Evangeli segons Marc 14

    ¹ Faltaven dos dies per a la festa de Pasqua i dels Àzims. ^* Els grans sacerdots i els mestres de la Llei buscaven la manera d’apoderar-se de Jesús amb engany i matar-lo. ^{* 2} Deien:
—No ho fem durant la festa, no fos cas que hi hagués un avalot del poble. ^*

Unció de Jesús a Betània
(Mt 26,6-13) ^*

    ³ Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó el Leprós. ^* Mentre era a taula, ^* vingué una dona que duia una ampolleta d’alabastre plena d’un perfum de nard autèntic i molt costós. La dona trencà l’ampolleta i buidà el perfum sobre el cap de Jesús. ⁴ Alguns comentaven indignats:
—De què serveix llençar així aquest perfum? ⁵ S’hauria pogut vendre per més de tres-cents denaris ^* i donar els diners als pobres.
I la censuraven.
    ⁶ Però Jesús digué:
—Deixeu-la! Per què la molesteu? Ha fet amb mi una bona acció. ⁷ De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres, ^* i els podreu fer el bé sempre que voldreu; en canvi, a mi, no sempre em tindreu. ⁸ Aquesta dona ha fet el que podia fer: s’ha anticipat a ungir el meu cos preparant-lo per a la sepultura. ^{* 9} En veritat us dic que, quan l’evangeli serà anunciat per tot el món, també recordaran aquesta dona i explicaran això que ha fet.

Judes s’ofereix per trair Jesús
(Mt 26,14-16; Lc 22,3-6)

    ¹⁰ Judes Iscariot, un dels Dotze, se n’anà a trobar els grans sacerdots per entregar-los Jesús. ¹¹ Ells, en sentir-ho, se’n van alegrar molt i prometeren que li donarien diners. I Judes buscava la manera d’entregar-lo en el moment oportú.

Preparatius del sopar pasqual
(Mt 26,17-19; Lc 22,7-13) ^*

    ¹² El primer dia dels Àzims, quan se sacrificava l’anyell pasqual, ^* els deixebles van dir a Jesús:
—On vols que anem a fer els preparatius perquè puguis menjar el sopar pasqual? ^*
    13 Ell envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec:
—Aneu a la ciutat i vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo, ¹⁴ i allà on entri digueu al cap de casa: “El Mestre diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?” ¹⁵ Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, parada amb estores i coixins. ^* Prepareu-nos allí el sopar. ^*
    16 Els deixebles se n’anaren. Van arribar a la ciutat, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual.

Anunci de la traïció de Judes
(Mt 26,20-25; Lc 22,14.21-23; Jn 13,21-30)

    ¹⁷ Arribat el capvespre, ^* Jesús vingué amb els Dotze. ¹⁸ I mentre eren a taula, ^* tot sopant, Jesús digué:
—En veritat us ho dic: un de vosaltres em trairà, un que menja amb mi. ^*
    19 Ells es van posar tristos i li anaven preguntant, l’un rere l’altre:
—¿No soc pas jo?
    ²⁰ Jesús els respongué:
—Un dels Dotze, un que suca amb mi al mateix plat. ^{* 21} El Fill de l’home se’n va, tal com l’Escriptura ha dit d’ell, ^* però ai de l’home que el traeix! A aquest home, més li valdria no haver nascut.

L’últim sopar
(Mt 26,26-30; Lc 22,15-20; 1Co 11,23-25)

    ²² Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué:
—Preneu: això és el meu cos.
    ²³ Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. ²⁴ Els digué:
—Això és la meva sang, la sang de l’aliança, ^* vessada per tothom. ^{* 25} En veritat us dic que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu. ^*
    26 I després de cantar els salms, ^* van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.

Anunci de les negacions de Pere
(Mt 26,31-35; Lc 22,31-34; Jn 13,36-38)

    ²⁷ Llavors Jesús els digué:
—Tots fallareu, perquè diu l’Escriptura: Colpiré el pastor, i les ovelles es dispersaran. ^{* 28} Però després de la meva resurrecció aniré davant vostre a Galilea. ^*
    29 Pere li va dir:
—Ni que tots fallin, jo no.
    ³⁰ Jesús li digué:
—En veritat t’ho dic: avui, aquesta mateixa nit, abans del segon cant del gall, m’hauràs negat tres vegades. ^*
    31 Però ell afirmava amb més insistència:
—Ni que em calgui morir amb tu, no et negaré.
I tots els altres deien el mateix.

Pregària de Jesús a Getsemaní
(Mt 26,36-46; Lc 22,39-46)

    ³² Van arribar en un terreny anomenat Getsemaní, ^* i Jesús digué als seus deixebles:
—Seieu aquí mentre jo prego.
    ³³ Va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, ^* i començà a sentir esglai i angoixa, ³⁴ i els digué:
—Sento a l’ànima una tristor de mort. ^* Quedeu-vos aquí i vetlleu.
    ³⁵ S’avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava que, si era possible, s’allunyés d’ell aquella hora. ³⁶ Deia:
— Abbà, ^* Pare, tot t’és possible; aparta de mi aquesta copa. ^* Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols. ^*
    37 Després va cap a ells i els troba dormint. ^* Diu a Pere:
—Simó, ^* dorms? ¿No has estat capaç de vetllar una hora? ³⁸ Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. ^* L’esperit de l’home és prompte, però la seva carn és feble. ^*
    39 Se n’anà una altra vegada i va pregar dient les mateixes paraules. ⁴⁰ Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven. Ells no sabien què dir-li.
    ⁴¹ Va cap a ells per tercera vegada i els diu:
—Dormiu ara i reposeu! ^* Tot s’ha acabat. ^* Ha arribat l’hora: ^* el Fill de l’home és entregat a les mans dels pecadors. ⁴² Aixequeu-vos, anem! ^* El qui em traeix ja és aquí.

Jesús és detingut
(Mt 26,47-56; Lc 22,47-53; Jn 18,3-11)

    ⁴³ Immediatament, quan encara Jesús parlava, es presenta Judes, un dels Dotze. L’acompanyava un grup de gent amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots, dels mestres de la Llei i dels notables. ^{* 44} El qui el traïa els havia donat aquesta contrasenya:
—És el qui jo besaré: deteniu-lo i emporteu-vos-el ben custodiat.
    ⁴⁵ A l’instant se li va acostar i li digué:
—Rabí! ^*
I el besà.
    ⁴⁶ Ells s’abraonaren sobre Jesús i el detingueren. ⁴⁷ Però un dels presents desembeinà l’espasa i, d’un cop, tallà l’orella al criat del gran sacerdot.
    ⁴⁸ Jesús els digué:
—Heu sortit a agafar-me amb espases i garrots, com si fos un bandoler. ⁴⁹ Cada dia era amb vosaltres al temple ensenyant i no em vau detenir. Però és que s’han de complir les Escriptures. ^*
    50 Llavors tots l’abandonaren i fugiren. ^*
    51 El seguia un jove, cobert només amb un llençol, i el van agafar. ⁵² Però ell es va desfer del llençol i va fugir tot nu. ^*

Jesús davant el Sanedrí
(Mt 26,57-68; Lc 22,54-55.66-71; Jn 18,12-14.19-24)

    ⁵³ Llavors es van endur Jesús a casa del gran sacerdot i s’hi reuniren tots els grans sacerdots, els notables i els mestres de la Llei. ^{* 54} Pere el va seguir de lluny fins a dintre el pati del palau del gran sacerdot i s’estava assegut amb els guardes, escalfant-se vora el foc.
    ⁵⁵ Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una declaració contra Jesús per fer-lo morir, però no en trobaven cap, ⁵⁶ perquè molts declaraven en fals contra ell, però les seves declaracions no concordaven. ⁵⁷ Alguns s’aixecaren a presentar contra ell aquesta falsa acusació:
    ⁵⁸ —Nosaltres vam sentir que deia: “Jo destruiré aquest santuari, fet per mans d’home, i en tres dies en construiré un altre, no fet per mans d’home.” ^*
    59 Però ni així no concordava la seva declaració.
    ⁶⁰ Llavors el gran sacerdot es posà dret, va anar cap al mig i preguntà a Jesús:
—¿No contestes res? Què en dius, de les acusacions que aquests et fan?
    ⁶¹ Però ell callava i no va respondre res. ^* Novament, el gran sacerdot l’interrogà i li digué:
—¿Tu ets el Messies, el fill del Beneït? ^*
    62 Jesús respongué:
—Sí, soc jo; ^* i veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós i venint amb els núvols del cel. ^*
    63 Aleshores el gran sacerdot s’esquinçà els vestits ^* tot exclamant:
—Per què necessitem més testimonis? ⁶⁴ Vosaltres mateixos acabeu de sentir la blasfèmia. Què us en sembla? ^*
Tots van sentenciar que mereixia pena de mort. ^*
    65 Llavors alguns van començar a escopir-li, a tapar-li la cara, a donar-li cops de puny i a dir-li:
—Fes de profeta! ^*
I els guardes li pegaven bufetades.

Negacions de Pere
(Mt 26,69-75; Lc 22,56-62; Jn 18,15-18.25-27)

    ⁶⁶ Mentrestant, Pere era a baix, al pati. Arriba una de les criades del gran sacerdot ⁶⁷ i, en veure’l allà escalfant-se, se’l queda mirant i li diu:
—Tu també hi anaves, amb el Natzarè, ^* amb Jesús.
    ⁶⁸ Pere ho negà:
—No sé ni entenc de què parles.
Llavors va sortir fora, al vestíbul, i un gall va cantar. ^*
    69 La criada el va veure i començà a dir una altra vegada als qui eren allí:
—Aquest és un d’ells.
    ⁷⁰ Pere tornà a negar-ho.
Poc després els qui eren allà li tornaren a dir:
—És veritat que ets un d’ells: si fins i tot ets galileu! ^*
    71 Però ell es posà a maleir i a jurar dient: ^*
—Jo no conec aquest home de qui parleu!
    ⁷² A l’instant va cantar el gall per segona vegada. Pere es va recordar d’allò que Jesús li havia dit: «Abans del segon cant del gall, m’hauràs negat tres vegades.» ^*
I va esclatar en plors. ^*

Evangeli segons Marc 15

Jesús davant de Pilat
(Mt 27,1-2.11-14; Lc 23,1-5; Jn 18,28-38)

    ¹ Tot seguit, en despuntar el dia, ^* els grans sacerdots, amb els notables i els mestres de la Llei i tot el Sanedrí, van prendre un acord. ^* I després de lligar Jesús, se’l van endur i l’entregaren a Pilat. ^*
    2 Pilat el va interrogar:
—¿Tu ets el rei dels jueus?
Ell li respongué:
—Tu ho dius. ^*
    3 Els grans sacerdots li feien moltes acusacions.
    ⁴ Llavors Pilat l’interrogà altra vegada:
—¿No contestes res? Mira quantes acusacions et fan!
    ⁵ Però Jesús ja no va respondre res més, ^* i Pilat n’estava sorprès.

Jesús, condemnat a mort
(Mt 27,15-26; Lc 23,13-25; Jn 18,39-19,16)

    ⁶ Cada any, per la festa de Pasqua, Pilat els deixava lliure el pres que ells demanaven. ⁷ Hi havia un tal Barrabàs, empresonat amb els sediciosos que havien comès un assassinat durant els disturbis. ^{* 8} La gent, doncs, va pujar ^* i demanaven a Pilat allò que els solia concedir. ⁹ Pilat els digué:
—¿Voleu que us deixi lliure el rei dels jueus? ^*
    10 Deia això perquè s’adonava que els grans sacerdots li havien entregat Jesús per enveja. ¹¹ Però els grans sacerdots van incitar la gent perquè demanessin la llibertat de Barrabàs. ¹² Pilat els replicà:
—Què voleu que en faci, doncs, del qui anomeneu el rei dels jueus?
    ¹³ Ells tornaren a cridar:
—Crucifica’l! ^*
    14 Pilat els deia:
—Però quin mal ha fet?
Ells cridaren encara més fort:
—Crucifica’l!
    ¹⁵ Pilat, volent acontentar la gent, els deixà lliure Barrabàs i va entregar Jesús, després de fer-lo assotar, ^* perquè fos crucificat.

Burles dels soldats
(Mt 27,27-31; Jn 19,2-3)

    ¹⁶ Els soldats se’l van endur a l’interior del palau, és a dir, al pretori, i convocaren tota la cohort. ^{* 17} Llavors el vestiren de porpra, ^* li cenyiren al cap una corona d’espines que havien trenat ¹⁸ i l’anaven saludant:
—Salve, rei dels jueus! ^*
    19 Li pegaven al cap amb una canya, li escopien i doblegant el genoll li feien reverència. ^*
    20 Acabada la burla, li tragueren la porpra, li posaren els seus vestits i se l’endugueren fora per crucificar-lo.

Crucifixió de Jesús
(Mt 27,32-44; Lc 23,26-43; Jn 19,17-27)

    ²¹ I van obligar a portar la creu de Jesús un que passava, un tal Simó de Cirene, el pare d’Alexandre i de Rufus, que venia del camp. ^{* 22} Dugueren Jesús a un indret anomenat Gòlgota ^* —que vol dir «lloc de la Calavera». ²³ Li oferien vi adobat amb mirra, ^* però no en prengué.
    ²⁴ Llavors el van crucificar i es repartiren els seus vestits jugant-se’ls als daus, ^* a veure què treia cadascú. ²⁵ Eren les nou del matí ^* quan el crucificaren.
    ²⁶ El rètol on constava la causa de la seva condemna deia això: «El rei dels jueus.» ^*
    27 Juntament amb ell van crucificar dos bandolers, l’un a la seva dreta i l’altre a la seva esquerra. ²⁸ (28) ^{* 29} Els qui passaven per allí l’injuriaven movent el cap amb aires de mofa ^* i dient:
—Va, tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, ^{* 30} salva’t a tu mateix i baixa de la creu!
    ³¹ Igualment se’n burlaven els grans sacerdots entre ells i amb els mestres de la Llei, tot dient:
—Ell que va salvar-ne d’altres, a si mateix no es pot salvar. ³² El Messies, el rei d’Israel! ^* Que baixi ara de la creu perquè ho vegem i creguem!
També l’insultaven els qui estaven crucificats amb ell.

Mort de Jesús
(Mt 27,45-56; Lc 23,44-49; Jn 19,28-30)

    ³³ Arribat el migdia, es va estendre per tota la terra una foscor ^* que va durar fins a les tres de la tarda. ^{* 34} I a les tres de la tarda, Jesús va cridar amb tota la força:
— Eloí, Eloí, ¿lemà sabactani? —que traduït vol dir: « Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?» ^*
    35 En sentir-ho, alguns dels presents deien:
—Mireu com crida Elies. ^*
    36 Llavors un corregué, xopà de vinagre ^* una esponja, la clavà en una canya i la hi donava perquè begués, dient:
—Deixeu, a veure si ve Elies i el baixa de la creu.
    ³⁷ Però Jesús llançà un gran crit i va expirar.
    ³⁸ Llavors la cortina del santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix. ^{* 39} El centurió, ^* que estava enfront d’ell, quan veié la manera com havia expirat, digué:
—És veritat: aquest home era Fill de Déu. ^*
    40 També hi havia unes dones que s’ho miraven de lluny estant; entre elles, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume el Menor i de Josep, i Salomé. ⁴¹ Aquestes dones seguien Jesús quan era a Galilea i li prestaven ajut. ^* N’hi havia també moltes d’altres que havien pujat amb ell a Jerusalem.

Sepultura de Jesús
(Mt 27,57-61; Lc 23,50-56; Jn 19,38-42)

    ⁴² Arribat ja el capvespre, com que era el dia de preparació, el dia abans del repòs del dissabte, ^{* 43} Josep d’Arimatea, ^* membre distingit del Sanedrí, que esperava també l’arribada del Regne de Déu, ^* va gosar entrar a veure Pilat per demanar-li el cos de Jesús. ⁴⁴ Pilat es va estranyar que ja fos mort i feu cridar el centurió per preguntar-li si això era cert. ^{* 45} Informat pel centurió, va permetre a Josep que s’endugués el cadàver. ⁴⁶ Josep va comprar un llençol, va baixar Jesús de la creu, l’embolcallà amb el llençol i el va dipositar en un sepulcre que havia estat tallat a la roca. Després va fer rodolar una pedra davant l’entrada del sepulcre. ⁴⁷ Maria Magdalena i Maria, mare de Josep, miraven on el posaven.