Evangeli segons Lluc 24
13 Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es troba a onze quilòmetres de Jerusalem,
14 i conversaven entre ells de tot el que havia passat.
15 Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se’ls va acostar i es posà a caminar amb ells,
16 però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo.
17 Jesús els preguntà:
—Què és això que comenteu entre vosaltres tot caminant?
Ells es van aturar amb un posat trist,
18 i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué:
—¿Tu ets l’únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests dies?
19 Els preguntà:
—Què hi ha passat?
Li contestaren:
—El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble:
20 els nostres grans sacerdots i els altres dirigents el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar.
21 Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel; però ara, amb tot això, ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses.
22 És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre,
23 no hi han trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d’àngels, els quals asseguraven que ell viu.
24 Alguns dels qui són amb nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l’han vist pas.
25 Aleshores Jesús els digué:
—Feixucs d’enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes!
26 ¿No calia que el Messies patís tot això abans d’entrar a la seva glòria?
27 Llavors, començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell.
28 Mentrestant, s’acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà.
29 Però ells van insistir amb força dient-li:
—Queda’t amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar.
I va entrar per quedar-se amb ells.
30 Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava.
31 Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant.
32 I es van dir l’un a l’altre:
—¿No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?
33 Llavors mateix es van aixecar de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells,
34 que els van dir:
—Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó!
35 També ells contaven el que havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan partia el pa.