Evangeli segons Mateu 13
24 Després els proposà aquesta altra paràbola:
—Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp;
25 però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se’n va anar.
26 Quan els brins van créixer i es va formar l’espiga, aparegué també el jull.
27 Els mossos anaren a trobar l’amo i li digueren:
»—Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D’on ha sortit, doncs, el jull?
28 »Ell els respongué:
»—Això ho ha fet un enemic.
»Els mossos li diuen:
»—¿Vols que anem a arrencar el jull?
29 »Ell els respon:
»—No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat.
30 Deixeu que creixin junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors: “Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, arreplegueu-lo i entreu-lo al meu graner.”
31 Els proposà encara una altra paràbola:
—Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp:
32 la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot venen els ocells del cel a fer niu a les seves branques.
33 Els digué una altra paràbola:
—Amb el Regne del cel passa com amb el llevat que una dona va amagar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.
34 Tot això, Jesús ho digué a la gent en paràboles, i no els deia res sense paràboles.
35 Així es va complir allò que havia anunciat el profeta:
Obriré els llavis per parlar en paràboles,
proclamaré coses amagades des de la creació del món.
36 Llavors deixà la gent i se’n va anar a casa. Els deixebles se li acostaren i li digueren:
—Explica’ns la paràbola del jull sembrat en el camp.
37 Ell els digué:
—El qui sembra la bona llavor és el Fill de l’home.
38 El camp és el món. La bona llavor són els fills del Regne. El jull són els fills del Maligne.
39 L’enemic que ha sembrat el jull és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels.
40 Així com arrenquen el jull i el cremen al foc, així passarà a la fi del món:
41 el Fill de l’home enviarà els seus àngels a arrencar del seu Regne tots els qui fan caure en pecat i els qui obren el mal,
42 i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.
43 Llavors els justos resplendiran com el sol en el Regne del seu Pare.
»Qui tingui orelles, que escolti.