Fets dels Apòstols 3

¹³ El Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob, el Déu dels nostres pares, ^* ha glorificat Jesús, el seu Servent, ^* que vosaltres vau entregar i vau negar davant de Pilat, quan ell estava decidit a deixar-lo lliure. ¹⁴ Vau negar el Sant i el Just i demanàreu a Pilat que us concedís la llibertat d’un assassí. ^{* 15} Vosaltres vau matar el capdavanter de la vida, ^* però Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts; ^* nosaltres en som testimonis. ^{* 16} Gràcies a la fe en el seu nom, Jesús ^* ha restablert l’home que ara veieu i que tots coneixeu: aquesta fe, ^* que ve per ell, l’ha curat completament davant de tots vosaltres.
    ¹⁷ »Doncs bé, germans, ja sé que vosaltres i els vostres dirigents actuàveu per ignorància, ^{* 18} però així Déu ha complert allò que havia anunciat per boca de tots els profetes: que el seu Messies havia de patir. ^{* 19} Ara, doncs, penediu-vos i convertiu-vos, ^* perquè siguin esborrats els vostres pecats. ²⁰ Així el Senyor farà venir un temps de consolació i us enviarà Jesús, el Messies que us ha estat destinat ²¹ i que el cel havia d’acollir fins al temps de la restauració universal. És d’aquesta restauració que Déu havia parlat per boca dels seus sants profetes de temps antic. ^{* 22} D’una banda, Moisès va dir: El Senyor, el vostre Déu, farà que s’aixequi, entre els vostres germans, un profeta com jo. Escolteu-lo en tot allò que us dirà. ^{* 23} Però els qui no escoltin aquest profeta seran extirpats del poble. ^{* 24} D’altra banda, tots els profetes que han parlat, des de Samuel en endavant, han anunciat els dies que vivim. ²⁵ Vosaltres sou els fills dels profetes i de l’aliança que Déu va fer amb els vostres pares quan digué a Abraham: Totes les famílies de la terra seran beneïdes en la teva descendència. ^{* 26} I és per a vosaltres, en primer lloc, que Déu ha ressuscitat ^* el seu Servent ^* i us l’envia com a benedicció, si cadascú es converteix de les seves maldats.

Fets dels Apòstols 4

Pere i Joan davant el Sanedrí

    ¹ Pere i Joan parlaven encara al poble, quan se’ls van presentar els sacerdots, el cap de la guàrdia del temple i els saduceus. ^{* 2} Estaven indignats perquè ensenyaven al poble i anunciaven la resurrecció dels morts, que ja s’havia realitzat en Jesús. ³ Els van detenir i els tingueren tancats a la presó ^* fins l’endemà, perquè ja era el vespre.
    ⁴ Molts dels qui havien escoltat la Paraula van creure: el nombre dels germans arribà a uns cinc mil, comptant només els homes. ^*
    5 L’endemà es van reunir a Jerusalem els dirigents, els notables i els mestres de la Llei. ^{* 6} Entre ells hi havia el gran sacerdot Annàs, Caifàs, Joan, Alexandre, i tots els membres de les famílies dels grans sacerdots. ^{* 7} Van posar al mig Pere i Joan i començaren a interrogar-los:
—Amb quin poder o en nom de qui heu fet vosaltres tot això? ^*
    8 Llavors Pere, ple de l’Esperit Sant, ^* els digué: ^*
—Dirigents del poble i notables: ⁹ ja que avui ens interrogueu pel bé fet a un malalt, preguntant-nos en nom de qui ha estat guarit, ^{* 10} sapigueu, vosaltres i tot el poble d’Israel, que a aquest home el teniu sa davant vostre gràcies al nom de Jesucrist, el Natzarè, que vosaltres vau crucificar, però a qui Déu ha ressuscitat d’entre els morts. ^{* 11} Ell és la pedra menyspreada per vosaltres, els constructors, i que ara és la pedra principal. ^{* 12} La salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, no ha estat donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos. ^*
    13 Ells, veient amb quina valentia parlaven Pere i Joan i adonant-se que eren homes sense cultura ni instrucció, n’estaven estranyats. Reconeixien que havien estat amb Jesús ¹⁴ i, com que veien dret al seu costat l’home que havia estat curat, no podien contradir-los en res. ^{* 15} Aleshores els van fer sortir fora del Sanedrí i es posaren a deliberar entre ells:
    ¹⁶ —Què en farem, d’aquests homes? El miracle que han obrat és evident; la notícia s’ha escampat entre tots els qui viuen a Jerusalem, i nosaltres no la podem negar. ¹⁷ Mirem, però, que no es difongui més entre el poble i amenacem-los perquè no parlin mai més a ningú en el nom d’aquest Jesús.
    ¹⁸ Els van cridar, doncs, i els prohibiren de proclamar o ensenyar absolutament res en nom de Jesús. ^{* 19} Pere i Joan els van replicar:
—Decidiu vosaltres mateixos si és just davant de Déu que us obeïm a vosaltres més que no pas a ell. ^{* 20} Nosaltres no podem deixar d’anunciar el que hem vist i sentit. ^*
    21 Ells els van repetir les amenaces, però els posaren en llibertat, perquè no sabien com fer-s’ho per a poder-los castigar. Era per raó del poble, ja que tothom lloava Déu pel que havia succeït. ²² L’home que havia estat guarit miraculosament tenia més de quaranta anys. ^*

La comunitat en pregària

    ²³ Un cop lliures, Pere i Joan anaren a trobar els germans i els van explicar tot allò que els grans sacerdots ^* i els notables els havien dit. ²⁴ En sentir-ho, ells van adreçar unànimement a Déu aquesta pregària: ^*
«Senyor, tu has fet el cel, la terra i el mar, i tot el que s’hi mou. ^{* 25} Tu, per boca del teu servent, el nostre pare David, que parlava mogut per l’Esperit Sant, has dit:
» Per què s’avaloten les nacions
i els pobles es conjuren en va?
    ²⁶ Els reis de la terra s’uneixen,
s’alien tots junts els sobirans
contra el Senyor i contra el seu Messies. ^*
    27 »Realment, en aquesta ciutat es van aliar Herodes ^* i Ponç Pilat amb les nacions paganes i amb alguns del poble d’Israel contra el teu sant Servent ^* Jesús, el teu Messies; ²⁸ i han complert així tot allò que la teva decisió poderosa havia fixat per endavant. ^{* 29} Ara, Senyor, mira com ens amenacen i concedeix als teus servents la valentia d’anunciar la teva paraula; ^{* 30} estén la teva mà ^* perquè hi hagi guaricions, senyals i prodigis ^* gràcies al nom ^* del teu sant Servent Jesús.» ^*
    31 Quan van acabar la pregària, va tremolar el lloc on eren reunits; tots foren omplerts de l’Esperit Sant i comunicaven amb valentia la paraula de Déu. ^*

La primera comunitat: tot al servei de tots ^*

    ³² La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i cap d’ells no considerava com a propis els béns que posseïa, sinó que tot estava al servei de tots. ^{* 33} Amb gran poder els apòstols donaven testimoni de la resurrecció de Jesús, el Senyor, i la gràcia abundosa de Déu actuava en ells. ^*
    34 Ningú d’entre ells no vivia en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o de cases les venien, portaven el producte de la venda, ³⁵ i el dipositaven als peus dels apòstols. Després era distribuït segons les necessitats de cadascú.

Bernabé

    ³⁶ Josep, un levita d’origen xipriota, a qui els apòstols havien donat el sobrenom de Bernabé —que vol dir «fill de consolació»—, ^{* 37} es va vendre un camp que posseïa, va portar els diners i els diposità als peus dels apòstols.

Fets dels Apòstols 5

Ananies i Safira

    ¹ També un home que es deia Ananies, juntament amb Safira, la seva muller, es va vendre una propietat. ² Després, d’acord amb ella, es va reservar ^* una part dels diners i va dipositar la resta als peus dels apòstols. ³ Pere li digué:
—Ananies, per què has deixat que Satanàs envaís el teu cor? ^* Reservant-te una part dels diners del terreny, has mentit a l’Esperit Sant. ^{* 4} Quan encara era teu, eres lliure de quedar-te’l; i, quan te l’has venut, podies disposar com volguessis dels diners. Per què el teu cor ha maquinat una cosa així? No has mentit als homes, sinó a Déu!
    ⁵ Tan bon punt Ananies va sentir aquestes paraules, caigué a terra i va expirar. Un gran temor s’apoderà de tots els qui escoltaven.
    ⁶ Els joves ^* van amortallar el cos i se l’endugueren per enterrar-lo.
    ⁷ Al cap d’unes tres hores va arribar la seva dona, sense saber res del que havia passat. ⁸ Pere li preguntà:
—Digues-me, ¿és veritat que vau vendre el camp per tal preu?
Ella respongué:
—Sí, per tal preu.
    ⁹ Pere li replicà:
—Com és que heu anat d’acord per posar a prova l’Esperit del Senyor? Mira, els qui venen d’enterrar el teu marit ja són a la porta i se t’enduran també a tu.
    ¹⁰ A l’instant la dona va caure als peus de Pere i va expirar. Quan els joves entraren, la trobaren morta; se l’endugueren i l’enterraren al costat del seu marit. ¹¹ Un gran temor s’apoderà de tota la comunitat i de tots els qui sentien explicar aquests fets.

La primera comunitat: senyals i prodigis ^*

    ¹² Per mitjà dels apòstols es feien molts senyals i prodigis entre el poble. ^* Tots els creients es reunien unànimement al pòrtic de Salomó, ^{* 13} però ningú no gosava unir-se a ells, encara que el poble en feia grans elogis; ¹⁴ i un nombre cada vegada més gran d’homes i dones es convertien a la fe en el Senyor. ^{* 15} Fins i tot la gent treia els malalts pels carrers i els deixava allà en llits i lliteres, perquè quan Pere passés, almenys la seva ombra en toqués algun. ¹⁶ També hi acudia molta gent de les poblacions veïnes de Jerusalem portant malalts i persones turmentades per esperits malignes. Tots recobraven la salut. ^*

Persecució dels apòstols

    ¹⁷ El gran sacerdot i tots els seus partidaris, del grup dels saduceus, ^* portats per la gelosia, ¹⁸ van detenir els apòstols i els tancaren a la presó pública. ¹⁹ Però a la nit l’àngel del Senyor va obrir les portes de la presó, els va fer sortir ^* i els digué:
    ²⁰ —Aneu, presenteu-vos al temple i prediqueu al poble totes aquestes paraules de vida. ^*
    21 Ells van fer cas del que els deia i entraren al temple a punta de dia per ensenyar-hi.
Quan arribaren el gran sacerdot i els seus partidaris, van convocar el Sanedrí, això és, tot el consell dels israelites, i enviaren a buscar els apòstols a la presó. ²² Però quan els guardes ^* hi anaren, no els hi van trobar i se’n tornaren a comunicar-ho al Sanedrí:
    ²³ —Hem trobat la presó ben tancada i els sentinelles fent guàrdia a la porta; l’hem oberta, però a dintre no hi hem vist ningú.
    ²⁴ En sentir això, el cap de la guàrdia del temple i els grans sacerdots van quedar perplexos i no s’explicaven què havia pogut passar amb aquella gent. ^{* 25} Llavors se’n va presentar un que els digué:
—Els homes que vau posar a la presó són al temple ensenyant el poble.
    ²⁶ Tot seguit va anar-hi el cap de la guàrdia amb els seus homes i se’ls va endur, però sense violència, perquè tenien por que el poble els apedregués. ^{* 27} Se’ls van emportar, doncs, i els feren comparèixer davant el Sanedrí. El gran sacerdot començà així el seu interrogatori:
    ²⁸ —Us vam prohibir severament d’ensenyar en el nom de Jesús, ^* però vosaltres heu omplert Jerusalem de la vostra doctrina i voleu fer caure sobre nosaltres la sang d’aquest home. ^*
    29 Pere i els apòstols respongueren: ^*
—Cal obeir Déu abans que els homes. ^{* 30} El Déu dels nostres pares ha ressuscitat Jesús, que vosaltres vau matar penjant-lo en un patíbul. ^{* 31} La dreta de Déu l’ha enaltit ^* com a capdavanter ^* i salvador, per concedir a Israel la conversió i el perdó dels pecats. ^{* 32} Nosaltres en som testimonis, ^* i també n’és testimoni l’Esperit Sant que Déu ha donat als qui l’obeeixen.
    ³³ Ells, en sentir això, es corsecaven de ràbia i estaven decidits a matar-los. ³⁴ Aleshores s’alçà enmig del Sanedrí un fariseu que es deia Gamaliel, doctor de la Llei, honorat de tot el poble. ^* Manà que fessin sortir un moment aquells homes ³⁵ i digué:
—Israelites, aneu amb compte amb el que voleu fer contra aquests homes. ³⁶ Temps enrere es va aixecar Teudes dient que ell era qui sap qui, i se li van ajuntar uns quatre-cents homes; Teudes va ser mort, i tots els seus seguidors es van dispersar i van quedar reduïts a no res. ³⁷ Després d’ell, en els dies del cens, es va aixecar Judes el Galileu i va arrossegar una part del poble al seu darrere. També Judes va morir, i tots els seus partidaris es van dispersar. ^{* 38} Jo us dic, doncs: desenteneu-vos d’aquesta gent, deixeu-los anar. Perquè, si allò que fan o es proposen ve dels homes, es destruirà tot sol; ³⁹ però si és de Déu, no aconseguireu pas destruir-los. I alerta que no us trobéssiu lluitant contra Déu!
El Sanedrí va fer cas de Gamaliel. ⁴⁰ Cridaren els apòstols i els feren assotar. Després els van prohibir de parlar en el nom de Jesús ^* i els van posar en llibertat.
    ⁴¹ Ells se’n van anar del Sanedrí, contents d’haver estat trobats dignes de ser ultratjats per causa del nom de Jesús. ^{* 42}      Cada dia, al temple i per les cases, no paraven d’ensenyar i d’anunciar la bona nova que Jesús és el Messies. ^*

Fets dels Apòstols 6

La institució dels set

    ¹ Per aquells dies, com que anava augmentant el nombre dels deixebles, ^* els creients de llengua grega es van queixar dels de llengua hebrea, ^* perquè les seves viudes eren desateses en el servei diari d’ajuda als pobres. ² Llavors els Dotze ^* van convocar l’assemblea de deixebles i els digueren:
—No estaria bé que nosaltres deixéssim la predicació de la paraula de Déu i ens poséssim a servir a les taules. ^{* 3} Per tant, germans, trieu entre vosaltres set homes de bona reputació, plens de l’Esperit Sant i de saviesa, i els encarregarem aquesta tasca. ⁴ Nosaltres continuarem dedicats a la pregària i al servei de la Paraula.
    ⁵ La proposta va agradar a tota l’assemblea, i elegiren Esteve, home ple de fe i de l’Esperit Sant, ^* Felip, Pròcor, Nicànor, Timó, Pàrmenes i Nicolau, un antioquè convertit al judaisme. ^{* 6} Els van presentar als apòstols, i aquests, després de pregar, ^* els imposaren les mans. ^*
    7 La paraula de Déu s’anava estenent; ^* el nombre dels deixebles creixia molt a Jerusalem, i fins i tot un gran nombre de sacerdots acceptaven la fe. ^*

Esteve és detingut

    ⁸ Esteve, ple de la gràcia i del poder de Déu, feia grans prodigis i senyals ^* enmig del poble. ⁹ Alguns de la sinagoga anomenada dels lliberts, cireneus i alexandrins, ^* i altres de Cilícia i de l’Àsia, ^* es posaren a discutir amb ell. ¹⁰ Però com que no eren capaços de resistir la saviesa i la força de l’Esperit amb què Esteve parlava, ^{* 11} subornaren uns homes que diguessin: «Hem sentit que aquest pronunciava paraules blasfemes contra Moisès i contra Déu.»
    ¹² Llavors van amotinar el poble, els notables i els mestres de la Llei, s’apoderaren sobtadament d’Esteve i se’l van endur al Sanedrí. ¹³ Allà van presentar falsos testimonis que deien:
—Aquest home no para de parlar contra aquest sant temple ^* i contra la Llei. ¹⁴ Nosaltres li hem sentit dir que aquest tal Jesús de Natzaret destruirà aquest temple i canviarà les normes que Moisès ens va transmetre. ^*
    15 Tots els qui prenien part en la sessió del Sanedrí fixaren la mirada en Esteve i van veure que la seva cara era com la d’un àngel.

Fets dels Apòstols 7

Discurs d’Esteve

    ¹ El gran sacerdot preguntà a Esteve:
—¿És veritat, això que diuen?
    ² Ell va respondre: ^*
—Germans i pares, escolteu-me: ^* El Déu de la glòria es va aparèixer al nostre pare Abraham, que vivia a Mesopotàmia, abans que s’establís a Haran. ^{* 3} Li digué:
»— Surt del teu país i de la teva família i ves-te’n cap al país que jo t’indicaré. ^*
    4 »Ell sortí del país dels caldeus ^* i s’establí a Haran. Un cop mort el seu pare, Déu el va fer emigrar des d’Haran cap aquest país on ara vosaltres habiteu. ^{* 5} No li va donar per heretat ni un pam d’aquest país, però a ell, que no tenia fills, li prometé que el donaria en possessió a ell i a la seva descendència. ^{* 6} Déu li anuncià que els seus descendents viurien com a immigrants en un país estranger, on serien esclavitzats i oprimits durant quatre-cents anys. ⁷ Jo, digué Déu, faré justícia contra la nació que hauran servit, i al final en sortiran ^* i em donaran culte en aquest temple. ^{* 8} Déu va donar a Abraham la circumcisió com a signe d’aliança; per això Abraham engendrà Isaac i el va circumcidar quan tenia vuit dies; Isaac va fer igualment amb Jacob, i Jacob, amb els dotze patriarques. ^*
    9 »Els patriarques, engelosits de Josep, el van vendre perquè se l’emportessin a Egipte. ^* Però Déu era al seu costat ^{* 10} i, després d’alliberar-lo de totes les seves tribulacions, li concedí gràcia i saviesa quan s’hagué de presentar davant el faraó, rei d’Egipte. El faraó el va nomenar governador d’Egipte i de tota la casa reial. ^{* 11} Després hi hagué fam en tot Egipte i a Canaan; la necessitat era gran, i els nostres pares no trobaven aliments enlloc. ^{* 12} Aleshores Jacob els envià per primera vegada a Egipte, on havia sentit a dir que trobarien blat. ^{* 13} La segona vegada que hi anaren, Josep es va donar a conèixer als seus germans, ^* i el faraó s’assabentà de l’origen de Josep. ^{* 14} Josep va fer cridar a Egipte el seu pare Jacob amb tota la família, ^* en total setanta-cinc persones. ^{* 15} Jacob va baixar a Egipte i allà van morir ell i els nostres pares. ¹⁶ Els seus cossos van ser traslladats a Siquem i foren enterrats al sepulcre que Abraham hi havia comprat a preu de plata als fills d’Hamor. ^*
    17 »Mentre s’acostava el temps de complir-se la promesa que Déu havia fet a Abraham, el poble creixia i es multiplicava a Egipte ^{* 18} fins que va pujar al tron egipci un rei que no havia conegut Josep. ^{* 19} Aquest rei maquinà perfídies contra el nostre llinatge i va oprimir els nostres pares fins al punt d’obligar-los a abandonar els seus nadons perquè morissin. ^{* 20} Per aquell temps nasqué Moisès, un infant preciós als ulls de Déu. Durant tres mesos el van criar a casa del seu pare; ²¹ i, quan l’hagueren d’abandonar, el recollí la filla del faraó i el va pujar com si fos fill seu. ^{* 22} El van instruir en tota la saviesa dels egipcis, i era poderós en les paraules i en les obres. ^{* 23} Quan tenia quaranta anys es decidí a visitar els seus germans israelites. ²⁴ I en veure que un egipci en maltractava un d’ells, va defensar l’oprimit i li va fer justícia matant l’egipci. ²⁵ Moisès esperava que els seus germans comprendrien que Déu volia salvar-los per mitjà d’ell, però els seus germans no ho van comprendre. ^{* 26} L’endemà comparegué mentre uns es barallaven i mirà de posar pau entre ells dient:
»—¿No veieu que sou germans? Per què us feu mal l’un a l’altre?
    ²⁷ »Però el qui maltractava el seu company se’l tragué de sobre dient-li:
»— ¿Qui t’ha nomenat cap o jutge nostre? ²⁸ ¿Que potser em vols matar tal com ahir vas matar l’egipci? ^*
    29 »Tan bon punt va sentir aquesta resposta, Moisès va fugir i se n’anà a viure com a immigrant al país de Madian, ^* on va tenir dos fills. ^*
    30 »Al cap de quaranta anys ^* se li va aparèixer un àngel al desert de la muntanya del Sinaí, en la flama d’una bardissa que cremava. ^{* 31} Moisès, meravellat d’aquella visió, s’hi acostà per mirar-la de prop, però es va sentir la veu del Senyor que deia:
    ³² »— Jo soc el Déu dels teus pares, el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob. ^*
»Moisès, tot tremolós, no gosava mirar. ³³ El Senyor li digué:
»— Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat. ³⁴ He vist l’opressió del meu poble a Egipte, he sentit el seu clam i he baixat a alliberar-los. I ara ves, jo t’envio a Egipte. ^*
    35 »A aquest mateix Moisès que ells havien refusat dient: ¿Qui t’ha nomenat cap o jutge?, Déu l’envià com a cap i redemptor per mitjà de l’àngel que se li va aparèixer a la bardissa. ³⁶ És ell qui els va treure d’Egipte i va obrar prodigis i senyals en aquell país, ^* al Mar Roig ^* i al desert durant quaranta anys. ^{* 37} Aquest mateix Moisès és qui digué als israelites: Déu farà que s’aixequi entre els vostres germans un profeta com jo. ^{* 38} És ell qui va fer de mitjancer entre l’àngel que li parlava a la muntanya del Sinaí i els nostres pares quan l’assemblea del poble estava reunida al desert. ^* Ell va rebre paraules de vida i ens les va transmetre. ^{* 39} Però els nostres pares no el volgueren obeir. El rebutjaren i, en el seu cor, van retornar a Egipte, ^{* 40} i deien a Aaron:
»— Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquè d’aquest Moisès que ens ha tret del país d’Egipte no sabem què se n’ha fet. ^*
    41 »Aquells mateixos dies van fabricar-se un vedell, van oferir un sacrifici a aquell ídol i celebraren una festa en honor d’allò que havien fet les seves mans. ^{* 42} Llavors Déu se’ls girà d’esquena i els abandonà al culte dels astres, tal com està escrit en el llibre dels Profetes: ¿És que durant els quaranta anys que vau passar al desert, casa d’Israel, em vau oferir mai víctimes o sacrificis? ⁴³ En canvi, us vau endur la tenda de Moloc i l’astre del vostre déu Refan, les imatges que us havíeu fabricat per adorar-les. Per això us deportaré més enllà de Babilònia. ^*
    44 »En el desert, els nostres pares tenien el tabernacle de l’aliança. ^* Déu, que parlava a Moisès, li havia manat que el construís segons el model que havia vist. ^{* 45} Els nostres pares van heretar aquest tabernacle i, sota el guiatge de Josuè, el van introduir al país conquerit a les nacions que Déu va expulsar davant d’ells. Tot continuà igual fins al temps de David. ^{* 46} Aquest va trobar gràcia davant de Déu, i li va demanar de trobar un lloc d’estada per al casal de Jacob. ^{* 47} Però fou Salomó qui li va construir un casal, ^{* 48} encara que l’Altíssim no habita en cap edifici fet per mans d’home, ^* tal com diu el profeta: ⁴⁹ El cel és el meu tron, i la terra, l’escambell dels meus peus. Ho dic jo, el Senyor. Quina casa em podríeu edificar? A quin lloc podria residir? ⁵⁰ ¿No ho ha fet tot la meva mà? ^*
    51 »Vosaltres sempre aneu a la vostra, ^* no us heu circumcidat el cor ni les orelles! ^* Sempre us oposeu a l’Esperit Sant: ^* feu igual que els vostres pares. ⁵² A quin dels profetes ells no van perseguir? ^* Van matar els qui havien anunciat l’adveniment del Just, ^* que ara vosaltres heu traït i assassinat. ^{* 53} Vosaltres vau rebre la Llei per ministeri d’àngels, ^* però no l’heu guardada.

Mort d’Esteve

    ⁵⁴ En sentir això, estrenyien les dents ^* i es corsecaven de ràbia contra Esteve. ⁵⁵ Ell, ple de l’Esperit Sant, fixà al cel la mirada i veié la glòria de Déu i Jesús que s’estava a la dreta de Déu. ⁵⁶ Llavors va dir:
—Veig obert el cel, i el Fill de l’home ^* a la dreta de Déu. ^*
    57 Ells, cridant amb tota la força, es van tapar les orelles i s’abraonaren tots alhora contra ell, ⁵⁸ el tragueren fora de la ciutat i començaren a apedregar-lo. Els testimonis havien deixat els seus mantells als peus d’un jove que es deia Saule. ^{* 59} Mentre l’apedregaven, Esteve pregava dient:
—Jesús, Senyor, rep el meu esperit. ^*
    60 Després caigué de genolls i va cridar amb tota la força:
—Senyor, no els tinguis en compte aquest pecat! ^*
I, havent dit això, va morir.

Fets dels Apòstols 8

    ¹ Saule era dels qui aprovaven la mort d’Esteve.

Saule persegueix l’Església

¹
Aquell dia va començar una gran persecució contra l’església que era a Jerusalem, i tots, fora dels apòstols, es dispersaren pels territoris de Judea i Samaria. ^{* 2} Uns homes piadosos enterraren Esteve i van fer un gran dol per ell. ³ Mentrestant, Saule assolava l’Església: entrant de casa en casa i arrossegant homes i dones els portava a la presó. ^*

La Paraula es difon per tot Palestina, Síria i l’Àsia Menor (8,4-15,35)

L’evangeli, predicat a Samaria

    ⁴ Els qui s’havien dispersat van anar pertot arreu anunciant la bona nova de la Paraula. ^{* 5} Felip baixà a una ciutat de Samaria ^* i els predicava el Messies. ^{* 6} Unànimement la gent estava atenta al que deia Felip, ja que sentien contar i veien els prodigis que feia: ⁷ els esperits malignes sortien de molts posseïts cridant i xisclant, i molts paralítics i coixos recobraren la salut. ^{* 8} Hi hagué, doncs, una gran alegria en aquella ciutat. ^*
    9 Feia temps que un tal Simó practicava la màgia en aquella ciutat i tenia bocabadats els samaritans. Es feia passar per un home amb molts poders, ¹⁰ i tothom, des del més petit fins al més gran, estava pendent d’ell. La gent deia: «Aquest home és el mateix poder de Déu, l’anomenat Gran Poder.» ^{* 11} Estaven, doncs, pendents d’ell, perquè ja feia molt de temps que els deixava bocabadats amb les seves arts màgiques. ¹² Però quan hagueren cregut Felip, que els anunciava la bona nova del Regne de Déu ^* i del nom de Jesucrist, ^* es van fer batejar, tant homes com dones. ¹³ També Simó va creure i, un cop batejat, no se separava de Felip, estupefacte pels grans prodigis i senyals que contemplava.
    ¹⁴ Quan els apòstols que eren a Jerusalem van saber que Samaria havia acollit la paraula de Déu, els enviaren Pere i Joan. ¹⁵ Ells hi anaren i van pregar ^* pels samaritans perquè rebessin l’Esperit Sant. ¹⁶ Fins aleshores no havia baixat sobre cap d’ells; tan sols havien estat batejats en el nom de Jesús, el Senyor. ¹⁷ Pere i Joan els van imposar les mans i ells reberen l’Esperit Sant. ^*
    18 Quan Simó veié que l’Esperit Sant era donat per la imposició de mans dels apòstols, els va oferir diners ¹⁹ tot dient:
—Doneu-me també a mi aquest poder perquè tothom a qui jo imposi les mans rebi l’Esperit Sant.
    ²⁰ Pere li replicà:
—Que es condemnin els teus diners i tu amb ells, si et penses que compraràs el do de Déu a pes de plata! ²¹ Tu no pots tenir art ni part en aquest assumpte, perquè davant de Déu el teu cor no és íntegre. ²² Penedeix-te de la teva maldat i prega al Senyor: potser ell et perdonarà aquest intent. ²³ Veig que ets ple de fel amarg i que la dolenteria t’encadena.
    ²⁴ Simó li respongué:
—Pregueu vosaltres per mi al Senyor perquè no em caigui al damunt res del que heu dit. ^*
    25 Pere i Joan, després d’haver donat testimoni i de proclamar la paraula del Senyor, se’n van tornar a Jerusalem, tot anunciant la bona nova a molts pobles de Samaria.

Felip i l’eunuc etíop

    ²⁶ Un àngel del Senyor va dir llavors a Felip:
—Ves cap al sud ^* a trobar el camí que baixa de Jerusalem a Gaza. Ara no hi passa ningú. ^*
    27 Felip se n’hi anà.
Mentrestant, un eunuc etíop, alt funcionari i tresorer major de la candace, és a dir, la reina d’Etiòpia, havia vingut en pelegrinatge ^* a Jerusalem ²⁸ i ara se’n tornava a casa seva. Assegut dalt del seu carruatge, estava llegint el profeta Isaïes. ²⁹ L’Esperit va dir a Felip: ^*
—Ves a atrapar aquest carruatge.
    ³⁰ Felip hi anà corrents i va sentir l’eunuc que llegia el profeta Isaïes. Llavors li preguntà:
—¿Ho entens, això que llegeixes?
    ³¹ Ell li contestà:
—I com puc entendre-ho, si ningú no m’hi ajuda?
L’eunuc demanà a Felip que s’assegués amb ell dalt del seu carruatge.
    ³² El passatge de l’Escriptura que llegia era aquest:
Com una ovella portada a matar
o com un anyell que calla mentre l’esquilen,
ell no obre la boca.
    ³³ Humiliat, no li han fet justícia.
Qui podrà parlar dels seus descendents?
Perquè la seva vida és arrencada de la terra. ^*
    34 L’eunuc s’adreçà a Felip i li preguntà:
—Digues-me, ¿de qui parla el profeta, d’ell mateix o bé d’un altre?
    ³⁵ Aleshores Felip prengué la paraula i, començant per aquest text de l’Escriptura, li va anunciar la bona nova de Jesús. ^{* 36} Mentre continuaven camí enllà, van arribar en un lloc on hi havia aigua, i l’eunuc digué:
—Aquí hi ha aigua. Què em priva de ser batejat? ³⁷ (37) ^{* 38} L’eunuc va fer parar el carruatge, baixaren tots dos a l’aigua, i Felip el va batejar. ³⁹ Quan hagueren pujat de l’aigua, l’Esperit del Senyor va arrabassar Felip. L’eunuc ja no el tornà a veure, però va seguir tot joiós el seu camí. ^{* 40} Felip es trobà a Asdod. ^* I des d’allí va continuar fins a Cesarea, ^* anunciant la bona nova per totes les poblacions on passava.

Fets dels Apòstols 9

Conversió de Saule ^*

    ¹ Llavors Saule, respirant encara amenaces i mort contra els deixebles del Senyor, ^* anà a trobar el gran sacerdot ^{* 2} i li demanà cartes adreçades a les sinagogues de Damasc per endur-se’n presos a Jerusalem els qui trobés adherits al Camí del Senyor, ^* tant homes com dones.
    ³ Quan Saule arribava prop de Damasc, de sobte l’envoltà una llum fulgurant que venia del cel. ⁴ Va caure a terra i sentí una veu que li deia:
—Saule, Saule, ^* per què em persegueixes?
    ⁵ Ell preguntà:
—Qui ets, Senyor? ^*
Ell li respongué:
—Jo soc Jesús, el qui tu persegueixes. ^{* 6} Aixeca’t, entra a la ciutat, i allà et diran el que has de fer.
    ⁷ Els homes que l’acompanyaven s’havien aturat, muts d’espant; sentien la veu, però no veien ningú. ⁸ Quan Saule s’aixecà de terra, per més que obria els ulls, no veia res. Ells l’agafaren per la mà i el van portar fins a Damasc. ⁹ Estigué tres dies sense veure-hi, i no menjava ni bevia.
    ¹⁰ Hi havia a Damasc un deixeble que es deia Ananies. En una visió, el Senyor el cridà:
—Ananies!
Ell respongué:
—Aquí em tens, Senyor.
    ¹¹ El Senyor li digué:
—Aixeca’t, ves al carrer anomenat Recte, a casa de Judes, i pregunta per Saule de Tars: està pregant, ^{* 12} i en una visió ha vist un tal Ananies que entrava i li imposava les mans ^* perquè recobrés la vista.
    ¹³ Ananies replicà:
—Senyor, he sentit contar a molts tot el mal que aquest home ha fet al teu poble sant ^* de Jerusalem, ¹⁴ i ara, aquí, té plens poders dels grans sacerdots ^* per a endur-se’n presos tots els qui invoquen el teu nom.
    ¹⁵ El Senyor li digué:
—Ves-hi, que aquest home és l’instrument escollit perquè porti el meu nom davant les nacions paganes i els seus reis, i davant els israelites. ¹⁶ Jo li faré veure tot el que haurà de sofrir pel meu nom. ^*
    17 Aleshores Ananies hi anà, entrà a la casa, li va imposar les mans i li digué:
—Saule, germà, Jesús, el Senyor, el qui se’t va aparèixer pel camí quan venies, m’envia perquè recobris la vista i siguis omplert de l’Esperit Sant.
    ¹⁸ A l’instant li caigueren dels ulls una mena d’escates i recobrà la vista. Llavors mateix s’aixecà i es va fer batejar. ¹⁹ Després prengué aliment i recobrà les forces.

Saule predica a Damasc

¹⁹
Saule es va quedar alguns dies amb els deixebles que vivien a Damasc, ²⁰ i ben aviat es posà a predicar a les sinagogues que Jesús és el Fill de Déu. ^{* 21} Tothom qui el sentia no se’n sabia avenir i deia:
—¿No és aquest el qui a Jerusalem volia destruir tots els qui invoquen el nom de Jesús? ¿No havia vingut aquí precisament per endur-se’ls empresonats als grans sacerdots? ^*
    22 Però Saule agafava cada dia més coratge i, demostrant que Jesús és el Messies, ^* deixava confosos els jueus que vivien a Damasc.
    ²³ Passat bastant temps, els jueus van prendre l’acord de matar-lo, ²⁴ però Saule es va assabentar del complot. Ells vigilaven fins i tot les portes de la ciutat nit i dia per poder-lo matar. ²⁵ Però els seus deixebles, de nit, el baixaren muralla avall dins un cove. ^*

Saule arriba a Jerusalem ^*

    ²⁶ Saule va arribar a Jerusalem, i allà intentava d’unir-se als deixebles, però tots li tenien por, perquè no creien que fos de veritat un deixeble. ²⁷ Llavors Bernabé ^* el prengué pel seu compte i el va presentar als apòstols. Els explicà com, pel camí, Saule havia vist el Senyor, i com el Senyor li havia parlat; i encara els contà amb quina valentia havia predicat a Damasc en el nom de Jesús. ²⁸ Des d’aleshores Saule convivia ^* amb ells a Jerusalem i predicava amb valentia en el nom del Senyor. ²⁹ També parlava i discutia amb els jueus de llengua grega, ^* però aquests cercaven de matar-lo. ³⁰ Quan els germans ho van saber, se’l van endur a Cesarea i d’allí el feren marxar a Tars. ^*
    31 L’Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria. S’anava consolidant, vivia reverenciant el Senyor i creixia ^* gràcies al consol de l’Esperit Sant.

Pere guareix un paralític

    ³² Pere, que anava passant pertot arreu, va baixar també a visitar els membres del poble sant que vivien a Lida. ^{* 33} Allà va trobar un home paralític que es deia Enees i que jeia al llit des de feia vuit anys. ³⁴ Pere li digué:
—Enees, Jesucrist et dona la salut. Aixeca’t i fes-te el llit.
Ell es va aixecar a l’instant. ³⁵ Tots els qui vivien a Lida i a Saron el van veure i es van convertir al Senyor.

Pere retorna Dorques a la vida

    ³⁶ A Jafa hi havia una deixebla que es deia Tabita, en grec Dorques (que vol dir «gasela»). Aquesta dona feia moltes bones obres i almoines. ^{* 37} Per aquells dies es va posar malalta i va morir. Van rentar el seu cos i el pujaren a la sala de dalt de la casa. ³⁸ Com que Lida és a prop de Jafa, ^* els deixebles van saber que Pere era allí i li enviaren dos homes a demanar-li que no trigués a anar a trobar-los. ³⁹ Pere se’n va anar amb ells de seguida. Un cop a Jafa, l’acompanyaren a la sala de dalt, on el van envoltar totes les viudes, que ploraven i li mostraven les túniques i els mantells que feia Dorques quan era amb elles. ⁴⁰ Pere va fer sortir tothom i es quedà pregant agenollat. ^* Després, girant-se cap al cadàver, digué:
—Tabita, aixeca’t! ^*
Ella obrí els ulls, veié Pere i es va incorporar. ⁴¹ Pere l’agafà per la mà i la feu posar dreta. Aleshores va cridar les viudes i els altres membres del poble sant ^* i els la va presentar viva. ⁴² La nova va córrer per tot Jafa, i molts van creure en el Senyor. ⁴³ Pere es quedà a Jafa una temporada llarga, a casa d’un tal Simó, blanquer d’ofici.

Fets dels Apòstols 10

Pere i Corneli ^*

    ¹ Hi havia a Cesarea ^* un home que es deia Corneli, un centurió de la cohort anomenada Itàlica; ^{* 2} era un home piadós, que creia en l’únic Déu ^* amb tota la seva família, feia moltes almoines als membres del poble jueu ^* i pregava a Déu constantment. ³ Un dia, a l’hora de la pregària de la tarda, ^* va tenir una visió i va veure clarament un àngel de Déu que entrava a casa seva i el cridava:
—Corneli!
    ⁴ Ell se’l mirà fixament i, esglaiat, digué:
—Què hi ha, Senyor?
L’àngel continuà:
—Les teves pregàries i les teves almoines han arribat davant de Déu, i ell les té presents. ⁵ Ara, doncs, envia alguns homes a Jafa a cercar un tal Simó, que duu el sobrenom de Pere. ⁶ S’allotja a casa d’un tal Simó, blanquer d’ofici, que té la casa vora el mar.
    ⁷ Quan l’àngel que li parlava se n’hagué anat, Corneli va fer venir dos criats i un soldat piadós, un dels seus homes de confiança, ⁸ els ho va explicar tot i els envià a Jafa.
    ⁹ L’endemà, cap al migdia, ^* mentre ells encara feien camí i s’acostaven a la ciutat, Pere pujà al terrat a pregar. ^{* 10} Li vingué gana i volia menjar alguna cosa. Mentre li ho preparaven, va tenir un èxtasi: ¹¹ veié que el cel s’havia obert i que en baixava, fins a tocar a terra, una mena de gran llençol suspès per les quatre puntes. ¹² Dintre el llençol hi havia tota mena de quadrúpedes, de rèptils i d’ocells. ^{* 13} Llavors una veu li va dir:
—Pere, aixeca’t. Mata i menja.
    ¹⁴ Pere contestà:
—De cap manera, Senyor. Mai no he menjat res de prohibit ni d’impur. ^*
    15 La veu es va adreçar a Pere per segona vegada:
—No tinguis per impur allò que Déu ha fet pur. ^*
    16 Això es va repetir tres vegades, i tot seguit aquell llençol fou endut cap al cel.
    ¹⁷ Mentre Pere, tot perplex, es preguntava què podia significar la visió que havia tingut, els homes enviats per Corneli havien demanat per la casa de Simó i ja eren davant la porta. ¹⁸ Trucaren i preguntaren:
—¿S’allotja aquí Simó, que duu el sobrenom de Pere?
    ¹⁹ Pere cavil·lava encara sobre la visió, quan l’Esperit Sant ^* li digué:
—Hi ha tres homes que et busquen. ²⁰ Aixeca’t i baixa, i no dubtis d’anar amb ells, que els he enviat jo. ^*
    21 Pere baixà a trobar aquells homes i digué:
—Jo soc el qui busqueu. Per què heu vingut?
    ²² Ells respongueren:
—El centurió Corneli, un home just i que creu en l’únic Déu, ^* molt apreciat per tots els jueus, ^* ha rebut d’un àngel sant l’ordre de fer-te venir a casa d’ell i d’escoltar les paraules que tu li diràs.
    ²³ Pere, aleshores, els feu entrar i els donà acolliment. L’endemà se’n va anar amb ells acompanyat d’alguns germans de Jafa.
    ²⁴ El dia següent van arribar a Cesarea, ^* on Corneli, que havia convocat els seus parents i els amics més íntims, ja els esperava. ²⁵ Quan Pere estava a punt d’entrar a la casa, Corneli sortí a rebre’l i es prosternà als seus peus. ^{* 26} Pere el va fer aixecar dient-li:
—Alça’t, que jo no soc més que un home, igual que tu. ^*
    27 Tot conversant amb ell, Pere entrà a la casa i va trobar-hi molta gent reunida. ²⁸ Els digué:
—Vosaltres sabeu prou bé que a un jueu no li és permès de tenir tractes amb un estranger o d’entrar a casa seva. Però Déu m’ha fet comprendre que no he de tenir cap persona per impura i que no tinc prohibits els tractes amb ningú. ^{* 29} Per això, quan han vingut a buscar-me, no hi he posat dificultats. Ara, doncs, pregunto per què m’heu vingut a trobar.
    ³⁰ Corneli respongué:
—Fa quatre dies, en aquesta hora, mentre jo feia aquí a casa meva la pregària de la tarda, ^* es presentà davant meu un home amb vestits resplendents ^{* 31} i em va dir: “Corneli, Déu ha escoltat la teva pregària i té presents les teves almoines. ³² Envia algú a Jafa a cercar Simó, que duu el sobrenom de Pere. S’allotja a casa de Simó, blanquer d’ofici, vora el mar.” ³³ Immediatament t’he fet anar a buscar, i tu has tingut la bondat de venir. Ara, doncs, tots nosaltres som aquí davant de Déu per escoltar tot allò que el Senyor t’ha manat de dir-nos. ^*

Discurs de Pere a casa de Corneli

    ³⁴ Llavors Pere prengué la paraula i digué: ^*
—Ara veig de veritat que Déu no fa distinció de persones, ^{* 35} sinó que es complau en els qui creuen en ell ^* i obren amb rectitud, de qualsevol nació que siguin. ³⁶ Ell va enviar la seva paraula als israelites, anunciant la bona nova de la pau ^* que arriba per Jesucrist, el qual és Senyor de tots. ^{* 37} Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per Galilea, després del baptisme predicat per Joan. ^{* 38} Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va ungir amb l’Esperit Sant ^* i amb poder, i com va passar fent el bé i guarint tots els oprimits pel diable, ^* perquè Déu era amb ell. ^{* 39} Nosaltres som testimonis ^* de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Ells el van matar penjant-lo en un patíbul, ^{* 40} però Déu el ressuscità ^* el tercer dia ^* i li concedí que s’aparegués, ⁴¹ no a tot el poble, sinó als testimonis que Déu mateix havia escollit des d’abans, és a dir, a nosaltres, que vam menjar i beure amb ell després que hagués ressuscitat d’entre els morts. ^{* 42} Ell ens ordenà que prediquéssim al poble i testimoniéssim que Déu l’ha constituït jutge de vius i de morts. ^{* 43} Tots els profetes donen testimoni ^* a favor seu dient que tothom qui creu en ell obté el perdó dels pecats ^* gràcies al seu nom. ^*

La vinguda de l’Esperit Sant sobre els pagans ^*

    ⁴⁴ Pere parlava encara, quan l’Esperit Sant va baixar sobre tots els qui escoltaven la seva predicació. ⁴⁵ Els creients d’origen jueu que havien vingut amb Pere ^* van quedar molt sorpresos en veure que el do de l’Esperit Sant era abocat fins i tot sobre els pagans. ^{* 46} Els sentien parlar en diverses llengües i proclamar les grandeses de Déu. ^* Llavors Pere digué:
    ⁴⁷ —Qui pot privar de l’aigua del baptisme ^* aquests que han rebut l’Esperit Sant igual que nosaltres? ^*
    48 Tot seguit va manar que els bategessin en el nom de Jesucrist. Després li van pregar que es quedés amb ells uns quants dies.

Fets dels Apòstols 11

Pere informa l’església de Jerusalem

    ¹ Els apòstols i els germans que eren a Judea van sentir a dir que fins i tot els pagans havien acollit la paraula de Déu. ² Quan Pere va pujar a Jerusalem, els creients d’origen jueu li retreien ^{* 3} que hagués entrat a casa d’incircumcisos i hagués menjat amb ells. ^{* 4} Aleshores Pere començà a explicar-los punt per punt el que havia passat: ^*
    5 —Em trobava jo pregant a la ciutat de Jafa i vaig veure en èxtasi que baixava del cel una mena de gran llençol suspès per les quatre puntes i venia fins a mi. ⁶ Jo me l’anava mirant amb molta atenció fins que vaig veure-hi quadrúpedes, feres, rèptils i ocells. ^{* 7} Llavors vaig sentir una veu que em deia:
»—Pere, aixeca’t. Mata i menja.
    ⁸ »Però jo vaig contestar:
»—De cap manera, Senyor. Mai no m’he posat a la boca res de prohibit ni d’impur.
    ⁹ »La veu va dir per segona vegada des del cel:
»—No tinguis per impur allò que Déu ha fet pur.
    ¹⁰ »Això es va repetir tres vegades, i després ho van pujar tot altra vegada cap al cel. ¹¹ Immediatament es van presentar tres homes a la casa on érem, enviats des de Cesarea a trobar-me. ¹² L’Esperit va dir-me que no dubtés d’anar amb ells. ^* Em van acompanyar també aquests sis germans i vam entrar a casa d’aquell home. ¹³ Ell ens va explicar com havia vist que l’àngel se li presentava a casa i li deia: “Envia algú a Jafa a cercar Simó, que duu el sobrenom de Pere. ¹⁴ Ell et portarà el missatge que t’ha de salvar a tu i a tota la teva família.” ^*
    15 »Quan jo començava a parlar-los, l’Esperit Sant va baixar sobre ells igual que sobre nosaltres al principi. ^{* 16} Aleshores em vaig recordar d’aquella paraula del Senyor: “Joan va batejar amb aigua, però vosaltres sereu batejats amb l’Esperit Sant.” ^{* 17} Per tant, si Déu els concedia el mateix do que a nosaltres, que hem cregut en el Senyor Jesucrist, ¿qui era jo per a oposar-me a Déu? ^*
    18 En sentir això, ells es van calmar i lloaven Déu dient:
—Ara veiem que Déu ha fet també als pagans la gràcia de la conversió que porta a la vida. ^*

L’església d’Antioquia ^*

    ¹⁹ Els qui s’havien dispersat amb motiu de la persecució que va seguir a la mort d’Esteve, ^* van arribar fins a Fenícia, Xipre i Antioquia, ^* sense predicar la Paraula a ningú més que als jueus; ²⁰ tanmateix, n’hi havia alguns de Xipre i de Cirene que, en arribar a Antioquia, anunciaven també als grecs ^* la bona nova de Jesús, el Senyor. ²¹ I com que la mà del Senyor era amb ells, un gran nombre de persones van creure i es convertiren al Senyor. ^*
    22 Quan aquestes noves van arribar a oïda de l’església de Jerusalem, enviaren Bernabé a Antioquia. ²³ Tan bon punt Bernabé hi arribà i veié els fruits de la gràcia de Déu, se’n va alegrar ^* i els encoratjava tots a mantenir-se fidels al Senyor amb cor decidit, ²⁴ ja que ell era un home bo i ple de l’Esperit Sant i de fe. Així molta gent fou guanyada per al Senyor. ^{* 25} Llavors Bernabé se’n va anar a Tars a buscar Saule; ^{* 26} el va trobar i se l’endugué a Antioquia. Durant un any sencer van viure en aquella comunitat i instruïen molta gent. Fou a Antioquia on per primera vegada els deixebles van rebre el nom de cristians. ^*
    27 Per aquells dies, alguns profetes ^* van baixar de Jerusalem a Antioquia. ²⁸ Un d’ells, que es deia Àgab, mogut per l’Esperit, començà a anunciar que hi hauria una gran fam per tot l’imperi. La fam vingué, efectivament, en temps de l’emperador Claudi. ^{* 29} Aleshores els deixebles d’Antioquia determinaren d’enviar un ajut, cadascú el que pogués, als germans residents a Judea. ³⁰ Així ho van fer i, per mitjà de Bernabé i de Saule, l’ajut va arribar als qui presidien la comunitat de Jerusalem. ^*

Fets dels Apòstols 12

Mort de Jaume i empresonament de Pere

    ¹ Per aquell temps, el rei Herodes ^* decidí de fer mal a alguns membres de l’Església ² i feu decapitar Jaume, el germà de Joan. ^{* 3} Quan s’adonà que això agradava als jueus, feu detenir també Pere. Eren els dies dels Àzims. ^{* 4} Herodes va manar que fos tancat a la presó i en confià la custòdia a quatre esquadres de quatre soldats, amb el propòsit de fer-lo comparèixer davant el poble després de Pasqua.
    ⁵ Mentre Pere era tancat a la presó, la comunitat pregava a Déu intensament per ell. ^*

Pere és alliberat de la presó ^*

    ⁶ La nit abans que Herodes anava a fer-lo comparèixer, Pere dormia entre dos soldats, lligat amb dues cadenes, i els sentinelles feien guàrdia davant la porta de la presó. ⁷ Tot d’una es va presentar un àngel del Senyor i el calabós s’omplí de claror. L’àngel va tocar Pere al costat, el desvetllà i li va dir:
—Aixeca’t, de pressa!
Llavors les cadenes li van caure de les mans, ^{* 8} i l’àngel li digué:
—Cenyeix-te i posa’t les sandàlies.
Pere ho va fer, i l’àngel afegí:
—Posa’t el mantell i segueix-me.
    ⁹ Pere sortí a fora i el seguia, però no s’adonava que això que feia l’àngel era veritat; es pensava tenir una visió. ¹⁰ Van passar la primera guàrdia i la segona i arribaren a la porta de ferro que dona a la ciutat. La porta s’obrí tota sola, i ells sortiren i continuaren carrer avall, ^* i de sobte l’àngel el va deixar. ¹¹ Llavors Pere tornà en si i digué:
—Ara veig realment que el Senyor ha enviat el seu àngel i m’ha alliberat de les mans d’Herodes i de tot allò que el poble dels jueus esperava que passés. ^*
    12 Ja del tot conscient de la situació, Pere se’n va anar a casa de Maria, la mare de Joan, conegut amb el sobrenom de Marc. ^* Allí hi havia molta gent reunida que pregava. ¹³ Pere va trucar a la portalada, i una criada que es deia Rode anà a preguntar qui hi havia. ¹⁴ Així que reconegué la veu de Pere, de tanta alegria, en comptes d’obrir la porta, va córrer cap dins a anunciar que Pere era fora al carrer. ¹⁵ Els altres li van dir:
—T’has tornat boja!
Però ella insistia que era cert. Ells li digueren:
—Deu ser el seu àngel. ^*
    16 Mentrestant, Pere continuava trucant. Finalment obriren i, en veure’l, van quedar esbalaïts. ¹⁷ Ell, amb la mà, els va fer senyal que callessin i els contà com el Senyor l’havia alliberat de la presó. Després els digué:
—Feu-ho saber a Jaume i als germans. ^*
Després va sortir i se n’anà en un altre lloc. ^*
    18 Quan fou de dia, hi hagué una gran confusió entre els soldats, que es preguntaven què se n’havia fet, de Pere. ¹⁹ Herodes el va fer buscar i, veient que no el trobaven, va processar els guardes i donà l’ordre d’executar-los. ^* Després va baixar de Judea a Cesarea i s’hi quedà per un cert temps. ^*

Mort d’Herodes

    ²⁰ Herodes mantenia un fort litigi amb els de Tir i Sidó. Com que el proveïment d’aquestes ciutats depenia del rei, ^* decidiren unànimement de presentar-se davant d’ell. Es van guanyar el suport de Blast, el camarlenc reial, i van demanar una solució amistosa. ²¹ El dia convingut, Herodes, portant el vestit reial, es va asseure a la tribuna i els adreçava un discurs. ²² El poble l’aclamava cridant:
—És la veu d’un déu i no pas la d’un home!
    ²³ Però de sobte un àngel del Senyor el va ferir de mort, perquè havia usurpat l’honor degut a Déu. Va ser rosegat pels cucs i va morir. ^*
    24 La paraula de Déu creixia i s’escampava. ^{* 25} Bernabé i Saule, un cop acomplerta la seva missió a Jerusalem, ^* van tornar en companyia de Joan, conegut amb el sobrenom de Marc. ^*

Fets dels Apòstols 13

Primer viatge missioner (13-14) ^*

Missió de Bernabé i Saule

    ¹ A l’església d’Antioquia hi havia profetes ^* i mestres: ^* Bernabé, Simeó, que duia el sobrenom de Negre, Lluci de Cirene, Manaèn, educat a la cort amb el tetrarca Herodes, ^* i Saule. ² Mentre celebraven un acte de culte al Senyor en ocasió d’un dejuni, ^* l’Esperit Sant ^* digué:
—Separeu-me Bernabé i Saule per a dedicar-los a l’obra a què els he cridat. ^*
    3 Llavors, després d’haver dejunat i pregat, els imposaren les mans ^* i els van acomiadar.

Bernabé i Saule a Xipre

    ⁴ Ells, doncs, enviats per l’Esperit Sant, ^* van baixar a Selèucia, ^* i d’allí navegaren cap a Xipre. ⁵ Arribats a Salamina, predicaven la paraula de Déu a les sinagogues dels jueus. ^* Joan ^* era el seu ajudant. ⁶ Després van travessar tota l’illa fins a Pafos, on trobaren un mag jueu, que era un fals profeta. Es deia Barjesús ⁷ i pertanyia al grup de persones que envoltaven el procònsol Sergi Pau, un home assenyat. El procònsol va fer cridar Bernabé i Saule amb el desig d’escoltar la paraula de Déu, ⁸ però Èlimes, el mag —ja que això vol dir el seu nom—, es va posar en contra d’ells, buscant d’apartar de la fe el procònsol. ⁹ Aleshores Saule, anomenat també Pau, ^* ple de l’Esperit Sant, se’l mirà fixament ¹⁰ i digué:
—Fill del diable, home carregat d’engany i d’astúcia, enemic de tot bé! ¿Quan pararàs de tòrcer el camí dret del Senyor? ¹¹ Doncs sàpigues que el Senyor fa caure damunt teu la seva mà, i quedaràs cec: durant un quant temps no veuràs la llum del sol.
A l’instant van caure damunt d’ell foscor i tenebres, i buscava a les palpentes algú que li donés la mà i el guiés. ¹² Aleshores el procònsol, en veure el que havia passat, es convertí a la fe, meravellat de la doctrina del Senyor. ^*

Pau i Bernabé a Antioquia de Pisídia

    ¹³ Pau i els seus companys es van embarcar a Pafos i es dirigiren a Perga de Pamfília. ^* Joan, en canvi, se separà d’ells i se’n tornà a Jerusalem. ^{* 14} Ells continuaren el seu viatge des de Perga i van arribar a Antioquia de Pisídia. El dissabte van entrar a la sinagoga i s’assegueren. ^{* 15} Acabada la lectura de la Llei i dels Profetes, els caps de la sinagoga ^* els van fer dur aquest missatge:
—Germans, si voleu adreçar una exhortació al poble, ^* podeu parlar.
    ¹⁶ Aleshores Pau s’alçà, va fer senyal amb la mà per demanar silenci i digué: ^*
—Israelites i tots els qui creieu en l’únic Déu, ^* escolteu: ¹⁷ El Déu d’aquest poble d’Israel escollí els nostres pares, va fer-ne un gran poble ^* i, quan vivien com a immigrants al país d’Egipte, els en tragué amb la força del seu braç. ^{* 18} Durant quaranta anys ^* va tenir cura d’ells ^* al desert ¹⁹ i, després de destruir set nacions a la terra de Canaan, els donà en possessió el seu territori. ^{* 20} Tot això va durar uns quatre-cents cinquanta anys. ^* Després els donà jutges fins al temps del profeta Samuel. ^{* 21} Aleshores van demanar un rei, i Déu els va donar Saül, fill de Quix, de la tribu de Benjamí, que va regnar quaranta anys. ^{* 22} Després que hagué rebutjat Saül, Déu va fer que David fos el seu rei ^* i, testimoniant a favor d’ell, digué:
»— M’he fixat en David, fill de Jessè, un home com el que desitja el meu cor, que realitzarà tot el que jo vull. ^*
    23 »De la descendència d’ell, Déu ha donat a Israel, tal com havia promès, un salvador, que és Jesús. ^{* 24} Abans que ell arribés, Joan ja havia predicat a tot el poble d’Israel un baptisme de conversió. ^{* 25} Joan, quan acabava el seu camí, deia:
»—Jo no soc pas el qui vosaltres penseu. Després de mi ve aquell a qui no soc digne de deslligar les sandàlies. ^*
    26 »Germans, descendents del llinatge d’Abraham i tots vosaltres que creieu en l’únic Déu: ^* és a nosaltres que s’adreça aquesta paraula de salvació. ^{* 27} Els habitants de Jerusalem i els seus dirigents no van saber reconèixer Jesús ni les paraules dels profetes que són proclamades cada dissabte, ^* però condemnant-lo les van complir: ²⁸ tot i que no havien trobat cap causa per a condemnar-lo a mort, ^* van demanar a Pilat que el fes matar. ²⁹ I quan hagueren complert tot allò que les Escriptures ^* deien d’ell, el baixaren del patíbul i el van dipositar en un sepulcre. ³⁰ Però Déu el ressuscità d’entre els morts, ^{* 31} i durant molts dies es va aparèixer als qui havien pujat amb ell de Galilea a Jerusalem. ^* Ells són ara els seus testimonis ^* davant el poble. ³² Nosaltres venim a anunciar-vos la bona nova que Déu havia promès als nostres pares ³³ i que ara ell, ressuscitant Jesús, ha complert en bé de nosaltres, els seus descendents. Així es troba escrit en el salm segon: Tu ets el meu Fill; avui jo t’he engendrat. ^{* 34} I que l’ha ressuscitat d’entre els morts i no ha de tornar mai més a la corrupció, ho declara així: Us concediré les coses santes i irrevocables, promeses a David. ^{* 35} Per això també en un altre lloc diu: No deixaràs que el teu Sant vegi la corrupció. ^*
    36 »Doncs bé, David, després d’haver complert en el seu temps el designi de Déu, va morir, es reuní amb els seus pares, i el seu cos va veure la corrupció, ^{* 37} però aquell que Déu va ressuscitar no l’ha coneguda. ^{* 38-39} Sapigueu, doncs, germans, que gràcies a ell ara us és anunciat el perdó dels pecats, ^* i que tothom qui creu en ell és alliberat de tot allò de què la Llei de Moisès no us ha pogut alliberar. ^{* 40} Vigileu, doncs, que no passi allò que es diu en els Profetes: ⁴¹ Mireu, arrogants, esglaieu-vos i desapareixeu! Jo realitzo una obra en els vostres dies: una obra que, si us la conten, no la creureu. ^*
    42 Mentre Pau i Bernabé sortien de la sinagoga, els pregaven que el dissabte següent tornessin a parlar-los d’aquestes coses. ⁴³ Quan s’hagué dissolt l’assemblea, molts dels jueus i dels prosèlits que adoraven l’únic Déu ^* van seguir Pau i Bernabé. Ells els parlaven i els exhortaven a mantenir-se fidels a la gràcia de Déu.
    ⁴⁴ El dissabte següent, gairebé tota la ciutat es va reunir per escoltar la paraula del Senyor. ⁴⁵ Quan els jueus veieren aquella multitud, s’engelosiren tant que es van posar a contradir amb paraules injurioses tot el que deia Pau. ⁴⁶ Llavors Pau i Bernabé els respongueren amb valentia:
—Era a vosaltres que calia anunciar en primer lloc la paraula de Déu; però com que la rebutgeu i no us considereu dignes de la vida eterna, ara ens adreçarem als pagans. ^{* 47} Així ens ho ha manat el Senyor: Jo t’he fet llum de les nacions perquè portis la salvació fins a l’extrem de la terra. ^*
    48 Sentint això, els pagans s’alegraven ^* i lloaven la paraula del Senyor. Tots els qui estaven destinats a la vida eterna es van convertir a la fe. ^{* 49} La paraula del Senyor s’estenia per tota la regió. ^{* 50} Però els jueus van instigar les dones distingides que adoraven l’únic Déu ^* i els principals de la ciutat i promogueren una persecució contra Pau i Bernabé fins que els van expulsar del seu territori. ⁵¹ Pau i Bernabé, en senyal de trencament amb ells, s’espolsaren la pols dels peus ^* i se n’anaren a Iconi. ⁵² Els deixebles, per la seva part, vivien plens d’alegria ^* i de l’Esperit Sant.

Fets dels Apòstols 14

Pau i Bernabé a Iconi

    ¹ També a Iconi van entrar a la sinagoga dels jueus ^* i van parlar de tal manera que molts jueus i molts grecs ^* es convertiren a la fe. ² Però els jueus que no s’havien convertit van instigar els pagans i els indisposaren amb els germans. ^{* 3} Així i tot, Pau i Bernabé s’hi van quedar molt de temps i parlaven amb valentia, confiats en el Senyor. El Senyor confirmava la paraula de la seva gràcia, que ells comunicaven, i els concedia d’obrar senyals i prodigis. ^*
    4 Llavors la gent de la ciutat es va dividir: els uns estaven a favor dels jueus, i els altres a favor dels apòstols. ^{* 5} Però, quan es va gestar un pla dels pagans i dels jueus amb els seus dirigents per a fer mal a Pau i Bernabé i apedregar-los, ⁶ ells, conscients de la situació, van fugir a Listra i Derbe, ciutats de Licaònia, i a la rodalia. ⁷ També allí anunciaven la bona nova.

Pau i Bernabé a Listra

    ⁸ A Listra hi havia un home amb els peus esguerrats, invàlid de naixement, que mai no havia caminat. ⁹ Mentre l’home l’escoltava, Pau va fixar en ell la mirada i, veient que tenia prou fe per a ser guarit, ^{* 10} va cridar amb veu forta:
—Aixeca’t, posa’t dret!
Ell es posà dret d’un salt i caminava. ^*
    11 La gent, en veure el que Pau havia fet, començà a cridar en la llengua de Licaònia:
—Els déus han baixat a nosaltres en figura humana! ^*
    12 A Bernabé li deien Zeus, i a Pau, Hermes, ^* perquè era ell qui els adreçava la paraula. ¹³ El sacerdot del temple de Zeus que hi havia davant mateix de Listra, es va presentar acompanyat de molta gent davant les portes de la ciutat, ^* portant vedells i garlandes per oferir un sacrifici. ¹⁴ Quan els apòstols Bernabé i Pau ho van saber, s’esquinçaren els vestits i es van llançar enmig de la multitud tot cridant: ^*
    15 —Però què feu? Si som homes igual que vosaltres! ^* Per això us anunciem la bona notícia que us convertiu d’aquests ídols al Déu viu que ha fet el cel, la terra i el mar, i tot el que s’hi mou. ^{* 16} Ell, en les generacions passades, va permetre que totes les nacions seguissin els seus propis camins; ^{* 17} tot i això, mai no deixà de donar testimoni de si mateix amb els seus favors, concedint-vos del cel pluges i èpoques de fertilitat i omplint d’aliment i d’alegria els vostres cors. ^*
    18 Les seves paraules, amb prou feines van poder calmar la multitud perquè no els oferís un sacrifici.
    ¹⁹ Llavors arribaren uns jueus d’Antioquia i d’Iconi, que es guanyaren la gent, van apedregar Pau ^* i el van arrossegar fora de la ciutat pensant-se que era mort. ²⁰ Però quan els deixebles es van aplegar al voltant d’ell, Pau es va aixecar i entrà a la ciutat. L’endemà va sortir amb Bernabé cap a Derbe.

Retorn a Antioquia de Síria

    ²¹ Després d’haver anunciat la bona nova a la ciutat de Derbe i haver-hi fet força deixebles, Pau i Bernabé van tornar a Listra, a Iconi i a Antioquia de Pisídia, ²² enfortint els deixebles i exhortant-los a perseverar en la fe. Deien:
—Ens cal passar per moltes tribulacions per a entrar al Regne de Déu.
    ²³ A cada església van designar-hi responsables que la presidissin ^* i, després de fer pregàries ^* acompanyades de dejuni, els encomanaren al Senyor en qui havien cregut.
    ²⁴ Van travessar Pisídia i arribaren a Pamfília. ²⁵ A Perga van anunciar la Paraula i després van baixar a Atalia. ²⁶ D’allí navegaren cap a Antioquia, el seu lloc de partença, ^* on havien estat confiats a la gràcia de Déu amb vista a l’obra que acabaven d’acomplir. ^*
    27 Quan van arribar-hi, reuniren la comunitat per explicar-los tot el que Déu havia fet per mitjà d’ells i com havia obert als pagans la porta de la fe. ^{* 28} I van quedar-se amb els deixebles una bona temporada.

Fets dels Apòstols 15

L’assemblea de Jerusalem ^*

    ¹ Llavors alguns ^* van baixar de Judea a Antioquia i adoctrinaven així els germans:
—Si no us feu circumcidar d’acord amb la Llei de Moisès, ^* no us podeu salvar. ^*
    2 Com que això va provocar un conflicte i una discussió no pas petita de Pau i Bernabé amb aquells, es va decidir que Pau i Bernabé, amb alguns més, pugessin a Jerusalem per tractar d’aquesta qüestió amb els apòstols i els qui presidien la comunitat. ^*
    3 La comunitat, doncs, els va proveir del que necessitaven per al viatge. ^* Mentre travessaven Fenícia i Samaria, parlaven de la conversió dels pagans ^* i donaven una gran alegria ^* a tots els germans. ⁴ Quan arribaren a Jerusalem, van ser acollits per la comunitat, els apòstols i els responsables que la presidien, i contaren tot el que Déu havia fet per mitjà d’ells. ^{* 5} Però alguns del grup dels fariseus ^* que s’havien convertit a la fe van intervenir dient que calia circumcidar els pagans i manar-los que observessin la Llei de Moisès.
    ⁶ Llavors els apòstols i els qui presidien la comunitat es van reunir per estudiar la qüestió. ⁷ Quan la discussió s’havia fet molt viva, Pere es va aixecar i els digué: ^*
—Germans, vosaltres sabeu que des dels primers dies Déu em va escollir d’entre vosaltres perquè els pagans escoltessin dels meus llavis la paraula de l’evangeli i creguessin. ^{* 8} Déu, que coneix el fons dels cors, ^* ha testimoniat a favor d’ells donant-los l’Esperit Sant igual que a nosaltres, ^{* 9} sense fer cap diferència entre nosaltres i ells, un cop ha purificat els seus cors per la fe. ¹⁰ Ara, doncs, per què poseu a prova Déu, volent imposar als deixebles un jou que ni els nostres pares ni nosaltres no hem tingut la força de suportar? ^{* 11} Ben al contrari, creiem que tant nosaltres com ells som salvats només per la gràcia de Jesús, el Senyor. ^*
    12 Tota l’assemblea va callar ^* i sentien explicar a Pau i Bernabé els senyals i prodigis ^* que Déu havia fet per mitjà d’ells entre els pagans. ^*
    13 Quan hagueren acabat de parlar, Jaume ^* prengué la paraula i va dir:
—Germans, escolteu-me: ¹⁴ Simeó ^* ha exposat com, des del començament, ^* Déu mirà d’escollir-se d’entre les nacions paganes un poble que portés el seu nom. ^{* 15} Això concorda amb les paraules dels profetes que hi ha en l’Escriptura:
    ¹⁶ » Després d’això tornaré
per reconstruir la cabana de David que havia caigut.
En reconstruiré les ruïnes i la redreçaré,
    ¹⁷ perquè em cerquin a mi, el Senyor, la resta d’homes
i totes les nacions que porten el meu nom. ^*
Ho diu el Senyor,