Evangeli segons Mateu 14
22 Tot seguit, Jesús va fer pujar els deixebles a la barca i els manà que passessin al davant d’ell cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent.
23 Després d’acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar. Al vespre encara era allà tot sol.
24 Mentrestant, la barca ja s’havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari.
25 A la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant sobre l’aigua.
26 Quan els deixebles el veieren caminant sobre l’aigua, es van esglaiar i es digueren:
—És un fantasma!
I es posaren a cridar de por.
27 Però de seguida Jesús els digué:
—Coratge! Soc jo. No tingueu por.
28 Pere li contestà:
—Senyor, si ets tu, mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.
29 Jesús li digué:
—Vine.
Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà cap a Jesús.
30 Però en veure que el vent era fort, es va espantar. Llavors començà d’enfonsar-se i cridà:
—Senyor, salva’m!
31 A l’instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li:
—Home de poca fe! Per què has dubtat?
32 Llavors pujaren a la barca, i el vent va parar.
33 Els qui eren a la barca es prosternaren davant d’ell i exclamaren:
—Realment ets Fill de Déu!