Sara, alliberada (7-8)
A casa de Ragüel
1 Quan entraven a Ecbàtana, Tobies va dir a l’àngel:
—Azaries, germà meu, porta’m de dret a casa del nostre parent Ragüel.
L’àngel l’hi va acompanyar. Ragüel estava assegut al costat de la porta del pati, i ells van ser els primers de saludar-lo. Ragüel els respongué:
—Déu vos guard, germans. Sigueu benvinguts!
I els va fer entrar. 2 Ragüel va dir a Edna, la seva dona:
—Quina retirada té aquest jove amb el meu parent Tobit!
3 Edna els va preguntar:
—D’on sou, germans?
Ells li contesten:
—Som uns deportats a Nínive, de la tribu de Neftalí.
4 Ella els pregunta:
—Coneixeu el nostre parent Tobit?
Li responen:
—I tant, que el coneixem!
5 Ella els pregunta si es troba bé, i ells li diuen:
—És viu i té bona salut.
I Tobies va afegir:
—És el meu pare!
6 Ragüel es va aixecar d’una revolada i el besava, tot plorant. Després li digué:
—Que Déu et beneeixi, fill meu! És molt bo, el teu pare! I quina desgràcia que s’hagi tornat cec, un home tan just i caritatiu com ell!
I abraçava tot plorant el seu parent Tobies. 7 La seva dona Edna i la seva filla Sara també ploraven pensant en Tobit.
Tobies demana la mà de Sara
8 Ragüel els va acollir afectuosament i va fer matar un moltó del seu ramat. 9 Ells van rentar-se i banyar-se. Un cop a taula, Tobies va dir a Rafael:
—Azaries, germà meu, digues a Ragüel que em doni per muller la meva parenta Sara.
10 I Ragüel, que ho va sentir, digué al jove:
—Menja i beu, i reposa de gust aquesta nit. Tu, germà meu, ets l’únic home a qui pertoca de casar-se amb la meva filla. Ni jo mateix no puc donar-la a ningú, ja que tu ets el meu parent més pròxim. Però, fill meu, t’haig de dir tota la veritat. 11 Ja l’he donada a set homes de la nostra parentela i tots han mort la mateixa nit de noces, quan volien acostar-se-li. Per això ara, fill meu, menja i beu, que el Senyor ja farà el que més us convingui.
12 Però Tobies replicà:
—No menjaré ni beuré res fins que no hagis decidit aquest assumpte meu.
Ragüel li diu:
—Està decidit! Sara t’és donada tal com prescriu la Llei de Moisès. Déu mateix, des del cel, té determinat que te la doni. Pren-la per esposa. Des d’ara sou marit i muller. Sara és teva, des d’avui i per sempre. Fill meu, que el Senyor del cel us assisteixi aquesta nit i faci davallar damunt vostre el seu amor i la seva pau.
Les noces
13 Ragüel va cridar llavors la seva filla Sara. Quan la tingué al davant va agafar-la per la mà i va donar-la a Tobies, tot dient:
—Pren la muller que t’és donada, segons les prescripcions de la Llei que es troben en els llibres de Moisès. Pren-la i porta-la amb salut a casa del teu pare. Que el Déu del cel us concedeixi la pau.
14 Després va cridar la mare de la noia, li va fer portar un full i va estendre l’acta de matrimoni fent constar que donava a Tobies la seva filla per muller, tal com prescriu la Llei de Moisès. Llavors van començar l’àpat.
La nit de noces
15 Ragüel feu venir Edna, la seva muller, i li va dir:
—Germana meva, prepara l’altra cambra i fes-hi entrar Sara.
16 Edna anà a preparar un llit a l’habitació que li havia dit Ragüel i va dur-hi la filla. Edna plorava pensant en ella. Però, eixugant-se les llàgrimes, li va dir:
17 —Confiança, filla! Que el Senyor del cel et canviï la tristesa en alegria. Anima’t, filla meva!
I Edna es va retirar.