Carta als Filipencs 2

    ¹ Així, doncs, per tot el que trobeu en Crist d’encoratjament, de consol en l’amor, de comunió en l’Esperit, ^* d’afecte entranyable i compassiu, ^{* 2} us demano que feu complet el meu goig: tingueu els mateixos sentiments i el mateix amor els uns pels altres, unànimes i units de cor. ^{* 3} No feu res per rivalitat ni per arrogància; amb tota humilitat, considereu els altres superiors a vosaltres mateixos. ^{* 4} Que no miri cadascú per ell, sinó que procuri sobretot pels altres. ^*
    5 Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist: ^*
    6 Ell, que era de condició divina, ^*
no es volgué guardar gelosament
la seva igualtat amb Déu, ^*
    7 sinó que es va fer no res: ^*
prengué la condició de servent ^*
i es feu semblant als homes. ^*
Essent humà el seu aspecte,
    ⁸ s’abaixà
i es feu obedient fins a la mort, ^*
i una mort de creu.
    ⁹ Per això Déu l’ha exaltat ^*
i li ha concedit aquell nom ^*
que està per damunt de tot altre nom,
    ¹⁰ perquè en el nom de Jesús
tothom s’agenolli ^*
al cel, a la terra i sota la terra, ^*
    11 i tots els llavis reconeguin
que Jesucrist és Senyor, ^*
a glòria de Déu Pare.