Fets dels Apòstols 2
1 Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts.
2 De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts.
3 Llavors se’ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cada un d’ells.
4 Tots van quedar plens de l’Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l’Esperit els concedia d’expressar-se.
5 Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacions que hi ha sota el cel.
6 Quan se sentí aquella remor, la gent s’aplegà i van quedar desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua.
7 Meravellats i estupefactes, deien:
—¿No són galileus, tots aquests que parlen?
8 Doncs com és que cada un de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna?
9 Parts, medes i elamites, habitants de Mesopotàmia, de Judea i de Capadòcia, del Pont i de l’Àsia,
10 de Frígia i de Pamfília, d’Egipte i de les regions de Líbia tocant a Cirene, i els qui han vingut de Roma,
11 tots, tant jueus com prosèlits, cretencs i àrabs, els sentim proclamar en les nostres pròpies llengües les grandeses de Déu.