Evangeli segons Marc 4
26 Deia encara:
—Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra:
27 tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com.
28 La terra, tota sola, dona fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues.
29 I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega.
30 Deia també:
—A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar?
31 És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra;
32 però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel poden fer niu a la seva ombra.
33 Amb moltes paràboles semblants, Jesús anunciava la paraula a la gent, de la manera que ells eren capaços d’escoltar-la.
34 No els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als seus deixebles.