Evangeli segons Mateu 25
14 »De manera semblant, un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns.
15 A un li donà cinc talents; a l’altre, dos, i a l’altre, un —a cada un segons la seva capacitat—, i després se’n va anar.
»Immediatament,
16 el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més.
17 Igualment, el qui n’havia rebut dos en va guanyar dos més.
18 Però el qui n’havia rebut un se’n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu senyor.
19 »Al cap de molt de temps arriba el senyor d’aquells servents i es posa a passar comptes amb ells.
20 Es presentà el qui havia rebut cinc talents i en dugué cinc més, tot dient:
»—Senyor, em vas confiar cinc talents; mira: n’he guanyat cinc més.
21 »L’amo li va dir:
»—Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t’encomanaré molt més. Entra al goig del teu senyor.
22 »Es presentà també el qui havia rebut dos talents i digué:
»—Senyor, em vas confiar dos talents; mira: n’he guanyat dos més.
23 »L’amo li va dir:
»—Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t’encomanaré molt més. Entra al goig del teu senyor.
24 »Es presentà encara el qui havia rebut un talent i digué:
»—Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat.
25 Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu.
26 »Però el senyor li va respondre:
»—Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat.
27 Per això calia que posessis els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria recobrat el que és meu amb els interessos.
28 Preneu-li el talent i doneu-lo al qui en té deu.
29 Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda.
30 I a aquest servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.