Èxode 32
7 El Senyor digué a Moisès:
—Baixa de pressa, perquè el teu poble, que tu havies tret del país d’Egipte, s’ha pervertit.
8 De seguida s’han desviat del camí que jo els indicava. S’han fabricat un vedell de fosa i es prosternen al seu davant, li ofereixen sacrificis i diuen: “Aquests són els teus déus, Israel, que t’han tret del país d’Egipte!”
9 El Senyor va afegir:
—Veig com és aquest poble: sempre va a la seva.
10 Ara, doncs, deixa’m que s’encengui contra ells la meva indignació i els extermini. Després faré de tu un gran poble.
11 Però Moisès apaivagava el Senyor, el seu Déu, dient:
—Senyor, per què s’ha d’encendre el teu enuig contra el teu poble, que tu has fet sortir del país d’Egipte amb gran poder i amb mà forta?
12 ¿Permetràs que els egipcis diguin: “Els va fer sortir amb mala intenció, per matar-los a les muntanyes i fer-los desaparèixer de la terra”? Fes-te enrere de la teva indignació, renuncia a fer mal al teu poble.
13 Recorda’t d’Abraham, d’Isaac i d’Israel, els teus servents, als quals vas jurar per tu mateix dient: “Multiplicaré la vostra descendència com les estrelles del cel, donaré tot aquest país als vostres descendents i el posseiran per sempre més.”
14 Llavors el Senyor es va desdir del mal amb què havia amenaçat el seu poble.