Evangeli segons Lluc 22

    ¹⁴ Quan va ser l’hora, Jesús es posà a taula ^* amb els apòstols ¹⁵ i els digué:
—Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meva passió! ¹⁶ Perquè us asseguro que ja no el menjaré més fins que la Pasqua trobi el seu compliment en el Regne de Déu. ^*
    17 Llavors prengué una copa, ^* digué l’acció de gràcies i afegí:
—Preneu això i repartiu-vos-ho, ¹⁸ perquè us asseguro que des d’ara ja no beuré més del fruit de la vinya fins que haurà arribat el Regne de Déu. ^*
    19 Després prengué el pa, digué l’acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient:
—Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial. ^*
    20 I, havent sopat, feu igualment amb la copa, tot dient:
—Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang, ^* vessada per vosaltres. ²¹ Però sapigueu que la mà del qui em traeix és a prop meu en aquesta taula. ^{* 22} El Fill de l’home fa el seu camí, com havia estat fixat per endavant, però ai de l’home que el traeix! ^*
    23 Llavors començaren a preguntar-se l’un a l’altre quin d’ells seria capaç de fer una cosa així.

Discussió sobre qui és el més important

    ²⁴ Després hi hagué entre ells una discussió sobre quin havia de ser tingut pel més important. ^{* 25} Jesús els digué:
—Els reis de les nacions les dominen com si en fossin amos, i els qui tenen poder damunt d’elles es fan dir benefactors. ^{* 26} Però vosaltres no heu de ser pas així: el més important entre vosaltres ha d’ocupar el lloc del més jove, ^* i el qui mana, el lloc del qui serveix. ²⁷ Perquè, ¿qui és més important, el qui seu a taula o el qui serveix? ¿No ho és el qui seu a taula? Doncs jo, enmig de vosaltres, soc com el qui serveix. ^*
    28 »Vosaltres sou els qui heu perseverat amb mi en els moments de prova, ^{* 29} i així com el meu Pare m’ha concedit la reialesa, jo també us la concedeixo a vosaltres: ^{* 30} menjareu i beureu a la meva taula en el meu regne, i us asseureu en trons per jutjar les dotze tribus d’Israel. ^*

Anunci de les negacions de Pere
(Mt 26,31-35; Mc 14,27-31; Jn 13,36-38)

    ³¹ »Simó, Simó, mira que Satanàs ^* us ha reclamat per sacsejar-vos com qui garbella blat, ^{* 32} però jo he pregat per tu, ^* perquè no defalleixi la teva fe. ^* I tu, quan t’hauràs penedit, ^* enforteix els teus germans. ^*
    33 Pere li digué:
—Senyor, estic disposat a anar amb tu a la presó i a la mort.
    ³⁴ Però Jesús li respongué:
—T’ho asseguro, Pere: avui no cantarà el gall que no hagis negat tres vegades que em coneixes. ^*

Bossa, sarró i espasa

    ³⁵ Després els digué:
—Quan us vaig enviar sense bossa ni sarró ni sandàlies, ¿us va faltar alguna cosa? ^*
Li respongueren:
—No res.
    ³⁶ Ell els digué:
—Doncs ara, el qui tingui una bossa, que la prengui, i que faci el mateix el qui tingui un sarró. I el qui no tingui espasa, que es vengui el mantell i se’n compri una. ^{* 37} Perquè us asseguro que s’ha de complir en mi allò que està escrit: Ha estat comptat entre els malfactors. ^* Tot el que es refereix a mi s’està complint. ^*
    38 Ells digueren:
—Senyor, aquí hi ha dues espases.
Ell els respongué:
—Ja n’hi ha prou! ^*

Pregària de Jesús a la muntanya de les Oliveres
(Mt 26,36-46; Mc 14,32-42)

    ³⁹ Llavors sortí i se’n va anar, com de costum, a la muntanya de les Oliveres. ^* El seguiren també els deixebles.
    ⁴⁰ Arribat al lloc, ^* els digué:
—Pregueu demanant de no caure en la temptació. ^*
    41 Després se separà d’ells cosa d’un tret de pedra, s’agenollà i pregava ⁴² dient: ^*
—Pare, si ho vols, aparta de mi aquesta copa. ^* Però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva.
    ⁴³ Llavors se li va aparèixer un àngel del cel que el confortava. ^{* 44} Ple d’angoixa, pregava més intensament, i la seva suor era com gotes de sang que caiguessin fins a terra. ^*
    45 Quan s’aixecà de la pregària, anà cap als deixebles i els va trobar adormits de la tristor. ⁴⁶ Els digué:
—Per què dormiu? Aixequeu-vos i pregueu, per no caure en la temptació. ^*

Jesús és detingut
(Mt 26,47-56; Mc 14,43-50; Jn 18,3-12)

    ⁴⁷ Encara Jesús parlava quan es va presentar un grup de gent: l’anomenat Judes, un dels Dotze, anava al davant d’ells i s’acostà a Jesús per besar-lo. ^{* 48} Jesús li digué:
—Judes, ¿amb un bes traeixes el Fill de l’home? ^*
    49 Els qui eren al voltant de Jesús, en veure el que estava a punt de passar, digueren:
—Senyor, ¿ataquem amb l’espasa?
    ⁵⁰ I un d’ells va donar un cop d’espasa al criat del gran sacerdot i li tallà l’orella dreta.
    ⁵¹ Però Jesús va dir:
—Deixeu-los fer!
I tocant-li l’orella, el va guarir.
    ⁵² Després Jesús digué als grans sacerdots, als caps de la guàrdia del temple i als notables ^* que havien vingut per detenir-lo:
—Heu sortit amb espases i garrots, com si fos un bandoler. ⁵³ Mentre era amb vosaltres al temple cada dia, ^* no vau gosar detenir-me. Però aquesta és la vostra hora: l’hora del poder de les tenebres. ^*

Negacions de Pere
(Mt 26,57-58.69-75; Mc 14,53-54.66-72; Jn 18,12-18.25-27)

    ⁵⁴ El van agafar, doncs, i se’l van endur a la casa del gran sacerdot. ^* Pere seguia de lluny. ⁵⁵ Van encendre foc al mig del pati, s’hi assegueren al voltant, i Pere es va asseure entre ells. ⁵⁶ Una criada el veié assegut vora el foc i, després de mirar-se’l fixament, va dir:
—Aquest home també hi anava, amb ell.
    ⁵⁷ Pere ho negà:
—No, dona; no el conec de res.
    ⁵⁸ Poc després, un altre el va veure i digué:
—Tu també ets d’ells.
Pere contestà:
—No, home; no ho soc pas.
    ⁵⁹ Cosa d’una hora més tard, un altre s’hi entossudí:
—És veritat, aquest també era amb ell: si fins i tot és galileu!
    ⁶⁰ Però Pere va replicar:
—No, home; no sé de què parles.
A l’instant, mentre encara ell parlava, va cantar un gall. ⁶¹ Llavors el Senyor va girar-se i mirà Pere; i Pere es recordà de les paraules que el Senyor li havia dit: «Avui, abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades.» ^{* 62} I així que va ser fora, va plorar amargament. ^*

Burles de la guàrdia del temple
(Mt 26,67-68; Mc 14,65)

    ⁶³ Mentrestant, els homes que custodiaven Jesús l’escarnien i li pegaven. ⁶⁴ Van tapar-li la cara i li preguntaven:
—Fes de profeta! Digue’ns qui t’ha pegat!
    ⁶⁵ I proferien contra ell moltes altres injúries.

Jesús davant el Sanedrí
(Mt 26,59-66; Mc 14,55-64; Jn 18,19-24)

    ⁶⁶ En fer-se de dia, es va reunir el consell del Sanedrí del poble, grans sacerdots i mestres de la Llei. ^* Llavors van fer comparèixer Jesús a la sessió del consell ⁶⁷ i li digueren:
—Si ets el Messies, digue’ns-ho.
Ell els respongué:
—Si us dic que sí, no em creureu, ^{* 68} i si us faig preguntes, no em respondreu. ^{* 69} Però des d’ara el Fill de l’home estarà assegut a la dreta del Déu totpoderós. ^*
    70 Llavors tots van dir:
—Per tant, tu ets el Fill de Déu! ^*
Jesús els contestà:
—Vosaltres dieu que ho soc.
    ⁷¹ Ells van dir:
—Per què necessitem el testimoni d’algú, si nosaltres mateixos acabem de sentir-lo dels seus propis llavis?

Evangeli segons Lluc 23

Jesús davant de Pilat
(Mt 27,1-2.11-14; Mc 15,1-5; Jn 18,28-38)

    ¹ Aleshores es va aixecar tota l’assemblea i el dugueren a Pilat. ^{* 2} I van començar així la seva acusació contra ell:
—Hem trobat aquest home que esgarria el nostre poble, ^* prohibeix de pagar tributs al Cèsar ^* i diu que és el Messies, el rei. ^*
    3 Pilat el va interrogar:
—¿Tu ets el rei dels jueus? ^*
Ell li respongué:
—Tu ho dius. ^*
    4 Pilat digué als grans sacerdots i a la gent: ^*
—No trobo res en aquest home per a poder-lo inculpar. ^*
    5 Però ells insistien:
—Revolta el poble amb les seves doctrines per tot el país dels jueus, des de Galilea, on va començar, fins aquí.

Jesús davant d’Herodes

    ⁶ Pilat, en sentir això, preguntà si aquell home era galileu. ⁷ Quan va saber que pertanyia a la jurisdicció d’Herodes, que també es trobava aquells dies a Jerusalem, ^* li va enviar Jesús.
    ⁸ Herodes es va alegrar molt de veure’l. Feia temps que en tenia ganes, perquè sentia a parlar d’ell i esperava veure-li fer algun prodigi. ^{* 9} L’anà interrogant llargament, però Jesús no li contestà res. ^{* 10} Mentrestant, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, que també hi eren presents, l’acusaven amb força. ¹¹ Finalment, Herodes, amb la seva tropa, el menyspreà i, per escarnir-lo, li va posar una peça de roba llampant, ^* i el tornà a enviar a Pilat. ¹² Aquell mateix dia, Herodes i Pilat, que abans estaven renyits, es reconciliaren.

Jesús, condemnat a mort
(Mt 27,15-26; Mc 15,6-15; Jn 18,39-19,16)

    ¹³ Pilat va convocar els grans sacerdots, els altres dirigents ^* i el poble, ¹⁴ i els digué:
—M’heu presentat aquest home com un que desencamina el poble. Jo he procedit a interrogar-lo davant vostre i no he trobat res en les vostres acusacions per a poder-lo inculpar; ¹⁵ ni tampoc Herodes, que ens l’ha tornat a enviar. Per tant, no ha fet res que mereixi la pena de mort. ¹⁶ El faré assotar per escarmentar-lo i el deixaré lliure. ^*
    17 (17) ^{* 18} Llavors tots alhora es posaren a cridar:
—Mata’l, aquest! Deixa’ns lliure Barrabàs!
    ¹⁹ Barrabàs estava tancat a la presó per uns disturbis ocorreguts a la ciutat i per assassinat.
    ²⁰ Pilat tornà a parlar-los amb el desig de deixar lliure Jesús. ²¹ Però ells cridaven:
—Crucifica’l, crucifica’l! ^*
    22 Per tercera vegada Pilat els digué:
—Però quin mal ha fet, aquest? Jo no he trobat res en ell per a poder-lo inculpar i condemnar-lo a mort. El faré assotar per escarmentar-lo i el deixaré lliure.
    ²³ Però ells insistien, demanant amb grans crits que el crucifiquessin. I la seva cridòria anava imposant-se.
    ²⁴ Llavors Pilat decidí de satisfer la seva petició: ^{* 25} va deixar lliure l’home que era a la presó per disturbis i per assassinat, l’home que ells demanaven, i els va entregar Jesús, tal com ells volien. ^*

Crucifixió de Jesús
(Mt 27,32-44; Mc 15,21-32; Jn 19,17-27)

    ²⁶ Quan s’enduien Jesús, van agafar un tal Simó de Cirene, ^* que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere d’ell. ^{* 27} El seguia una gran gentada del poble, i també moltes dones que feien mostres de dol i el planyien. ^{* 28} Jesús es girà cap a elles i els digué:
—Filles de Jerusalem, no ploreu per mi; ploreu més aviat per vosaltres mateixes i pels vostres fills. ²⁹ Perquè venen dies que la gent dirà: “Sortoses les estèrils, les entranyes que no han engendrat i els pits que no han criat.” ^{* 30} Llavors començaran a dir a les muntanyes: “Caieu damunt nostre!”, i als turons: “Cobriu-nos!” ^{* 31} Perquè, si tracten així l’arbre verd, què en serà, del sec? ^*
    32 En portaven també dos més, que eren criminals, per executar-los amb ell. ³³ Quan arribaren a l’indret anomenat la Calavera, hi van crucificar Jesús, i també els criminals, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra. ^{* 34} Jesús deia:
—Pare, perdona’ls, que no saben el que fan. ^*
Després es repartiren els seus vestits i se’ls jugaren als daus. ^*
    35 El poble era allà mirant-ho, però les autoritats ^* se’n reien dient:
—Ell que va salvar-ne d’altres, que se salvi a si mateix, si és el Messies de Déu, ^* l’Elegit! ^*
    36 També l’escarnien els soldats; se li acostaven a oferir-li vinagre ^{* 37} i deien:
—Si ets el rei dels jueus, salva’t a tu mateix!
    ³⁸ Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: «Aquest és el rei dels jueus.» ^*
    39 Un dels criminals penjats a la creu l’injuriava dient:
—¿No ets el Messies? Doncs salva’t a tu mateix i a nosaltres!
    ⁴⁰ Però l’altre, renyant-lo, li respongué:
—¿Tu tampoc no tens temor de Déu, tu que sofreixes la mateixa pena? ⁴¹ I nosaltres la sofrim justament, perquè rebem el que mereixen els nostres actes. Aquest, en canvi, no ha fet res de mal.
    ⁴² I deia:
—Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne. ^*
    43 Jesús li digué:
—En veritat t’ho dic: avui seràs amb mi al paradís. ^*

Mort de Jesús
(Mt 27,45-56; Mc 15,33-41; Jn 19,28-30)

    ⁴⁴ Era ja cap al migdia ^* quan es va estendre per tota la terra una foscor ^* que va durar fins a les tres de la tarda: ^{* 45} el sol s’havia amagat. Llavors la cortina del santuari s’esquinçà pel mig. ^{* 46} Jesús va cridar amb tota la força:
—Pare, a les teves mans confio el meu esperit. ^*
I havent dit això, va expirar.
    ⁴⁷ Quan el centurió ^* veié el que havia passat, donava glòria a Déu i deia:
—Realment, aquest home era innocent. ^*
    48 Tota la gent que s’havia aplegat per a aquell espectacle, després de veure el que havia passat, se’n tornaven donant-se cops al pit. ^{* 49} S’estaven allà, a distància, tots els seus coneguts i les dones que l’havien seguit des de Galilea ^* i que ara s’ho miraven. ^*

Sepultura de Jesús
(Mt 27,57-61; Mc 15,42-47; Jn 19,38-42)

    ⁵⁰ Hi havia un home bo i just que es deia Josep. Era membre del Sanedrí, ⁵¹ però no havia donat suport a la seva decisió i actuació. ^* Era natural d’Arimatea, ^* una vila jueva, i esperava l’arribada del Regne de Déu. ⁵² Aquest home es presentà a Pilat per demanar-li el cos de Jesús. ⁵³ Va baixar-lo de la creu, l’embolcallà amb un llençol i el va dipositar en un sepulcre tallat a la roca, on encara no havien posat mai ningú. ⁵⁴ Era el capvespre del dia de la preparació, a punt de començar el dissabte. ^*
    55 Les dones que havien acompanyat Jesús des de Galilea seguiren fins allà, van veure el sepulcre i com hi dipositaven el cos de Jesús. ⁵⁶ Després se’n tornaren i prepararen olis aromàtics i perfums. I durant el dissabte van observar el repòs que la Llei prescrivia. ^*