Evangeli segons Marc 2
1 Al cap d’uns quants dies, Jesús entrà novament a Cafarnaüm. Va córrer la veu que era a casa,
2 i s’hi aplegà tanta gent que no cabien ni davant la porta. Ell els anunciava la paraula.
3 Llavors vingueren uns homes a dur-li un paralític, que portaven entre quatre.
4 Veient que amb tanta gent no podien dur-lo fins a Jesús, van fer un forat al sostre sobre l’indret on ell era i van baixar la llitera on jeia el paralític.
5 Jesús, en veure la fe d’aquella gent, diu al paralític:
—Fill, et són perdonats els pecats.
6 Hi havia allà asseguts uns mestres de la Llei que en el seu cor pensaven:
7 «Com és que aquest parla així? Això és una blasfèmia! Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?»
8 A l’instant, Jesús, que coneixia que pensaven així, els digué:
—Per què penseu això en el vostre cor?
9 Què és més fàcil, dir al paralític: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir-li: “Aixeca’t, pren la llitera i camina”?
10 Doncs ara sabreu que el Fill de l’home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra.
Llavors diu al paralític:
11 —T’ho mano: aixeca’t, pren la llitera i ves-te’n a casa.
12 Ell s’aixecà, prengué immediatament la llitera i va sortir a la vista de tothom. Tots quedaren astorats i donaven glòria a Déu. Deien:
—No havíem vist mai res de semblant.