Job 7

    ¹ L’home, a la terra, ¿no treballa de valent?
¿No viu els seus dies sota el jou? ^*
    2 Es deleix per l’ombra igual que un esclau,
espera el seu sou com un jornaler. ^*
    3 També a mi m’ha tocat de passar el temps inútilment;
la paga que rebo són les nits en blanc. ^*
    4 Me’n vaig al llit i ja em ve la pregunta:
Quan em llevaré? ^*
La nit es fa llarga,
el neguit m’omple fins que neix l’albada.
    ⁶ Els meus dies passen volant,
més ràpids que la llançadora,
i no em queda gens de fil; ^*
se m’ha acabat l’esperança.
    ⁷ Recorda, Déu meu, que la meva vida és un buf; ^*
els meus ulls no esperen de veure més la felicitat.