Pregària de Judit
1 Just al moment que en el temple de Déu a Jerusalem oferien l’encens del capvespre, Judit es va prosternar amb el front a terra, es va cobrir de cendra el cap, deixà al descobert la roba de sac que duia a sota i clamà al Senyor amb totes les forces:
2 —Senyor, Déu del meu pare Simeó! Tu vas posar-li l’espasa a la mà perquè es vengés dels estrangers que havien pres l’honor a la seva germana, verge encara, despullant-la sense vergonya i violant-la ignominiosament. Tu havies dit: Això és intolerable! Però ells ho van fer, tanmateix! 3 Per això vas portar els seus magnats a una mort sagnant, i el seu llit, envilit pel seu engany, amb engany va quedar amarat de sang: vas fer morir els servents amb els senyors, i els senyors en els seus mateixos trons. 4 Vas abandonar les seves dones al pillatge, les seves filles, al captiveri, i tots els seus béns foren repartits com a botí entre els teus fills estimats. Ells, encesos de zel per tu i sentint fàstic de la infàmia que havia tacat la seva sang, havien demanat el teu auxili.
»Senyor, Déu meu, escolta també aquesta viuda! 5 Tu fas les coses d’abans, les d’avui i les que vindran després. Tu decideixes el present i el futur, i tot es compleix com ho tenies pensat. 6 Els teus determinis es presenten davant teu i diuen: “Aquí ens tens!” Estan a punt els teus propòsits, coneixes des de sempre les teves decisions. 7 Mira els assiris, satisfets de la seva força, orgullosos dels seus cavalls i cavallers, altius per la seva poderosa infanteria, refiats dels escuts i de les llances, dels arcs i de les fones. Però no saben que tu ets el Senyor que destrueixes les guerres. 8 El teu nom és “el Senyor”. Trenca la seva força amb el teu poder, esmicola la seva potència amb el teu enuig. Ells han decidit de profanar el teu santuari, d’infamar el tabernacle on reposa el teu nom gloriós i de partir a cops de mall els angles del teu altar. 9 Ja veus la seva arrogància! Descarrega sobre el seu cap la teva indignació, dona a la meva mà de viuda la força per a executar el que he pensat. 10 Amb els meus llavis seductors fes morir l’esclau i el cabdill, el cabdill i el qui l’assisteix. Esclafa el seu orgull en mans d’una dona. 11 El teu poder no el fan pas les multituds, la teva sobirania no la sostenen pas els forts. Tu ets el Déu dels humils, l’auxili dels febles, el defensor dels dèbils, el protector dels rebutjats, el salvador dels qui han perdut tota esperança.
12 »Sí, sí, Déu del meu pare i Déu d’Israel, la teva possessió, Senyor del cel i de la terra, creador de rius i mars, rei de tot el que has creat, escolta la meva súplica. 13 Dona’m un parlar seductor per a ferir de mort els qui han planejat accions tan cruels contra la teva aliança i contra el teu sagrat temple, contra la muntanya de Sió i contra la terra que posseeixen els teus fills. 14 Fes que tot el teu poble i totes les tribus sàpiguen que tu ets el Déu fort i totpoderós i que el poble d’Israel no té cap altre protector.