Evangeli segons Joan 6
1 Després d’això, Jesús se’n va anar a l’altra banda del llac de Galilea o de Tiberíades.
2 El seguia molta gent, perquè veien els senyals que feia amb els malalts.
3 Jesús pujà a la muntanya i s’hi assegué amb els seus deixebles.
4 Era a prop la Pasqua, la festa dels jueus.
5 Llavors Jesús alçà els ulls i, en veure la gran gentada que acudia cap a ell, digué a Felip:
—On comprarem pa perquè puguin menjar tots aquests?
6 De fet, ho preguntava per posar a prova Felip, perquè ja sabia què volia fer.
7 Felip li va respondre:
—Ni amb dos-cents denaris no n’hi hauria prou per a donar un tros de pa a cadascú.
8 Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, li diu:
9 —Aquí hi ha un noiet que té cinc pans d’ordi i dos peixos; però què és això per a tanta gent?
10 Jesús digué:
—Feu seure tothom.
En aquell indret hi havia molta herba i s’hi assegueren; només d’homes, eren uns cinc mil.
11 Llavors Jesús prengué els pans, digué l’acció de gràcies i els repartí a la gent asseguda, tants com en volgueren, i igualment repartí el peix.
12 Quan tothom va quedar satisfet, va dir als seus deixebles:
—Recolliu els bocins que han sobrat, perquè no es perdi res.
13 Ells els van recollir i amb els bocins d’aquells cinc pans d’ordi ompliren dotze cistelles: eren les sobres després d’haver menjat.
14 Quan la gent veié el senyal que ell havia fet, començaren a dir:
—Realment, aquest és el profeta que havia de venir al món.
15 Jesús s’adonà que venien a emportar-se’l per fer-lo rei, i es retirà altra vegada tot sol a la muntanya.