Èxode 16
2 En el desert tota la comunitat va murmurar contra Moisès i Aaron.
3 Els israelites els deien:
—Tant de bo la mà del Senyor ens hagués fet morir al país d’Egipte, quan ens assèiem vora les olles de carn i menjàvem pa fins a saciar-nos! Ens heu fet sortir cap aquest desert perquè tot el poble mori de fam.
4 El Senyor va dir a Moisès:
—Jo us faré ploure pa des del cel. Que el poble surti cada dia a recollir la ració necessària per a aquell dia. Així els posaré a prova i veuré si obren o no d’acord amb això que els mano.
12 —He sentit les murmuracions dels israelites. Ves a dir-los: “Al vespre menjareu carn, i al matí us saciareu de pa. Així sabreu que jo soc el Senyor, el vostre Déu.”
13 Aquell mateix vespre va arribar un vol de guatlles que cobrí el campament, i al matí, al voltant del campament, hi havia una capa de rosada.
14 Quan s’esvaí la capa de rosada, damunt el desert va quedar-hi una capa granulada, fina com el gebre.
15 Els israelites, en veure-ho, es deien l’un a l’altre: « Man hu?» (que vol dir: «Què és això?») , perquè no sabien què era. Moisès els va dir:
—Això és el pa que el Senyor us dona per aliment.