Evangeli segons Mateu 2

    ¹³ Quan els savis se n’hagueren anat, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué:
—Lleva’t, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà l’infant per matar-lo.
    ¹⁴ Josep es llevà, prengué de nit el nen i la seva mare, se’n va anar cap a Egipte ^{* 15} i s’hi quedà fins a la mort d’Herodes. Així es va complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: ^* D’Egipte he cridat el meu fill. ^*

Matança dels infants de Betlem

    ¹⁶ Quan Herodes es veié burlat pels savis, es va enfurismar, i ordenà que a Betlem i a la seva rodalia matessin tots els nens de dos anys en avall, l’edat que calculava pel que li havien dit els savis. ^{* 17} Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies: ^*
    18 A Ramà se sent un crit,
plors i grans planys:
és Raquel que plora els seus fills, ^*
i no vol que la consolin, perquè ja no hi són. ^*

Retorn d’Egipte

    ¹⁹ Després de la mort d’Herodes, ^* un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis ^* a Josep, a Egipte, ²⁰ i li digué:
—Lleva’t, pren el nen i la seva mare i ves-te’n al país d’Israel, que ja són morts els qui volien matar l’infant. ^*
    21 Josep es llevà, prengué el nen i la seva mare i va tornar al país d’Israel.
    ²² Però quan va sentir a dir que Arquelau regnava a Judea en lloc del seu pare Herodes, ^* tingué por d’anar-hi. Advertit en somnis, es retirà a la regió de Galilea ²³ i se n’anà a viure en un poble anomenat Natzaret. ^* Així es va complir allò que havien anunciat els profetes: ^* «Li diran Natzarè.» ^*

Evangeli segons Mateu 3

Predicació de Joan Baptista
(Mc 1,2-8; Lc 3,1-9.15-17; Jn 1,19-28)

    ¹ Per aquells dies es va presentar Joan Baptista, que predicava en el desert de Judea ² dient:
—Convertiu-vos, que el Regne del cel ^* és a prop. ^*
    3 De Joan parlava el profeta Isaïes quan deia:
És la veu d’un que crida en el desert:
Prepareu el camí del Senyor,
aplaneu les seves rutes. ^*
    4 Joan duia un vestit de pèl de camell i portava una pell a la cintura; ^* el seu aliment eren llagostes i mel boscana. ^{* 5} Anaven a trobar-lo gent de Jerusalem, de tot Judea i de tota la regió del Jordà, ⁶ confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. ^*
    7 Quan Joan veié que molts fariseus i saduceus ^* hi anaven perquè els bategés, els va dir:
—Cria d’escurçons! ^* Qui us ha dit que us escapareu del judici que s’acosta? ^{* 8} Doneu els fruits que demana la conversió, ⁹ i no us refieu pensant que teniu Abraham per pare; ^* us asseguro que Déu pot fer sortir fills a Abraham fins i tot d’aquestes pedres. ¹⁰ Ara la destral ja és ran de la soca dels arbres, i tot arbre que no dona bon fruit és tallat i llençat al foc. ^{* 11} Jo us batejo amb aigua perquè us convertiu; però el qui ve després de mi és més fort que jo, i jo no soc digne ni de portar-li les sandàlies: ell us batejarà amb l’Esperit Sant ^* i amb foc. ¹² Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l’era; ^* arreplegarà el blat i l’entrarà al graner, però cremarà la palla en un foc que no s’apaga. ^*

Baptisme de Jesús
(Mc 1,9-11; Lc 3,21-22; Jn 1,32-34)

    ¹³ Llavors Jesús vingué de Galilea i es va presentar a Joan, vora el Jordà, a fer-se batejar per ell. ¹⁴ Però Joan s’hi oposava, dient:
—Soc jo el qui necessita ser batejat per tu, i tu vens a mi!
    ¹⁵ Jesús li respongué:
—Deixa’m fer, ara. Convé que complim d’aquesta manera tota justícia. ^*
Aleshores Joan el deixà fer.
    ¹⁶ Un cop batejat, Jesús va pujar de l’aigua. Llavors davant d’ell el cel s’obrí, ^* i Jesús veié l’Esperit de Déu que baixava com un colom ^* i venia damunt d’ell. ¹⁷ I una veu digué des del cel:
—Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut. ^*

Evangeli segons Mateu 4

Temptacions de Jesús
(Mc 1,12-13; Lc 4,1-13)

    ¹ Aleshores l’Esperit va conduir Jesús al desert perquè el diable el temptés. ^{* 2} Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits, i al final va tenir fam. ^{* 3} El temptador se li acostà i li digué:
—Si ets Fill de Déu, ^* digues que aquestes pedres es tornin pans. ^*
    4 Però ell li va respondre:
—L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu. ^*
    5 Llavors el diable se l’enduu a la ciutat santa, el posa al punt més alt del temple ^{* 6} i li diu:
—Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix. Diu l’Escriptura: Donarà ordre als seus àngels, i et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres. ^*
    7 Jesús li contestà:
—També diu l’Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu. ^*
    8 Després el diable se l’enduu dalt d’una muntanya molt alta, li mostra tots els reialmes del món i la seva glòria ⁹ i li diu:
—Et donaré tot això si et prosternes i m’adores. ^*
    10 Li diu Jesús:
—Ves-te’n, Satanàs! Diu l’Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, serveix-lo només a ell. ^*
    11 Llavors el diable el va deixar, i vingueren uns àngels i l’assistien.

Ministeri de Jesús a Galilea (4,12-16,12)

Inici de la predicació a Galilea
(Mc 1,14-15; Lc 4,14-15)

    ¹² Quan Jesús va saber que Joan havia estat empresonat, ^* es retirà a Galilea; ¹³ però va deixar Natzaret i se n’anà a viure a Cafarnaüm, ^* vora el llac, en els territoris de Zabuló i de Neftalí. ^{* 14} Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes: ^*
    15 Terra de Zabuló i de Neftalí,
camí del mar, l’altra banda del Jordà,
Galilea dels pagans: ^*
    16 el poble que vivia en la fosca
ha vist una gran llum;
una llum ha resplendit
per als qui vivien al país de mort i de tenebra. ^*
    17 Des d’aleshores Jesús començà ^* a predicar. Deia:
—Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop. ^*

Crida dels primers deixebles
(Mc 1,16-20; Lc 5,1-11) ^*

    ¹⁸ Tot caminant vora el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l’anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l’aigua. Eren pescadors. ¹⁹ Jesús els diu:
—Veniu amb mi ^* i us faré pescadors d’homes.
    ²⁰ Ells immediatament deixaren les xarxes i el van seguir. ^*
    21 Una mica més enllà veié altres dos germans, Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca amb Zebedeu, el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els va cridar. ²² Ells immediatament deixaren la barca i el pare i el van seguir.

Activitat de Jesús

    ²³ Jesús recorria tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, ^* anunciant la bona nova del Regne ^* i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena. ^*
    24 La seva anomenada es va escampar per tot Síria. ^* Li portaven tots els qui estaven malalts, els afectats per diverses malalties i sofriments: endimoniats, epilèptics i paralítics; i ell els curava. ^{* 25} I el va seguir molta gent de Galilea, de la Decàpolis, de Jerusalem, de Judea i de l’altra banda del Jordà. ^*

Evangeli segons Mateu 5

Sermó de la muntanya (5-7)

Les Benaurances
(Lc 6,20-26)

    ¹ En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, ^* s’assegué, ^* i se li acostaren els deixebles. ² Llavors, prenent la paraula, començà a ensenyar-los dient:
    ³ —Feliços ^* els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel. ^*
    4 »Feliços els qui ploren, perquè seran consolats. ^*
    5 »Feliços els humils, perquè posseiran la terra. ^*
    6 »Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, ^* perquè seran saciats.
    ⁷ »Feliços els compassius, perquè seran compadits. ^*
    8 »Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu. ^*
    9 »Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu. ^*
    10 »Feliços els perseguits pel fet de ser justos, ^* perquè d’ells és el Regne del cel.
    ¹¹ »Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies. ¹² Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. ^* També així van perseguir els profetes que us han precedit. ^*

Sal de la terra i llum del món

    ¹³ »Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi. ^*
    14 »Vosaltres sou la llum del món. ^* No es pot amagar una ciutat posada dalt d’una muntanya, ¹⁵ i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, ^* sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. ^{* 16} Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; ^* així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel. ^*

Jesús i la Llei

    ¹⁷ »No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; ^* no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud. ^*
    18 »En veritat us ho dic: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma ^* de la Llei. ^* Tot arribarà a la plenitud. ^{* 19} Per tant, aquell qui deixi de complir un dels manaments més petits ^* i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel, però aquell qui els compleixi i ensenyi a complir-los, serà tingut per gran en el Regne del cel.
    ²⁰ »Jo us dic que, si no sou més justos ^* que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel. ^*

L’homicidi

    ²¹ »Ja sabeu que es va dir als antics: ^* No matis, ^* i el qui mati serà condemnat pel tribunal. ^*
    22 »Doncs jo us dic: El qui s’irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l’insulti ^* serà condemnat pel Sanedrí, ^* i el qui el maleeixi ^* acabarà al foc de l’infern. ^*
    23 »Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l’altar, ^* allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, ²⁴ deixa allí mateix, davant l’altar, la teva ofrena i ves primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena. ^*
    25 »Afanya’t a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. ²⁶ En veritat t’ho dic: no en sortiràs que no hagis pagat fins l’últim cèntim. ^*

L’adulteri

    ²⁷ »Ja sabeu que es va dir: No cometis adulteri. ^*
    28 »Doncs jo us dic: Tothom qui mira la dona de l’altre amb desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor. ²⁹ Si l’ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l’infern. ³⁰ I si la mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que vagi a parar a l’infern tot el teu cos. ^*

El divorci
(Lc 16,18) ^*

    ³¹ »També es va dir: Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document de divorci. ^*
    32 »Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una relació il·legítima, ^* l’empeny a l’adulteri, ^* i el qui es casa amb una repudiada ^* comet adulteri.

Els juraments ^*

    ³³ »També sabeu que es va dir als antics: No trenquis els juraments. I encara: Compleix allò que has jurat al Senyor. ^*
    34 »Doncs jo us dic: No juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu, ³⁵ ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, ^* ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran rei. ^{* 36} No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. ³⁷ Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne. ^*

La venjança
(Lc 6,29-30)

    ³⁸ »Ja sabeu que es va dir: Ull per ull, i dent per dent. ^*
    39 »Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. ^* Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra. ⁴⁰ Al qui et vulgui posar un plet per quedar-se el teu vestit, dona-li també el mantell. ^{* 41} Si algú t’obliga a portar una càrrega durant mil passes, fes-ne amb ell dues mil. ^{* 42} Dona a qui et demana; no et desentenguis del qui et vol manllevar.

Estimar els enemics
(Lc 6,27-28.32-36)

    ⁴³ »Ja sabeu que es va dir: Estima els altres, ^* però detesta els enemics. ^*
    44 »Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. ^{* 45} Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. ⁴⁶ Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? ¿No fan el mateix els publicans? ^{* 47} I, si només saludeu els vostres germans, ^* què feu d’extraordinari? ¿No fan el mateix els pagans? ^*
    48 »Sigueu perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte. ^*

Evangeli segons Mateu 6

L’almoina

    ¹ »Mireu de no fer el que és just només perquè la gent us vegi, ^* ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel. ^*
    2 »Per tant, quan facis almoina, ^* no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites ^* a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. ³ En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, ⁴ perquè la teva almoina quedi secreta; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà.

La pregària
(Lc 11,2-4)

    ⁵ »I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places ^* perquè tothom els vegi. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. ⁶ En canvi, tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, ^* tanca-t’hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més secrets; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà.
    ⁷ »Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar. ^{* 8} No sigueu, doncs, com ells, que bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat abans que li ho demaneu. ^*
    9 »Vosaltres, pregueu així:
Pare nostre que estàs en el cel,
santifica el teu nom, ^*
    10 vingui el teu Regne, ^*
que es faci la teva voluntat ^*
aquí a la terra com es fa en el cel. ^*
    11 Dona’ns avui ^* el nostre pa de cada dia; ^*
    12 perdona les nostres ofenses,
així com nosaltres perdonem els qui ens ofenen; ^*
    13 no permetis que caiguem en la temptació, ^*
i allibera’ns del mal. ^*
    14 »Perquè, si perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres; ¹⁵ però si no els les perdoneu, el vostre Pare no us perdonarà les vostres. ^*

El dejuni

    ¹⁶ »I quan dejuneu, no feu un posat trist com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom vegi que dejunen. ^* En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. ¹⁷ En canvi, tu, quan dejunis, perfuma’t el cap i renta’t la cara, ¹⁸ perquè els altres no vegin que dejunes, sinó tan sols el teu Pare, present en els llocs més secrets; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà.

Un tresor en el cel
(Lc 12,33-34)

    ¹⁹ »No amuntegueu tresors aquí a la terra, on les arnes i els corcs els fan malbé i els lladres entren i els roben. ²⁰ Reuniu tresors al cel, ^* on ni les arnes ni els corcs no els fan malbé i els lladres no entren ni els roben. ^{* 21} Perquè on tens el tresor, hi tindràs el cor. ^*

El llum del cos
(Lc 11,34-36)

    ²² »El llum del cos és l’ull. Per tant, si el teu ull és bo, tot el teu cos quedarà il·luminat; ²³ però si és dolent, tot el teu cos quedarà a les fosques. Perquè si allò que en tu ha de ser llum és foscor, que en serà, de gran, la foscor! ^*

Déu i el diner
(Lc 16,13)

    ²⁴ »Ningú no pot servir dos senyors, perquè si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner. ^*

Confiança i neguit
(Lc 12,22-31)

    ²⁵ »Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? ²⁶ Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells? ^{* 27} ¿Qui de vosaltres, per més que s’hi esforci, pot allargar d’un sol instant la seva vida? ^{* 28} I del vestit, per què us en preocupeu? Fixeu-vos com creixen els lliris del camp: no treballen ni filen, ²⁹ però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d’ells. ^{* 30} I si l’herba del camp, que avui és i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de poca fe? ^{* 31} Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. ³² Tot això, els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat. ^{* 33} Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell té per just, ^* i tot això us ho donarà de més a més. ³⁴ No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja es preocuparà d’ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps. ^*

Evangeli segons Mateu 7

No judicar els altres
(Lc 6,37-38.41-42)

    ¹ »No judiqueu, i no sereu judicats. ² Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats. ^{* 3} Com és que veus la brossa a l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que hi ha en el teu? ⁴ Com pots dir al teu germà: “Deixa’m que et tregui la brossa de l’ull”, si tu tens una biga en el teu? ⁵ Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l’ull del teu germà.
    ⁶ »No doneu als gossos les coses santes ni tireu les perles als porcs, ^* perquè les trepitjaran i després encara es giraran per destrossar-vos.

Demanar, cercar, trucar
(Lc 11,9-13)

    ⁷ »Demaneu, i us donaran; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran; ⁸ perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren. ⁹ ¿Qui de vosaltres, si el seu fill li demana pa, li donarà una pedra? ¹⁰ O bé, si li demana peix, li donarà una serp? ¹¹ Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, ^* sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el vostre Pare del cel donarà coses bones als qui les hi demanen. ^*
    12 »Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; ^* aquest és el resum de la Llei i els Profetes. ^*

Els dos camins
(Lc 13,24)

    ¹³ »Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que mena a la perdició, i són molts els qui hi entren. ¹⁴ Però és estreta la porta i aspre el camí que mena a la vida, ^* i són pocs els qui el troben.

L’arbre i els seus fruits
(Lc 6,43-44)

    ¹⁵ »Guardeu-vos dels falsos profetes, ^* que venen a vosaltres disfressats d’ovella, però per dintre són llops rapaços. ¹⁶ Pels seus fruits els coneixereu. ¿Es cullen potser raïms dels cards, o figues dels arços? ¹⁷ Tot arbre bo dona fruits bons, i l’arbre dolent dona fruits dolents. ^{* 18} Un arbre bo no pot donar fruits dolents, ni un arbre dolent, donar fruits bons. ¹⁹ Tot arbre que no dona bon fruit és tallat i llençat al foc. ^{* 20} Així, doncs, pels seus fruits els coneixereu.

Dir i fer

    ²¹ »No tothom qui em diu: “Senyor, Senyor”, ^* entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel. ^{* 22} Aquell dia, ^* molts em diran: “Senyor, Senyor, ¿no és cert que en nom teu vam profetitzar, i vam treure dimonis, i vam fer molts miracles?” ²³ Llavors jo els diré clarament: “No us he conegut mai. ^* Aparteu-vos de mi, vosaltres que obràveu el mal!” ^*

Les dues cases
(Lc 6,47-49)

    ²⁴ »Per això, tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, s’assembla a un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca. ²⁵ Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no es va ensorrar, perquè estava fonamentada sobre roca. ²⁶ En canvi, tothom qui escolta aquestes meves paraules i no les compleix, s’assembla a un home sense seny que va construir la seva casa damunt de sorra. ²⁷ Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, i la casa es va ensorrar: la seva ruïna fou completa. ^*

L’autoritat de Jesús
(Mc 1,22; Lc 4,32)

    ²⁸ Quan Jesús hagué acabat aquests ensenyaments, ^* la gent va quedar admirada de la seva doctrina, ²⁹ perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei. ^*

Evangeli segons Mateu 8

Guarició d’un leprós ^*
(Mc 1,40-45; Lc 5,12-14)

    ¹ Jesús baixà de la muntanya, ^* i molta gent es posà a seguir-lo. ² Llavors es va acostar un leprós, ^* es prosternà davant d’ell i li deia:
—Senyor, ^* si vols, em pots purificar.
    ³ Jesús va estendre la mà i el tocà dient:
—Ho vull, queda pur.
A l’instant quedà pur de la lepra. ⁴ Jesús li digué:
—Vigila de no dir-ho a ningú. ^* Ves només a fer-te examinar pel sacerdot ^* i presenta l’ofrena que va ordenar Moisès: ^* això els servirà de prova. ^*

Guarició del criat d’un centurió
(Lc 7,1-10; Jn 4,43-54)

    ⁵ Jesús va entrar a Cafarnaüm. Un centurió ^* l’anà a trobar i li suplicava:
    ⁶ —Senyor, ^* el meu criat és a casa al llit amb paràlisi i sofreix terriblement.
    ⁷ Jesús li diu:
—Vinc a curar-lo.
    ⁸ El centurió li respon:
—Senyor, jo no soc digne que entris a casa meva; però digues només una paraula i el meu criat es posarà bo. ⁹ Perquè també jo, que estic sota l’autoritat d’un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: “Ves-te’n”, i se’n va, i a un altre: “Vine”, i ve, i al meu servent li mano: “Fes això”, i ho fa. ^*
    10 Quan Jesús ho sentí, en quedà admirat i digué als qui el seguien:
—En veritat us dic que no he trobat ningú a Israel amb tanta fe. ¹¹ I us dic que vindrà molta gent d’orient i d’occident i s’asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel, ^{* 12} mentre que els fills del Regne ^* seran llançats fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. ^*
    13 Després Jesús digué al centurió:
—Ves-te’n, i que es faci tal com has cregut. ^*
I en aquell mateix moment el criat es va posar bo.

Guarició de la sogra de Pere i d’altres malalts
(Mc 1,29-34; Lc 4,38-41)

    ¹⁴ Jesús va arribar a casa de Pere ^* i trobà que la sogra d’aquest era al llit amb febre. ¹⁵ Llavors li tocà la mà, i la febre va deixar-la. Ella es va aixecar i es posà a servir-lo.
    ¹⁶ Al vespre li van portar molts endimoniats. Jesús va treure els esperits malignes només amb la seva paraula, ^* i va curar tots els malalts. ¹⁷ Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes: ^*
Ell va portar les nostres febleses
i prengué damunt seu les nostres malalties. ^*

Seguir Jesús
(Lc 9,57-60)

    ¹⁸ Jesús, veient que hi havia una gentada al seu voltant, va donar l’ordre de passar a l’altra riba. ^{* 19} Llavors s’acostà un mestre de la Llei i li digué:
—Mestre, et seguiré arreu on vagis.
    ²⁰ Jesús li respon:
—Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home ^* no té on reposar el cap.
    ²¹ Un altre, un dels seus deixebles, li digué:
—Senyor, deixa’m anar primer a enterrar el meu pare.
    ²² Jesús li respon:
—Segueix-me, ^* i deixa que els morts enterrin els seus morts. ^*

La tempesta calmada
(Mc 4,35-41; Lc 8,22-25) ^*

    ²³ Jesús pujà llavors a la barca, i els seus deixebles el van seguir. ²⁴ Tot d’una es va aixecar en el llac una tempesta tan gran que les onades cobrien la barca. Però Jesús dormia. ^{* 25} Ells van anar a despertar-lo i li deien:
—Senyor, ^* salva’ns, que ens enfonsem!
    ²⁶ Ell els diu:
—Per què sou tan covards, gent de poca fe? ^*
Llavors es va aixecar, va increpar els vents i l’aigua, ^* i arribà una gran bonança. ²⁷ Aquells homes, admirats, deien:
—Qui és aquest, que fins els vents i l’aigua l’obeeixen?

Guarició de dos endimoniats a Gàdara
(Mc 5,1-20; Lc 8,26-39)

    ²⁸ Després Jesús va arribar a l’altra banda del llac, al territori dels gadarencs, ^* i l’anaren a trobar dos endimoniats ^* que venien de les coves sepulcrals; ^* eren tan perillosos que ningú no s’aventurava a passar per aquell camí. ²⁹ Els endimoniats es posaren a cridar:
—Per què et fiques amb nosaltres, ^* Fill de Déu? ^* ¿Has vingut aquí a turmentar-nos abans d’hora? ^*
    30 Un tros lluny, hi pasturava un gran ramat de porcs. ^{* 31} Els dimonis suplicaven a Jesús:
—Si ens treus fora, envia’ns al ramat de porcs.
    ³² Ell els digué:
—Aneu-hi.
Els dimonis van sortir i se n’anaren als porcs. Llavors tot el ramat es va tirar al llac pel precipici, i van morir ofegats dintre l’aigua. ^{* 33} Els porquers van fugir i, arribats a la ciutat, escamparen la notícia de tot el que havia passat i el cas dels endimoniats. ³⁴ Aleshores tota la ciutat va sortir a trobar Jesús i li suplicaren que abandonés el seu territori.

Evangeli segons Mateu 9

Guarició d’un paralític
(Mc 2,1-12; Lc 5,17-26)

    ¹ Llavors Jesús pujà en una barca, va passar a l’altra riba i anà al seu poble. ^{* 2} Allà li dugueren un paralític ajagut en una llitera. Jesús, en veure la fe d’aquella gent, va dir al paralític:
—Coratge, fill, et són perdonats els pecats. ^*
    3 Hi havia allà uns mestres de la Llei que es deien dintre seu: «Aquest blasfema.» ^*
    4 Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, els replicà:
—Per què penseu amb dolenteria en el vostre cor? ⁵ Què és més fàcil, dir: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir: “Aixeca’t i camina”? ⁶ Doncs ara sabreu que el Fill de l’home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra.
Llavors diu al paralític:
—Aixeca’t, pren la llitera i ves-te’n a casa. ^*
    7 Ell s’aixecà i se’n va anar cap a casa seva. ⁸ La gent, en veure-ho, sentí un gran respecte, i glorificava Déu que havia donat als homes un poder tan gran.

Jesús crida Mateu, el publicà
(Mc 2,13-17; Lc 5,27-32)

    ⁹ Mentre se n’anava, Jesús veié tot passant un home que es deia Mateu, assegut a la taula de recaptació d’impostos, ^* i li digué:
—Segueix-me. ^*
Ell s’aixecà i el va seguir.
    ¹⁰ Més tard, mentre era a taula a casa seva, ^* van acudir-hi molts publicans i altres pecadors i es posaren a taula amb Jesús i els seus deixebles. ^{* 11} Quan els fariseus ho veieren, preguntaren als deixebles:
—Per què el vostre mestre menja amb els publicans i els pecadors?
    ¹² Jesús ho va sentir i digué:
—El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. ¹³ Aneu a aprendre què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis. ^* No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.

Discussió sobre el dejuni
(Mc 2,18-22; Lc 5,33-39)

    ¹⁴ Els deixebles de Joan ^* van anar a trobar Jesús i li preguntaren:
—Per què nosaltres i els fariseus fem molts dejunis, ^* i els teus deixebles no dejunen?
    ¹⁵ Jesús els contestà:
—¿Poden estar tristos els convidats a noces ^* mentre l’espòs és amb ells? ^* Ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres, ^* i llavors sí que dejunaran.
    ¹⁶ »Ningú no posa en un vestit vell un pedaç de roba sense tractar: ^* el pedaç estiraria la roba del vestit i es faria un esquinç més gros. ¹⁷ Tampoc no posen vi nou en bots vells: els bots es rebentarien, ^* el vi s’escamparia i els bots es farien malbé. El vi nou s’ha de posar en bots nous, i així es conserven bots i vi. ^*

Guarició d’una dona amb hemorràgies. Una noia, retornada a la vida
(Mc 5,21-43; Lc 8,40-56)

    ¹⁸ Mentre Jesús els parlava, es presentà un home important, es va prosternar davant d’ell i li digué:
—La meva filla s’acaba de morir. Però vine a imposar-li la mà ^* i viurà.
    ¹⁹ Jesús s’aixecà i el seguí, acompanyat dels seus deixebles.
    ²⁰ Hi havia una dona que patia d’hemorràgies des de feia dotze anys. Se li va acostar per darrere i li tocà la borla del mantell, ^{* 21} perquè pensava: «Només que li pugui tocar el mantell, ja em curaré.» ^{* 22} Jesús es girà i, en veure-la, digué:
—Coratge, filla, la teva fe t’ha salvat. ^*
I la dona quedà curada ^* des d’aquell moment.
    ²³ Quan Jesús va arribar a casa d’aquell home important i veié els flautistes i l’aldarull de la gent, ^{* 24} va dir:
—Aparteu-vos: la noia no és morta, sinó que dorm. ^*
Però ells es burlaven de Jesús. ²⁵ Quan la gent va ser fora, Jesús entrà, agafà la noia per la mà, i ella va aixecar-se. ^{* 26} I la notícia d’aquest fet s’escampà per tota aquella regió. ^*

Guarició de dos cecs ^*

    ²⁷ Mentre Jesús se n’anava d’allà, dos cecs ^* el seguien tot cridant:
—Fill de David, tingues pietat de nosaltres! ^*
    28 Quan va arribar a casa, ^* els cecs l’anaren a trobar. Jesús els preguntà:
—¿Creieu que ho puc fer, això?
Li responen:
—Sí que ho creiem, Senyor. ^*
    29 Llavors els va tocar els ulls dient:
—Que es faci segons la vostra fe. ^*
    30 I els ulls se’ls van obrir. Jesús els advertí severament:
—Mireu que ningú no ho sàpiga. ^*
    31 Però ells, així que van sortir, escamparen la seva fama per tota aquella regió. ^*

Guarició d’un mut endimoniat ^*

    ³² Quan ells se n’anaven, ^* van portar a Jesús un mut endimoniat. ³³ Tan bon punt Jesús va treure el dimoni, el mut es posà a parlar. La gent, meravellada, deia:
—No s’havia vist mai res de semblant a Israel.
    ³⁴ Però els fariseus deien:
—Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis. ^*

Jesús es compadeix de les multituds ^*

    ³⁵ Jesús recorria totes les viles i pobles, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint malalties i xacres de tota mena. ^*
    36 En veure les multituds, se’n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor. ^{* 37} Llavors diu als seus deixebles:
—La collita és abundant, però els segadors són pocs. ³⁸ Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats. ^*

Evangeli segons Mateu 10

Elecció dels Dotze
(Mc 3,13-19; Lc 6,14-16)

    ¹ Jesús va cridar els seus dotze deixebles i els donà poder de treure els esperits malignes i de guarir malalties i xacres de tota mena. ^*
    2 Els noms dels dotze apòstols ^* són aquests: ^* primer, Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà; Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà; ³ Felip i Bartomeu; Tomàs i Mateu, el publicà; ^* Jaume, fill d’Alfeu, i Tadeu; ^{* 4} Simó el Zelós ^* i Judes l’Iscariot, el qui el va trair. ^*

Instruccions als Dotze
(Mc 6,7-13; Lc 9,1-5)

    ⁵ Aquests dotze, Jesús els va enviar amb aquestes instruccions:
—No us encamineu a terra de pagans ni entreu en cap població samaritana. ^{* 6} Aneu més aviat a les ovelles perdudes de la casa d’Israel. ^{* 7} Pel camí prediqueu dient: “El Regne del cel és a prop.” ^{* 8} Cureu malalts, ^* ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis. De franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc. ⁹ No us emporteu a la bossa cap moneda: ni d’or, ni de plata, ni de coure; ¹⁰ no prengueu sarró per al camí, ni dos vestits, ni sandàlies, ni bastó. ^* El qui treballa, bé es mereix que el mantinguin. ^{* 11} Quan entreu en una vila o en un poble, busqueu si hi ha algú digne de rebre-us i quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc. ¹² Quan entreu a la casa, saludeu els qui hi habiten; ¹³ si la casa n’és digna, que rebi la pau que li desitgeu, ^* i si no n’és digna, que la pau torni a vosaltres. ^{* 14} Si no us acullen ni escolten les vostres paraules, sortiu d’aquella casa i d’aquella població i espolseu-vos la pols dels peus. ^{* 15} En veritat us dic que el dia del judici serà més suportable per al país de Sodoma i Gomorra que per a aquella població. ^*

Persecucions dels enviats
(Mc 13,9-13; Lc 21,12-19)

    ¹⁶ »Mireu, jo us envio com ovelles enmig de llops: ^* sigueu astuts com les serps i innocents com els coloms.
    ¹⁷ »Aneu alerta amb la gent: per causa meva us portaran als tribunals ^* i us assotaran a les sinagogues, ¹⁸ i us conduiran davant els governadors i els reis perquè doneu testimoni davant d’ells i davant els pagans. ^{* 19} Quan us posin a les seves mans no us preocupeu del que haureu de dir ni de com parlareu: en aquell moment direu allò que us serà inspirat, ²⁰ perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó que l’Esperit del vostre Pare parlarà per mitjà vostre. ^*
    21 »Un germà portarà a la mort el seu germà, i un pare, el seu fill; els fills es rebel·laran contra els pares i els mataran. ^{* 22} Tothom us odiarà per causa del meu nom. ^* Però el qui es mantindrà ferm fins a la fi se salvarà. ^{* 23} Quan us persegueixin en una població, fugiu cap a una altra. En veritat us dic que no acabareu de recórrer totes les poblacions d’Israel abans que vingui el Fill de l’home. ^*
    24 »El deixeble no és més que el seu mestre, ni el criat més que el seu amo. ²⁵ El deixeble en té prou de ser com el seu mestre, ^* i el criat, com el seu amo. Si al cap de casa l’han tractat de Beelzebul, ^* molt més hi tractaran els altres de la casa.

Invitació a la confiança
(Lc 12,2-7)

    ²⁶ »Per tant, no tingueu por de tots ells, ^* perquè no hi ha res de secret que no s’hagi de revelar, ni res d’amagat que no s’hagi de saber. ^{* 27} Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, i allò que sentiu a cau d’orella, pregoneu-ho des dels terrats. ^{* 28} I no tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l’ànima; temeu més aviat el qui pot fer que l’ànima i el cos es consumeixin a l’infern. ^{* 29} ¿No es venen dos ocells per una moneda? ^* Doncs bé, ni un de sol no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. ³⁰ I pel que fa a vosaltres, fins i tot els cabells, us té comptats. ^{* 31} Per tant, no tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells. ^*

Reconèixer Jesucrist davant els homes
(Lc 12,8-9) ^*

    ³² »A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel. ³³ Però al qui em negui davant els homes, també jo el negaré davant el meu Pare del cel. ^*

Jesús, motiu de divisió
(Lc 12,51-53)

    ³⁴ »No us penseu que hagi vingut a portar la pau a la terra. No he vingut a portar la pau, sinó l’espasa. ^{* 35} He vingut a separar el fill del pare, la filla de la mare, la nora de la sogra. ³⁶ Els enemics de cadascú seran la gent de casa seva. ^*

Disposicions dels seguidors de Jesús

    ³⁷ »Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi. Qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi. ³⁸ Qui no pren la seva creu i em segueix, ^* no és digne de mi. ^{* 39} Qui haurà guanyat ^* la seva vida, la perdrà, però qui l’haurà perduda per causa meva, la trobarà. ^*

Acollir els enviats de Jesús

    ⁴⁰ »Qui us acull a vosaltres, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat. ^{* 41} Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes. Qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justos. ^{* 42} I tothom qui doni un got d’aigua fresca a un d’aquests petits només perquè és deixeble meu, ^* en veritat us dic que no quedarà sense recompensa. ^*

Evangeli segons Mateu 11

Activitat de Jesús ^*

    ¹ Quan Jesús hagué acabat de donar aquestes instruccions ^* als seus dotze deixebles, se’n va anar a ensenyar i a predicar per aquelles poblacions. ^*

Els enviats de Joan Baptista
(Lc 7,18-35)

    ² Joan, que era a la presó, ^* va saber les obres que feia el Messies i envià els seus deixebles ³ a preguntar-li: «¿Ets tu el qui ha de venir, ^* o n’hem d’esperar un altre?» ^*
    4 Jesús els respongué:
—Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: ⁵ els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l’anunci de la bona nova. ^{* 6} I feliç aquell qui no em rebutjarà! ^*
    7 Mentre ells se n’anaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds:
—Què heu sortit a contemplar al desert? ^* ¿Una canya sacsejada pel vent? ⁸ Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits refinats s’estan als palaus dels reis! ⁹ Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta? ^* Sí, us ho asseguro, i més que un profeta. ¹⁰ És aquell de qui diu l’Escriptura: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. ^{* 11} En veritat us ho dic: entre els nascuts de dona no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; però el més petit en el Regne del cel és més gran que ell. ¹² Des de Joan Baptista fins ara, el Regne del cel sofreix violència, i gent violenta se’n vol apoderar. ^{* 13} Tots els profetes i la Llei han profetitzat fins que ha arribat Joan. ^{* 14} I ni que no ho volguéssiu creure, ell és Elies, el qui havia de venir. ^{* 15} Qui tingui orelles, que escolti. ^*
    16 »A qui compararé la gent d’aquesta generació? ^* S’assemblen als nois que seuen a les places i criden als seus companys ¹⁷ dient-los: “Toquem la flauta, i no balleu; cantem complantes, i no us planyeu!” ^{* 18} Perquè ha vingut Joan, que no menja ni beu, ^* i diuen: “Té el dimoni”; ^{* 19} ha vingut el Fill de l’home, que menja i beu, i diuen: “Aquí teniu un golut i un bevedor, amic de publicans i pecadors.” ^* Però les obres de la saviesa acrediten que és justa. ^*

Les poblacions galilees que no s’han convertit
(Lc 10,12-15)

    ²⁰ Aleshores Jesús començà a blasmar les poblacions on havia fet molts dels seus miracles, perquè no s’havien convertit: ^*
    21 —Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! ^* Si a Tir i a Sidó ^* s’haguessin fet els miracles que s’han fet entre vosaltres, ja fa temps que, en senyal de penediment, s’haurien posat cendra i roba de sac ^* i s’haurien convertit. ²² Per això us dic que el dia del judici ^* serà més suportable per a Tir i Sidó que per a vosaltres. ²³ I tu, Cafarnaüm, ¿et penses que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs! ^* Perquè si a Sodoma s’haguessin fet els miracles que s’han fet dins teu, encara avui existiria. ^{* 24} Per això et dic que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a tu. ^*

Pregària de Jesús
(Lc 10,21-22)

    ²⁵ En aquell temps, Jesús digué:
—T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això ^* que has amagat als savis i entesos. ^{* 26} Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho. ^*
    27 »El meu Pare ho ha posat tot a les meves mans. ^* Ningú no coneix el Fill, ^* fora del Pare, i ningú no coneix el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar. ^*
    28 »Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, ^* i jo us faré reposar. ²⁹ Accepteu el meu jou ^* i feu-vos deixebles meus, que soc mansuet i humil de cor, i la vostra ànima trobarà repòs, ^{* 30} perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera. ^*

Evangeli segons Mateu 12

Les espigues arrencades en dissabte
(Mc 2,23-28; Lc 6,1-5)

    ¹ En aquell temps, Jesús anava per uns sembrats en dissabte. ^* Els seus deixebles tenien gana i es posaren a arrencar espigues i a menjar-se-les. ² Quan els fariseus ho veieren, van dir a Jesús:
—Mira, els teus deixebles fan allò que no és permès de fer en dissabte. ^*
    3 Jesús els respongué:
—¿No heu llegit què va fer David quan van tenir gana ell i els qui anaven amb ell: ⁴ com va entrar al temple de Déu i va menjar els pans d’ofrena, que no tenien permès de menjar ni ell ni els qui l’acompanyaven, sinó únicament els sacerdots? ^{* 5} ¿I no heu llegit en la Llei que els sacerdots en el temple violen el repòs del dissabte i no en són culpables? ^{* 6} Doncs jo us dic que aquí hi ha alguna cosa més gran que el temple. ^{* 7} Si haguéssiu entès què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis, ^* no hauríeu condemnat uns homes que no tenen culpa. ⁸ Perquè el Fill de l’home és senyor del dissabte.

Un home curat en dissabte
(Mc 3,1-6; Lc 6,6-11) ^*

    ⁹ Després se n’anà d’allí i va entrar a la sinagoga. ^{* 10} Hi havia un home que tenia la mà paralitzada. ^* Ells preguntaren a Jesús, per poder-lo acusar: ^*
—¿És permès de curar en dissabte?
    ¹¹ Ell els respongué:
—¿Qui de vosaltres, si té una sola ovella i li cau en un clot en dissabte, no anirà a agafar-la i la’n traurà? ^{* 12} I un home val molt més que una ovella! ^* Per tant, és permès de fer el bé en dissabte.
    ¹³ Llavors digué a aquell home:
—Estén la mà.
Ell la va estendre, i li quedà bona igual que l’altra. ¹⁴ Els fariseus sortiren i prengueren l’acord de fer morir Jesús. ^*

Jesús, el servent escollit

    ¹⁵ Quan ell ho va saber, es retirà d’allí. El va seguir molta gent, i ell els va curar tots, ^{* 16} però els manà severament que no el descobrissin. ^{* 17} Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes: ^*
    18 Aquí teniu el meu servent, que jo he escollit,
el meu estimat, en qui m’he complagut.
Posaré damunt d’ell el meu Esperit
perquè porti la justícia a les nacions.
    ¹⁹ No disputarà ni alçarà la veu,
no la farà sentir pels carrers.
    ²⁰ No trencarà la canya esquerdada
ni apagarà el ble que vacil·la
fins que faci triomfar la justícia.
    ²¹ I les nacions posaran l’esperança en el seu nom. ^*

Jesús i Beelzebul
(Mc 3,22-30; Lc 11,14-23)

    ²² Llavors portaren a Jesús un endimoniat cec i mut. Ell el va curar, i el mut recobrà la paraula i la vista. ²³ Tota la gent, estupefacta, deia:
—¿No deu ser aquest el Fill de David? ^*
    24 Però els fariseus, quan ho sentiren, digueren:
—Si aquest treu els dimonis, és pel poder de Beelzebul, el príncep dels dimonis. ^*
    25 Jesús, que coneixia els seus pensaments, els digué:
—Tot reialme que es divideix i lluita contra si mateix, va a la ruïna. I tota ciutat o casa ^* que es divideix i lluita contra si mateixa, no durarà. ²⁶ I si Satanàs treu fora Satanàs, vol dir que està dividit i lluita contra si mateix. Com podrà durar, doncs, el seu reialme? ²⁷ I si jo trec els dimonis pel poder de Beelzebul, amb quin poder els treuen els vostres seguidors? ^* Per això ells mateixos seran els vostres jutges. ²⁸ Ara bé, si jo trec els dimonis pel poder de l’Esperit de Déu, vol dir que ha arribat a vosaltres el Regne de Déu. ^*
    29 »Com pot entrar algú a casa d’un que és fort i prendre-li els seus béns si abans no el lliga? ^* Tan sols així li podrà saquejar la casa. ³⁰ Qui no està amb mi, està contra mi. ^* Qui amb mi no recull, escampa.
    ³¹ »Per això us dic: els homes obtindran el perdó per tots els pecats i per totes les blasfèmies, ^* però la blasfèmia contra l’Esperit no serà perdonada. ^{* 32} El qui parli contra el Fill de l’home serà perdonat, però el qui parli contra l’Esperit Sant no serà perdonat ni en aquest món ni en l’altre. ^*

Coses bones i coses dolentes
(Lc 6,43-45)

    ³³ »Si planteu un arbre bo, dona bon fruit, i si el planteu dolent, dona un fruit dolent, perquè l’arbre es coneix pel fruit. ^{* 34} Cria d’escurçons! ^* Com podeu dir coses bones, vosaltres que sou dolents? Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca. ^{* 35} L’home bo treu coses bones del seu bon tresor, i l’home dolent, del seu tresor dolent, en treu de dolentes. ³⁶ I jo us dic que, de tota paraula inútil ^* que diguin els homes, en donaran compte el dia del judici: ³⁷ per allò que hauràs dit et salvaràs, i per allò que hauràs dit et condemnaràs. ^*

El senyal de Jonàs
(Lc 11,29-32)

    ³⁸ Llavors alguns mestres de la Llei i fariseus digueren a Jesús:
—Mestre, volem veure’t fer un senyal. ^*
    39 Ell els respongué:
—La gent d’aquesta generació dolenta i adúltera ^* demana un senyal, però no els en serà donat cap altre que el del profeta Jonàs. ⁴⁰ Perquè així com Jonàs va estar tres dies i tres nits en el ventre del gran peix, ^* també el Fill de l’home estarà tres dies i tres nits en el cor de la terra. ^{* 41} El dia del judici, els habitants de Nínive s’aixecaran per condemnar la gent d’aquesta generació, perquè ells es van convertir quan Jonàs els predicà; ^* i aquí hi ha alguna cosa més que Jonàs. ⁴² El dia del judici, la reina del país del sud s’alçarà per condemnar la gent d’aquesta generació, perquè ella va venir de l’altre cap de món per escoltar la saviesa de Salomó; i aquí hi ha alguna cosa més que Salomó. ^*

Retorn de l’esperit maligne
(Lc 11,24-26)

    ⁴³ »L’esperit maligne, quan surt d’un home, vaga pels llocs erms buscant repòs, però no en troba. ^{* 44} Aleshores es diu: “Me’n tornaré a casa meva, d’on he sortit.” Hi arriba i la troba desocupada, escombrada i endreçada. ⁴⁵ Llavors se’n va a buscar altres set esperits pitjors que ell, entren en aquella casa i s’hi queden. Al final, l’estat d’aquell home és pitjor que al principi. ^* Igualment passarà amb la gent d’aquesta generació dolenta. ^*

La mare i els germans de Jesús
(Mc 3,31-35; Lc 8,19-21)

    ⁴⁶ Mentre Jesús s’adreçava a la gent, la seva mare i els seus germans, ^* que eren fora, ^* volien parlar amb ell. ⁴⁷ Algú li digué:
—La teva mare i els teus germans són aquí fora, que volen parlar amb tu. ^*
    48 Ell li respongué:
—¿Qui és la meva mare i qui són els meus germans?
    ⁴⁹ Llavors, assenyalant amb la mà els seus deixebles, digué:
—Aquests són la meva mare i els meus germans. ⁵⁰ El qui fa la voluntat del meu Pare del cel, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare. ^*

Evangeli segons Mateu 13

Paràbola del sembrador ^*
(Mc 4,1-9; Lc 8,4-8)

    ¹ Aquell dia, Jesús va sortir de la casa ^* i es va asseure vora el llac. ² Es reuní tanta gent entorn d’ell, que va haver de pujar en una barca i s’hi assegué. La gent es quedà vora l’aigua. ^{* 3} Ell els va parlar llargament en paràboles. Deia:
—Un sembrador va sortir a sembrar. ⁴ Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. ⁵ Unes altres llavors van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida van germinar, ja que la terra tenia poc gruix; ⁶ però, quan sortí el sol, recremà les plantes, i es van assecar, perquè no tenien arrels. ⁷ Unes altres llavors van caure enmig dels cards; els cards van créixer i les ofegaren. ⁸ Però una part de les llavors va caure en terra bona i donà fruit: unes llavors van donar el cent, unes altres el seixanta, unes altres el trenta per u. ^*
    9 »Qui tingui orelles, que escolti. ^*

El perquè de les paràboles
(Mc 4,10-12; Lc 8,9-10)

    ¹⁰ Els deixebles s’acostaren i li van preguntar:
—Per què els parles en paràboles?
    ¹¹ Ell els respongué:
—A vosaltres, us és donat de conèixer els misteris del Regne del cel, ^* però no a ells. ^{* 12} Perquè al qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar, mentre que al qui no té, li prendran fins allò que li queda. ^{* 13} Per això els parlo en paràboles, perquè miren però no hi veuen, escolten però no hi senten ni comprenen. ^{* 14} Així es compleix en ells aquella profecia d’Isaïes que diu:
» Escoltareu, però no comprendreu;
mirareu, però no hi veureu.
    ¹⁵ S’ha fet insensible, el cor d’aquest poble,
s’han tapat les orelles,
han tancat els ulls,
no fos cas que els seus ulls hi veiessin,
les seves orelles hi sentissin,
el seu cor comprengués
i es convertissin.
I jo els guariria! ^*
    16 »Feliços, en canvi, els vostres ulls, perquè hi veuen, i les vostres orelles, perquè hi senten! ¹⁷ En veritat us dic que molts profetes i justos ^* van desitjar veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren. ^*

Explicació de la paràbola del sembrador ^*
(Mc 4,13-20; Lc 8,11-15)

    ¹⁸ »Per tant, escolteu ara, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador. ¹⁹ A tot aquell qui escolta la paraula del Regne però no la comprèn, ve el Maligne ^* i li pren la llavor sembrada en el seu cor. Aquest és el de la llavor sembrada arran del camí. ^{* 20} El de la llavor sembrada en un terreny rocós és el qui escolta la paraula i de seguida la rep amb alegria, ²¹ però no té arrels dintre d’ell, és inconstant: tan bon punt la paraula li porta tribulacions o persecucions, sucumbeix tot seguit. ²² El de la llavor sembrada enmig dels cards és el qui escolta la paraula, però les preocupacions d’aquest món i la seducció de les riqueses arriben a ofegar-la; per això no dona fruit. ²³ El de la llavor sembrada en terra bona és el qui escolta la paraula i la comprèn; aquest dona fruit, i arriba al cent, al seixanta o al trenta per u.

Paràbola del blat i el jull

    ²⁴ Després els proposà aquesta altra paràbola:
—Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp; ²⁵ però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull ^* enmig del blat i se’n va anar. ²⁶ Quan els brins van créixer i es va formar l’espiga, aparegué també el jull. ²⁷ Els mossos anaren a trobar l’amo i li digueren:
»—Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D’on ha sortit, doncs, el jull?
    ²⁸ »Ell els respongué:
»—Això ho ha fet un enemic.
»Els mossos li diuen:
»—¿Vols que anem a arrencar el jull?
    ²⁹ »Ell els respon:
»—No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat. ³⁰ Deixeu que creixin junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors: “Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, arreplegueu-lo i entreu-lo al meu graner.” ^*

Paràbola del gra de mostassa
(Mc 4,30-32; Lc 13,18-19)

    ³¹ Els proposà encara una altra paràbola:
—Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: ³² la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot venen els ocells del cel a fer niu a les seves branques. ^*

Paràbola del llevat
(Lc 13,20-21)

    ³³ Els digué una altra paràbola:
—Amb el Regne del cel passa com amb el llevat que una dona va amagar dins tres mesures de farina, ^* fins que tota la pasta va fermentar. ^*

El perquè de les paràboles
(Mc 4,33-34)

    ³⁴ Tot això, Jesús ho digué a la gent en paràboles, i no els deia res sense paràboles. ³⁵ Així es va complir allò que havia anunciat el profeta: ^*
Obriré els llavis per parlar en paràboles,
proclamaré coses amagades des de la creació del món. ^*

Explicació de la paràbola del blat i el jull

    ³⁶ Llavors deixà la gent i se’n va anar a casa. Els deixebles se li acostaren i li digueren:
—Explica’ns la paràbola del jull sembrat en el camp. ^*
    37 Ell els digué:
—El qui sembra la bona llavor és el Fill de l’home. ³⁸ El camp és el món. La bona llavor són els fills del Regne. ^* El jull són els fills del Maligne. ^{* 39} L’enemic que ha sembrat el jull és el diable. La sega és la fi del món, ^* i els segadors són els àngels. ⁴⁰ Així com arrenquen el jull i el cremen al foc, així passarà a la fi del món: ⁴¹ el Fill de l’home enviarà els seus àngels ^* a arrencar del seu Regne tots els qui fan caure en pecat i els qui obren el mal, ^{* 42} i els llançaran a la fornal ardent; ^* allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. ^{* 43} Llavors els justos resplendiran com el sol en el Regne del seu Pare. ^*
»Qui tingui orelles, que escolti. ^*

Paràbola del tresor amagat

    ⁴⁴ »Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l’home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp. ^*

Paràbola de la perla

    ⁴⁵ »També passa amb el Regne del cel com amb un mercader que busca perles fines: ⁴⁶ quan en troba una de gran valor, va a vendre tot el que té i la compra. ^*

Paràbola de la xarxa

    ⁴⁷ »També passa amb el Regne del cel com quan tiren una xarxa ^* a l’aigua i la xarxa arreplega tota mena de peixos. ⁴⁸ Un cop plena, la treuen a la riba, s’asseuen, i recullen en coves els peixos bons i llencen els dolents. ⁴⁹ Igualment passarà a la fi del món: sortiran els àngels i destriaran els dolents dels justos, ⁵⁰ i els llançaran a la fornal ardent; ^* allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. ^*

Coses noves i coses velles

    ⁵¹ »¿Ho heu comprès, tot això?
Li responen:
—Sí.
    ⁵² Ell els diu:
—Doncs bé, tot mestre de la Llei que s’ha fet deixeble del Regne del cel és semblant a un cap de casa que treu del seu tresor coses noves i coses velles. ^*

Jesús, rebutjat en el seu poble ^*
(Mc 6,1-6)

    ⁵³ Quan Jesús hagué acabat aquestes paràboles ^* se’n va anar d’aquell lloc; ⁵⁴ i quan arribà al seu poble, ^* instruïa la gent a la sinagoga. Ells se n’estranyaven i deien:
—D’on li venen, aquesta saviesa i aquests miracles? ^{* 55} Aquest, ¿no és el fill del fuster? ^* La seva mare, ¿no es diu Maria? I els seus germans, ¿no es diuen Jaume, Josep, Simó i Judes? ^{* 56} I les seves germanes, ¿no viuen totes entre nosaltres? D’on li ve, tot això? ^*
    57 I el rebutjaven. ^* Jesús els digué:
—Un profeta només és menyspreat al seu poble i a casa seva. ^*
    58 I no va fer allí gaires miracles, perquè no tenien fe.

Evangeli segons Mateu 14

Mort de Joan Baptista
(Mc 6,14-29)

    ¹ En aquell temps, el tetrarca Herodes ^* va sentir parlar de l’anomenada de Jesús ² i digué als seus cortesans:
—Aquest és Joan Baptista: ^* ha ressuscitat d’entre els morts, i per això actua en ell el poder de fer miracles. ^*
    3 En efecte, Herodes havia fet agafar Joan, l’havia encadenat i el tenia tancat a la presó, ^* a causa d’Herodies, la dona del seu germà Filip. ⁴ Joan li deia:
—No t’és permès de conviure amb ella. ^*
    5 Herodes el volia fer matar, però tenia por de la gent, ^* que considerava Joan un profeta. ^*
    6 El dia de l’aniversari d’Herodes, la filla d’Herodies va dansar davant els convidats, i va agradar tant a Herodes ⁷ que aquest es comprometé amb jurament a donar-li el que demanés. ⁸ Ella, instigada per la seva mare, digué:
—Dona’m aquí mateix, en una safata, el cap de Joan Baptista.
    ⁹ El rei ^* es va posar trist, però a causa del jurament que havia fet davant els convidats manà que l’hi donessin, ¹⁰ i va fer decapitar Joan a la presó. ¹¹ Van dur el cap en una safata, el donaren a la noia, i ella el va portar a la seva mare.
    ¹² Els deixebles de Joan anaren a endur-se’n el cos i li donaren sepultura. Després ho van fer saber a Jesús. ^*

Primera multiplicació dels pans ^*
(Mc 6,32-44; Lc 9,10-17; Jn 6,1-13)

    ¹³ Quan Jesús va rebre la notícia, es retirà d’allí en una barca tot sol cap a un lloc despoblat. Però així que la gent ho va saber, el seguiren a peu des de les seves poblacions. ¹⁴ Quan desembarcà, veié una gran gentada, se’n compadí i va curar els seus malalts. ^*
    15 Arribat el capvespre, els deixebles s’acostaren a dir-li:
—Aquest lloc és despoblat i ja s’ha fet tard. ^* Acomiada la gent, i que vagin als pobles a comprar-se menjar.
    ¹⁶ Però Jesús els respongué:
—No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos. ^*
    17 Ells li diuen:
—Aquí només tenim cinc pans i dos peixos.
    ¹⁸ Ell els digué:
—Porteu-me’ls aquí.
    ¹⁹ Llavors va manar que la gent s’assegués a l’herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans, els donà als seus deixebles, i ells els donaren a la gent. ^{* 20} Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren dotze cistelles. ²¹ Els qui havien menjat eren uns cinc mil homes, sense comptar dones ni criatures. ^*

Jesús camina sobre l’aigua
(Mc 6,45-52; Jn 6,16-21) ^*

    ²² Tot seguit, Jesús va fer pujar els deixebles a la barca i els manà que passessin al davant d’ell cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent. ²³ Després d’acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar. ^* Al vespre encara era allà tot sol. ²⁴ Mentrestant, la barca ja s’havia allunyat un bon tros ^* de terra, i les ones la sacsejaven, ^* perquè el vent era contrari. ²⁵ A la matinada, ^* Jesús va anar cap a ells caminant sobre l’aigua. ^{* 26} Quan els deixebles el veieren caminant sobre l’aigua, es van esglaiar i es digueren:
—És un fantasma! ^*
I es posaren a cridar de por.
    ²⁷ Però de seguida Jesús els digué:
—Coratge! Soc jo. No tingueu por.
    ²⁸ Pere li contestà:
—Senyor, ^* si ets tu, mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.
    ²⁹ Jesús li digué:
—Vine.
Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà cap a Jesús. ³⁰ Però en veure que el vent era fort, es va espantar. Llavors començà d’enfonsar-se i cridà:
—Senyor, salva’m!
    ³¹ A l’instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li:
—Home de poca fe! ^* Per què has dubtat? ^*
    32 Llavors pujaren a la barca, i el vent va parar. ³³ Els qui eren a la barca es prosternaren davant d’ell i exclamaren:
—Realment ets Fill de Déu! ^*

Guarició de malalts a Genesaret
(Mc 6,53-56)

    ³⁴ Quan hagueren fet la travessia del llac, Jesús i els seus deixebles van tocar terra a Genesaret. ^{* 35} La gent d’aquell indret el van reconèixer i escamparen la notícia per tota la regió. Li van portar tots els malalts ³⁶ i li suplicaven que els deixés tocar ni que fos tan sols la borla del seu mantell. ^* I tots els qui el van tocar quedaren curats. ^*

Evangeli segons Mateu 15

La tradició dels antics
(Mc 7,1-23)

    ¹ Uns fariseus i uns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem anaren a trobar Jesús i li van dir:
    ² —Com és que els teus deixebles violen la tradició dels antics ^* i no es renten les mans ritualment a l’hora de menjar? ^*
    3 Ell els respongué:
—I com és que vosaltres violeu els manaments de Déu en nom de la vostra tradició? ⁴ En efecte, Déu ha dit: Honra el pare i la mare. ^* I també: Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort. ^{* 5} Però vosaltres afirmeu: “El qui digui al pare o a la mare: ‘Consagro a Déu els béns amb què us hauria d’ajudar’, ⁶ ja no té cap obligació d’honrar els seus pares.” ^* Així, en nom de la vostra tradició, invalideu la paraula de Déu. ^{* 7} Hipòcrites! ^* Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres quan digué:
    ⁸ » Aquest poble m’honora amb els llavis,
però el seu cor es manté lluny de mi.
    ⁹ El culte que em donen és buit,
les doctrines que ensenyen són preceptes humans. ^*
    10 Llavors cridà la gent i els digué:
—Escolteu i compreneu-ho bé: ¹¹ El que fa impur l’home no és allò que entra a la boca; és el que en surt, allò que el fa impur. ^*
    12 Després els deixebles anaren a dir a Jesús:
—¿Saps que els fariseus s’han escandalitzat d’això que has dit?
    ¹³ Ell els respongué:
—Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada. ^{* 14} Deixeu-los estar: són cecs que guien cecs, i si un cec guia un altre cec, tots dos cauen al clot. ^*
    15 Llavors Pere li digué:
—Explica’ns aquest proverbi. ^*
    16 Jesús respongué:
—¿També vosaltres sou incapaços d’entendre-ho? ¹⁷ ¿No compreneu que tot allò que entra a la boca passa al ventre i és tret fora del cos? ¹⁸ En canvi, allò que surt de la boca ve del cor, ^* i això sí que fa impur l’home. ¹⁹ Perquè del cor de l’home surten les intencions dolentes que el porten a assassinats, adulteris, relacions il·legítimes, ^* robatoris, falsos testimonis, injúries. ^*