Evangeli segons Lluc 22


    14 Quan va ser l’hora, Jesús es posà a taula amb els apòstols 15 i els digué:
—Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meva passió!
16 Perquè us asseguro que ja no el menjaré més fins que la Pasqua trobi el seu compliment en el Regne de Déu.
    17 Llavors prengué una copa, digué l’acció de gràcies i afegí:
—Preneu això i repartiu-vos-ho,
18 perquè us asseguro que des d’ara ja no beuré més del fruit de la vinya fins que haurà arribat el Regne de Déu.
    19 Després prengué el pa, digué l’acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient:
—Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial.

    20 I, havent sopat, feu igualment amb la copa, tot dient:
—Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang, vessada per vosaltres.
21 Però sapigueu que la mà del qui em traeix és a prop meu en aquesta taula. 22 El Fill de l’home fa el seu camí, com havia estat fixat per endavant, però ai de l’home que el traeix!
    23 Llavors començaren a preguntar-se l’un a l’altre quin d’ells seria capaç de fer una cosa així. 56 Una criada el veié assegut vora el foc i, després de mirar-se’l fixament, va dir:
—Aquest home també hi anava, amb ell.

Evangeli segons Lluc 22