Evangeli segons Lluc 2
22 Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor.
23 Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor.
24 Havien d’oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins.
25 Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i pietós, que esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l’Esperit Sant.
26 En una revelació, l’Esperit Sant li havia fet saber que no veuria la mort sense haver vist el Messies del Senyor.
27 Va anar, doncs, al temple, guiat per l’Esperit, i quan els pares entraven amb l’infant Jesús per complir amb ell el que era costum segons la Llei,
28 el prengué en braços i beneí Déu dient:
29 —Ara, Senyor, deixa que el teu servent
se’n vagi en pau, com li havies promès.
30 Els meus ulls han vist el Salvador,
31 que preparaves per presentar-lo a tots els pobles:
32 llum que es reveli a les nacions,
glòria d’Israel, el teu poble.
33 El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d’ell.
34 Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare:
—Aquest infant serà motiu que molts caiguin i molts s’aixequin a Israel; serà una senyera que trobarà contradicció,
35 i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima. Així es revelaran els pensaments amagats al cor de molts.
36 Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada: després de casada, havia viscut set anys amb el seu marit,
37 però havia quedat viuda, i ara ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries.
38 Ella, doncs, es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de l’infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada.
39 Quan hagueren complert tot el que manava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret.
40 L’infant creixia i s’enfortia, ple de saviesa; i Déu li havia donat el seu favor.