares no van obeir la paraula del Senyor i no van complir tot el que hi ha prescrit en aquest llibre.
    22 Hilquià i aquells que el rei havia designat anaren a trobar la profetessa Huldà, muller de Xal·lum, fill de Toquehat, fill d’Hasrà, encarregat del vestuari. Huldà vivia a Jerusalem, al Barri Nou. Quan li van explicar l’assumpte, 23 ella els va dir:
—Això us respon el Senyor, Déu d’Israel: Digueu a l’home que us ha enviat:
24 “Jo, el Senyor, faré caure un desastre damunt aquest lloc i els seus habitants; així es compliran totes les malediccions escrites en el llibre que ha estat llegit davant el rei de Judà. 25 Ells m’han abandonat i han cremat ofrenes a altres déus, m’han irritat amb els ídols que són obra de les seves mans; per això la meva indignació s’ha abocat sobre aquest lloc, i és un foc que no s’apagarà.” 26 Responeu, doncs, al rei de Judà que us ha enviat a consultar el Senyor: “Això et dic jo, el Senyor, Déu d’Israel: Les meves paraules que has sentit referents a aquest lloc i als seus habitants 27 t’han tocat el cor, i t’has humiliat; t’has esquinçat els vestits, has plorat i t’has humiliat davant meu. Per tant, jo també t’he escoltat a tu. Ho dic jo, el Senyor. 28 Faré que et reuneixis amb els teus pares; reposaràs en pau dins el sepulcre, i els teus ulls no veuran res de la calamitat que faré caure damunt aquest lloc i la seva població.”
Ells van fer saber al rei aquesta resposta.

Renovació de l’aliança
()


    29 El rei va convocar al seu costat tots els ancians de Judà i de Jerusalem. 30 Llavors va pujar al temple del Senyor amb tots els homes de Judà, tots els habitants de Jerusalem, els sacerdots, els levites i tot el poble, des del més gran fins al més petit, i va proclamar davant d’ells tot el que hi havia escrit en el Llibre de l’aliança trobat al temple del Senyor. 31 El rei, dret al seu lloc, a la presència del Senyor, va renovar l’aliança amb el compromís de seguir-lo i de complir els seus preceptes, les seves prescripcions i els seus decrets amb tot el cor i amb tota l’ànima, i de guardar les clàusules de l’aliança, tal com estaven escrites en aquell llibre. 32 El rei va fer que tots els qui es trobaven a Jerusalem i a Benjamí acceptessin el compromís de l’aliança. Els habitants de Jerusalem també van comprometre’s a complir l’aliança de Déu, el Déu dels seus pares.
    33 Josies va suprimir totes les pràctiques abominables de tots els territoris israelites i obligà tots els seus habitants a donar culte al Senyor, el seu Déu. Mentre ell va viure, no es van decantar del Senyor, el Déu dels seus pares.