Carta als Filipencs 1
20 Confio vivament i espero que en res no quedaré confós; més encara, estic del tot segur que, ara com sempre, el Crist serà glorificat en el meu cos, tant si en surto amb vida com si haig de morir.
21 Perquè per a mi, viure és Crist, i morir m’és un guany;
22 però si continuo vivint en el cos, podré fer un treball profitós. No sé, doncs, què escollir.
23 Estic agafat per dos costats: d’una banda, tinc el desig d’anar-me’n i d’estar amb Crist, cosa incomparablement millor;
24 però, d’altra banda, pensant en vosaltres, veig més necessari que continuï la meva vida corporal.
27 Tan sols us demano que el vostre comportament sigui digne de l’evangeli del Crist. Que, tant si vinc a veure-us com si, estant lluny, tinc notícies vostres, sàpiga que us manteniu ferms, units en un sol esperit, i que lluiteu unànimes per la fe de l’evangeli,