Primer llibre dels Reis 17

    ¹⁰ Ell se’n va anar a Sarepta. Arribat a la porta de la ciutat, veié una viuda que recollia llenya. La va cridar i li digué:
—Porta’m, si et plau, una mica d’aigua en un gerro, que vull beure.
    ¹¹ Quan anava a portar-la-hi, Elies la va cridar de lluny estant i li digué:
—Porta’m també, si et plau, un tros de pa.
    ¹² Ella va respondre:
—Et juro per la vida del Senyor, el teu Déu, que no tinc gens de pa. Només em queda al pot un grapat de farina i una mica d’oli a la gerra. Ara recollia unes branques per coure-ho per a mi i per al meu fill. Ens ho menjarem i després morirem. ^*
    13 Llavors Elies li va dir:
—No tinguis por. Ves i fes tal com has dit; però, amb la farina que tens, cou-me primer un panet i porta-me’l. Després ja en couràs per a tu i per al teu fill, ¹⁴ perquè això diu el Senyor, Déu d’Israel: “El pot de farina no es buidarà ni la gerra d’oli s’acabarà, fins al dia que el Senyor enviarà la pluja a la terra.”
    ¹⁵ Ella se’n va anar i va fer tal com Elies li havia dit. I en van menjar ell i ella amb tota la seva família, durant dies i dies. ¹⁶ El pot de farina no va buidar-se ni l’oli de la gerra s’acabà, tal com el Senyor havia anunciat per boca d’Elies.