Evangeli segons Lluc 1
57 Quan se li va complir el temps, Elisabet infantà un fill.
58 Els veïns i els parents sentiren a dir que el Senyor li havia mostrat el seu amor, i tots la felicitaven.
59 Al cap de vuit dies es reuniren per circumcidar l’infant i volien que es digués Zacaries, com el seu pare.
60 Però la seva mare s’hi va oposar dient:
—No! S’ha de dir Joan!
61 Ells li replicaren:
—Però si no hi ha ningú de la família que porti aquest nom!
62 Llavors feren senyes al pare i li preguntaven com volia que es digués.
63 Ell va demanar unes tauletes i va escriure-hi: «El seu nom és Joan.» Tots van quedar meravellats.
64 A l’instant se li destravà la llengua i començà a parlar beneint Déu.
65 Un gran respecte s’apoderà de tots els veïns. La gent parlava d’aquestes coses per tota la muntanya de Judea,
66 i tothom qui ho sentia ho guardava en el seu cor i es preguntava: «Què serà aquest infant?»
Realment, la mà del Senyor era amb ell.
80 L’infant creixia i s’enfortia en l’Esperit, i va viure al desert fins al dia que es manifestà a Israel.