Pregària de Tobit
1 »Profundament entristit, vaig esclatar en plors i sanglots. I tot gemegant vaig posar-me a pregar:
2 »—Ets just, Senyor, i són justes totes les teves obres. Ets bondadós i recte en tot el que fas. Tu ets el jutge del món. 3 I ara, Senyor, mira’m i recorda’t de mi. Però no em demanis comptes de les faltes voluntàries o involuntàries que els meus avantpassats o jo mateix hem comès contra tu. 4 Havíem desobeït els teus manaments, i tu has permès que fóssim lliurats al saqueig, a la deportació i a la mort. Som la riota, l’escarni, les enraonies de totes les nacions on ens has dispersat. 5 Per això és ben recta la teva decisió de tractar-me així per tots els meus pecats. Perquè nosaltres no hem complert els teus manaments ni hem estat fidels a la teva presència. 6 I ara tracta’m com et sembli millor; mana que em sigui presa la vida; vull ser tret d’aquesta terra i tornar-me terra. Més em val morir que no pas viure. M’he sentit massa ultratges, no puc suportar tanta tristesa. Senyor, fes-me sortir d’aquesta angoixa. Deixa’m anar al repòs etern. No em retiris el teu favor! Sí, més em val morir que haver de viure amb tanta angoixa i haver de sentir aquests ultratges.»
Les desgràcies de Sara
7 Aquell mateix dia, a Ecbàtana de Mèdia, Sara, filla de Ragüel, també es va sentir ultratjada per una de les minyones del seu pare. 8 Sara havia estat donada a set marits, i a tots set els havia mort el malvat dimoni Asmodeu abans que s’unissin a ella complint el deure conjugal. La minyona li havia dit:
—Ets tu, qui mates els teus marits! Has estat donada a set i no et pots dir dona de cap! 9 Per què ens fas pagar amb maltractaments la mort dels teus marits? Ves-te’n amb ells d’una vegada! Tant de bo que mai no hàgim de veure cap fill teu ni cap filla teva!
10 Aquell dia Sara es va entristir profundament i es va fer un tip de plorar. I pujà al pis de dalt de casa seva, decidida a penjar-se. Però s’hi repensà i es digué: «Encara ofendrien el meu pare, dient-li: “L’única filla que tenies i que tant estimaves, s’ha penjat de tan desgraciada.” I així, a les seves velleses, jo faria que la tristesa el portés al sepulcre. No, valdrà més que no em pengi. Això sí, demanaré al Senyor la gràcia de morir, per no haver-me de sentir ultratjada tota la vida.»
Pregària de Sara
11 Llavors es girà cap a la finestra, alçà les mans i pregava així:
—Ets beneït, Déu misericordiós!
Que el teu nom sigui beneït per sempre!
Que et beneeixi eternament tota la teva creació!
12 Ara giro la mirada cap a tu,
vers tu alço els meus ulls.
13 Mana que jo sigui treta d’aquest món
i no hagi de sentir aquests ultratges.
14 Tu saps, Senyor, que soc verge;
no m’ha tocat mai cap home.
15 Aquí, en aquest país on visc deportada,
mai no he donat motius
perquè embrutessin el meu nom
o el del meu pare.
El meu pare no té cap més filla
ni cap altre fill que pugui heretar d’ell;
tampoc no li queda cap parent
pròxim o llunyà
amb qui pugui casar-me.
Ja he perdut set marits!
Té cap sentit viure encara?
Però si, per ara,
no em vols prendre la vida,
almenys fes cas, Senyor,
dels ultratges que llancen contra mi.
Déu escolta les pregàries de Tobit i de Sara
16 Aquell mateix moment, Déu en la seva glòria va escoltar la pregària de Tobit i de Sara 17 i els va enviar Rafael perquè els guarís tots dos: Tobit, traient-li els tels dels ulls perquè tornés a veure la llum de Déu, i Sara, la filla de Ragüel, alliberant-la del malvat dimoni Asmodeu i maridant-la amb Tobies, el fill de Tobit. En efecte, Tobies era el pretendent amb més dret per a casar-se amb Sara. En el mateix moment que Tobit entrava del pati a casa seva, també Sara, filla de Ragüel, baixava del pis de dalt.