Evangeli segons Joan 4
5 Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep;
6 allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s’assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia.
7 Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu:
—Dona’m aigua.
8 Els seus deixebles se n’havien anat al poble a comprar menjar.
9 Però la dona samaritana preguntà a Jesús:
—Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que soc samaritana?
Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans.
10 Jesús li respongué:
—Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: “Dona’m aigua”, ets tu qui li n’hauries demanada, i ell t’hauria donat aigua viva.
11 La dona li diu:
—Senyor, no tens res per a pouar i aquest pou és fondo. D’on la trauràs, l’aigua viva?
12 El nostre pare Jacob ens va donar aquest pou, i en bevia tant ell com els seus fills i el seu bestiar. ¿Que potser ets més gran que no pas ell?
13 Jesús li respongué:
—Tots els qui beuen aigua d’aquesta tornen a tenir set.
14 Però el qui begui de l’aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l’aigua que jo li donaré es convertirà dintre d’ell en una font d’on brollarà vida eterna.
15 Li diu la dona:
—Senyor, dona’m aigua d’aquesta. Així no tindré més set ni hauré de venir aquí a pouar.
16 Ell li diu:
—Ves a cridar el teu marit i torna.
17 La dona li contesta:
—No en tinc, de marit.
Li diu Jesús:
—Fas bé de dir que no en tens.
18 N’has tingut cinc, i l’home que ara tens no és el teu marit. En això has dit la veritat.
19 La dona li respon:
—Senyor, veig que ets un profeta.
20 Els nostres pares van adorar Déu en aquesta muntanya, però vosaltres dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem.
21 Jesús li diu:
—Creu-me, dona, arriba l’hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem.
22 Vosaltres adoreu allò que no coneixeu; nosaltres adorem allò que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus.
23 Però arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare.
24 Déu és esperit. Per això els qui l’adoren han d’adorar-lo en Esperit i en veritat.
25 Li diu la dona:
—Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l’Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot.
26 Jesús li respon:
—Soc jo, el qui et parla.
27 En aquell moment arribaren els deixebles. S’estranyaren que parlés amb una dona, però cap d’ells no gosà preguntar-li què volia o per què parlava amb ella.
28 Llavors la dona deixà la gerra i se’n va anar al poble a dir a la gent:
29 —Veniu a veure un home que m’ha dit tot el que he fet. No deu ser el Messies?
30 La gent va sortir del poble i l’anà a trobar.
31 Mentrestant, els deixebles el pregaven:
—Rabí, menja.
32 Però ell els contestà:
—Jo, per menjar, tinc un aliment que vosaltres no coneixeu.
33 Els deixebles es preguntaven entre ells:
—És que algú li ha portat menjar?
34 Jesús els diu:
—El meu aliment és fer la voluntat del qui m’ha enviat i dur a terme la seva obra.
35 ¿No teniu costum de dir: “Quatre mesos més i ja serem a la sega”? Doncs bé, jo us dic: alceu els ulls i mireu els camps; ja són rossos, a punt de segar!
36 El segador ja rep el jornal i recull el gra per a la vida eterna; així s’alegren plegats el sembrador i el segador.
37 En aquest cas té raó la dita: “Un és el qui sembra i un altre el qui sega.”
38 Jo us he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat. Altres van treballar-hi, i vosaltres us heu beneficiat del seu treball.
39 Molts dels samaritans d’aquell poble van creure en Jesús per la paraula de la dona, que assegurava: «M’ha dit tot el que he fet.»
40 Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s’hi va quedar dos dies.
41 Per la paraula d’ell mateix encara molts més van creure,
42 i deien a la dona:
—Ara ja no creiem pel que tu dius. Nosaltres mateixos l’hem sentit i sabem que aquest és realment el salvador del món.