Ezequiel 20

    ¹ L’any setè de la deportació del rei Jeconies, el dia deu del mes cinquè, ^* vingueren alguns dels ancians d’Israel a consultar el Senyor i es van asseure davant meu. ^{* 2} Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
    ³ —Fill d’home, respon als ancians d’Israel: “Això us diu el Senyor Déu: ¿Heu vingut per consultar-me? Doncs bé, jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que no em deixaré consultar per vosaltres.” ^{* 4} ¿Vols ser el seu jutge, fill d’home, vols ser-ne el jutge? Fes-los conèixer les abominacions dels seus pares. ^{* 5} Digues-los: “Això us fa saber el Senyor Déu: El dia que vaig escollir Israel, vaig fer un jurament als descendents del casal de Jacob i em vaig fer conèixer a ells en el país d’Egipte. ^* El meu jurament va ser aquest: Jo soc el Senyor, el vostre Déu. ⁶ Aquell dia els vaig jurar que els faria sortir del país d’Egipte i que els portaria a un país que jo havia explorat per a ells, un país que regalima llet i mel, el més esplèndid de tots. ^{* 7} I els vaig donar aquesta ordre: Que cadascú rebutgi els ídols detestables que el sedueixen. No deixeu que us profanin els ídols repugnants d’Egipte. ^* Jo soc el Senyor, el vostre Déu.
    ⁸ »Però ells es van rebel·lar contra mi i no em volgueren escoltar. ^* Ningú no va rebutjar els ídols detestables que el seduïen ni abandonà els ídols repugnants d’Egipte. Llavors vaig pensar d’abocar damunt d’ells la meva indignació a Egipte mateix, i calmar així el meu enuig. ⁹ Però no ho vaig fer per consideració al meu nom, ^* per no exposar-me al menyspreu dels estrangers amb qui vivien; així em vaig fer conèixer a ells fent-los sortir del país d’Egipte davant els estrangers. ¹⁰ Els vaig fer sortir d’Egipte i els vaig menar al desert. ¹¹ Els vaig donar els meus preceptes i els vaig fer conèixer els meus decrets, que donen vida a qui els compleix. ^{* 12} També els vaig donar els meus dies de repòs, com un signe del pacte que hi ha entre jo i ells, ^* perquè se sàpiga que jo, el Senyor, els consagro al meu servei. ¹³ Però el poble d’Israel es va rebel·lar contra mi al desert: no seguien els meus preceptes, rebutjaven els meus decrets, que donen vida a qui els compleix, i profanaven greument els meus dies de repòs. Llavors vaig pensar d’abocar damunt d’ells la meva indignació allà al desert i fer-los desaparèixer. ¹⁴ Però no ho vaig fer per consideració al meu nom, per no exposar-me al menyspreu dels estrangers, davant els quals jo havia fet sortir el meu poble. ^15-16 I, encara veient això, en el desert, rebutjaven els meus decrets, no seguien els meus preceptes i profanaven els meus dies de repòs, perquè els seus ídols repugnants els tenien el cor robat. Jo els vaig jurar que no els faria entrar al país que els havia donat, un país que regalima llet i mel, el més esplèndid de tots. ^{* 17} Però em vaig desdir d’exterminar-los, no els vaig fer desaparèixer al desert.