Evangeli segons Lluc 1
39 Per aquells dies, Maria se n’anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judà,
40 va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet.
41 Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l’infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant.
42 Llavors va exclamar amb totes les forces:
—Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes!
43 Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar?
44 Tan bon punt he sentit la teva salutació, l’infant ha saltat de goig dins les meves entranyes.
45 Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà.
46 Maria digué:
—La meva ànima magnifica el Senyor,
47 el meu esperit celebra Déu que em salva,
48 perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa;
des d’ara totes les generacions em diran benaurada,
49 perquè el Totpoderós obra en mi meravelles;
el seu nom és sant,
50 i l’amor que té als qui creuen en ell
s’estén de generació en generació.
51 »Les obres del seu braç són potents:
dispersa els homes de cor altiu,
52 derroca els poderosos del soli
i exalta els humils;
53 omple de béns els pobres,
i els rics se’n tornen sense res.
54-55 »Ha protegit Israel, el seu servent,
com havia promès als nostres pares;
s’ha recordat del seu amor a Abraham
i a la seva descendència per sempre.
56 Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se’n tornà a casa seva.