Isaïes 5
1 Deixeu-me cantar una cançó en nom del meu amic. És la cançó del meu amic i de la seva vinya:
El meu estimat tenia una vinya
en un turó molt fèrtil.
2 Va remoure la terra, tragué les pedres
i va plantar-hi ceps triats.
Al bell mig hi construí una torre de guàrdia
i va excavar-hi un cup.
N’esperava bon raïm,
però ha sortit agre.
3 Doncs bé, gent de Judà i Jerusalem,
feu de jutges entre jo i la meva vinya.
4 Què més podia fer que no li hagi fet?
N’esperava bon raïm;
per què surt agre?
5 Ara, doncs, us faig saber
què faré amb la meva vinya:
n’ensorraré la paret perquè la puguin esbrotar;
li derrocaré la tanca i que la gent la trepitgi.
6 La convertiré en terra erma:
no l’esporgaran ni la cavaran,
hi creixeran espines i esbarzers.
Manaré als núvols
que no li donin mai més pluja.
7 La vinya del Senyor de l’univers sou vosaltres, poble d’Israel.
Vosaltres, gent de Judà, éreu la seva plantació predilecta.
El Senyor n’esperava justícia, i pertot veu injustícies;
volia misericòrdia, i tot són misèries.