Evangeli segons Mateu 26

    ¹⁴ Llavors un dels Dotze, l’anomenat Judes Iscariot, se n’anà a trobar els grans sacerdots ¹⁵ i els digué:
—Què esteu disposats a donar-me si us entrego Jesús?
Ells li van oferir trenta monedes de plata. ^{* 16} I des d’aleshores Judes buscava una ocasió per entregar-lo.

Preparatius del sopar pasqual
(Mc 14,12-16; Lc 22,7-13) ^*

    ¹⁷ El primer dia dels Àzims, ^* els deixebles anaren a dir a Jesús:
—On vols que et fem els preparatius per a menjar el sopar pasqual?
    ¹⁸ Ell respongué:
—Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu-li: “El Mestre diu: La meva hora ^* és a prop. Faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa teva.”
    ¹⁹ Els deixebles van complir el que Jesús els havia ordenat i prepararen el sopar pasqual.

Anunci de la traïció de Judes
(Mc 14,17-21; Lc 22,14.21-23; Jn 13,21-30)

    ²⁰ Arribat el capvespre, ^* Jesús es posà a taula ^* amb els Dotze. ²¹ Mentre sopaven, digué:
—En veritat us ho dic: un de vosaltres em trairà.
    ²² Molt entristits, li anaven preguntant, l’un rere l’altre:
—¿No soc pas jo, Senyor?
    ²³ Jesús respongué:
—Un que suca amb mi al mateix plat és el qui em trairà. ^{* 24} El Fill de l’home se’n va, tal com l’Escriptura ha dit d’ell, ^* però ai de l’home que el traeix! A aquest home, més li valdria no haver nascut.
    ²⁵ Judes, el qui el traïa, ^* li preguntà:
—¿No soc pas jo, rabí? ^*
Ell li respongué:
—Tu ho has dit.

L’últim sopar
(Mc 14,22-26; Lc 22,15-20; 1Co 11,23-25)

    ²⁶ Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i, tot donant-lo als deixebles, digué:
—Preneu, mengeu-ne: això és el meu cos.
    ²⁷ Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies ^* i els la donà tot dient:
—Beveu-ne tots, ²⁸ que això és la meva sang, la sang de l’aliança, ^* vessada per tothom ^* en perdó dels pecats. ^{* 29} Us asseguro que des d’ara ja no beuré d’aquest fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou amb vosaltres en el Regne del meu Pare. ^*
    30 I després de cantar els salms, ^* van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.

Anunci de les negacions de Pere
(Mc 14,27-31; Lc 22,31-34; Jn 13,36-38)

    ³¹ Llavors Jesús els digué:
—Aquesta nit, per causa meva, tots vosaltres fallareu, ^* perquè diu l’Escriptura: Colpiré el pastor, i es dispersaran les ovelles del ramat. ^{* 32} Però quan hauré ressuscitat aniré davant vostre a Galilea. ^*
    33 Pere li va contestar:
—Ni que, per causa teva, tots fallin, ^* jo no fallaré pas.
    ³⁴ Jesús li digué:
—En veritat t’ho dic: aquesta mateixa nit, abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades. ^*
    35 Llavors Pere li diu:
—Ni que em calgui morir amb tu, no et negaré.
I tots els altres deixebles digueren el mateix.

Pregària de Jesús a Getsemaní
(Mc 14,32-42; Lc 22,39-46)

    ³⁶ Llavors Jesús va arribar amb els deixebles en un terreny anomenat Getsemaní, ^* i els digué:
—Seieu aquí mentre vaig allà a pregar.
    ³⁷ Va prendre amb ell Pere i els dos fills de Zebedeu, ^* i començà a sentir tristor i angoixa. ³⁸ Llavors els digué:
—Sento a l’ànima una tristor de mort. ^* Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi.
    ³⁹ S’avançà un tros enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava dient:
—Pare meu, si és possible, que aquesta copa ^* s’allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com tu vols. ^*
    40 Després va cap als deixebles i els troba dormint. ^* Diu a Pere:
—Així, doncs, ¿no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi? ⁴¹ Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. ^* L’esperit de l’home és prompte, però la seva carn és feble. ^*
    42 Se n’anà per segona vegada i va pregar dient:
—Pare meu, si aquesta copa no pot passar lluny sense que jo la begui, que es faci la teva voluntat. ^*
    43 Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven.
    ⁴⁴ Els deixà i se’n tornà a pregar per tercera vegada, dient les mateixes paraules. ⁴⁵ Llavors va cap als deixebles i els diu:
—Dormiu ara i reposeu! S’acosta l’hora, ^* i el Fill de l’home serà entregat en mans dels pecadors. ⁴⁶ Aixequeu-vos, anem! ^* El qui em traeix ja és aquí.

Jesús és detingut
(Mc 14,43-50; Lc 22,47-53; Jn 18,3-11)

    ⁴⁷ Encara Jesús parlava quan va arribar Judes, un dels Dotze. L’acompanyava molta gent amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots i dels notables del poble. ^{* 48} El qui el traïa els havia donat aquest senyal:
—És el qui jo besaré: deteniu-lo.
    ⁴⁹ A l’instant es va acostar a Jesús i li digué:
—Salve, rabí! ^*
I el besà. ^*
    50 Jesús li digué:
—Company, estigues pel que has de fer. ^*
Llavors s’abraonaren sobre Jesús i el detingueren. ⁵¹ Però un dels qui anaven amb ell posà la mà a l’espasa, la desembeinà i, d’un cop, tallà l’orella al criat del gran sacerdot.
    ⁵² Jesús li diu:
—Torna l’espasa a la beina, que tots els qui empunyen l’espasa, per l’espasa moriran. ^{* 53} ¿Et penses que no puc demanar ajut al meu Pare? Ara mateix m’enviaria més de dotze legions d’àngels. ^{* 54} Però llavors, com es complirien les Escriptures, segons les quals cal que sigui així? ^*
    55 En aquella mateixa hora, Jesús digué a la gent:
—Heu sortit a agafar-me amb espases i garrots, com si fos un bandoler. ^* Cada dia estava assegut al temple ensenyant ^* i no em vau detenir. ⁵⁶ Però tot això ha passat perquè es complís el que hi ha escrit en els llibres dels Profetes. ^*
Llavors tots els deixebles l’abandonaren i fugiren. ^*

Jesús davant el Sanedrí
(Mc 14,53-65; Lc 22,54-55.66-71; Jn 18,12-14.19-24)

    ⁵⁷ Els qui havien detingut Jesús se’l van endur a casa de Caifàs, el gran sacerdot, ^* on s’havien reunit els mestres de la Llei i els notables. ⁵⁸ Pere el seguia de lluny, fins que va arribar al pati del palau del gran sacerdot. Hi entrà i s’assegué amb els guardes per veure quin seria el desenllaç.
    ⁵⁹ Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una falsa declaració contra Jesús per fer-lo morir, ⁶⁰ però no en van trobar cap, tot i que es van presentar molts falsos testimonis. Finalment se’n presentaren dos ^{* 61} que van declarar:
—Aquest va dir: “Puc destruir el santuari de Déu i reconstruir-lo en tres dies.” ^*
    62 Llavors el gran sacerdot es posà dret i va dir a Jesús:
—¿No contestes res? Què en dius, de les acusacions que aquests et fan?
    ⁶³ Però Jesús callava. ^* El gran sacerdot li digué:
—Et conjuro pel Déu viu que ens diguis si tu ets el Messies, el Fill de Déu. ^*
    64 Jesús li respon:
—Tu ho has dit. Us ho asseguro: des d’ara veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós i venint sobre els núvols del cel. ^*
    65 Aleshores el gran sacerdot s’esquinçà els vestits ^* exclamant:
—Ha blasfemat! Per què necessitem més testimonis? Ara mateix acabeu de sentir la blasfèmia. ⁶⁶ Què us en sembla? ^*
Ells respongueren:
—Mereix pena de mort! ^*
    67 Llavors es posaren a escopir-li a la cara i a donar-li cops de puny. Altres li pegaven bufetades ^{* 68} tot dient:
—Fes de profeta, Messies! Digue’ns qui t’ha pegat!

Negacions de Pere
(Mc 14,66-72; Lc 22,56-62; Jn 18,15-18.25-27)

    ⁶⁹ Mentrestant, Pere s’estava assegut a fora, al pati. Se li va acostar una criada i li digué:
—Tu també hi anaves, amb Jesús, el Galileu.
    ⁷⁰ Pere ho negà davant de tothom:
—No sé de què parles.
    ⁷¹ Quan Pere sortia cap al portal, el va veure una altra criada ^* i digué als qui eren allí:
—Aquest anava amb Jesús, el Natzarè. ^*
    72 Pere ho tornà a negar tot jurant:
—No conec aquest home.
    ⁷³ Poc després, els qui eren allí es van acostar a Pere i li digueren:
—És veritat que tu també ets d’ells: si fins i tot se’t nota per l’accent amb què parles. ^*
    74 Llavors es posà a maleir i a jurar dient:
—Jo no conec aquest home! ^*
A l’instant va cantar el gall. ⁷⁵ Pere es va recordar d’allò que Jesús li havia dit: «Abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades.» ^*
I així que va ser fora, va plorar amargament.

Evangeli segons Mateu 27

Jesús, conduït davant de Pilat
(Mc 15,1; Lc 23,1; Jn 18,28)

    ¹ Quan va despuntar el dia, tots els grans sacerdots i els notables del poble prengueren l’acord de fer morir Jesús. ^{* 2} I després de lligar-lo, se’l van endur i l’entregaren a Pilat, el governador. ^*

Mort de Judes ^*

    ³ Aleshores Judes, el qui l’havia traït, ^* quan veié que l’havien condemnat, es penedí del que havia fet. Va retornar les trenta monedes de plata als grans sacerdots i als notables, ^{* 4} i els digué:
—He pecat entregant a la mort sang innocent. ^*
Però ells li contestaren:
—I a nosaltres què ens importa? Això és cosa teva.
    ⁵ Ell va llençar les monedes al santuari i sortí. Se’n va anar i es va penjar. ^*
    6 Els grans sacerdots recolliren les monedes tot dient-se:
—No és permès de tirar-les al tresor del temple, perquè són preu de sang. ^*
    7 Llavors van prendre l’acord de comprar amb aquells diners el Camp del Terrisser per sepultar-hi els forasters. ⁸ Per això, fins al dia d’avui aquell camp s’anomena Camp de Sang. ⁹ Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies: ^* Prengueren les trenta monedes, el preu d’aquell que alguns israelites ^* havien avaluat, ¹⁰ i les donaren a canvi del Camp del Terrisser, tal com m’havia ordenat el Senyor. ^*

Jesús, interrogat per Pilat
(Mc 15,2-5; Lc 23,3-5; Jn 18,33-38)

    ¹¹ Jesús comparegué davant el governador. El governador el va interrogar:
—¿Tu ets el rei dels jueus? ^*
Jesús li respongué:
—Tu ho dius. ^*
    12 Però Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els grans sacerdots i els notables. ^*
    13 Aleshores Pilat li diu:
—¿No sents quants testimonis presenten contra tu? ^*
    14 Però Jesús no li va respondre res sobre cap acusació, ^* i el governador n’estava tot sorprès.

Jesús, condemnat a mort
(Mc 15,6-15; Lc 23,13-25; Jn 18,39-19,16)

    ¹⁵ Cada any, per la festa de Pasqua, el governador acostumava a deixar lliure el pres que la gent volia. ¹⁶ Llavors tenien un pres famós, un tal Barrabàs. ^{* 17} Quan la gent, doncs, s’hagué reunit, Pilat els digué:
—Qui voleu que us deixi lliure, Barrabàs, o Jesús, l’anomenat Messies?
    ¹⁸ Deia això perquè sabia que li havien entregat Jesús per enveja.
    ¹⁹ Mentre Pilat seia al tribunal, la seva muller li feu arribar aquest missatge:
—Desentén-te del cas d’aquest just. Avui, en somnis, he patit molt per causa d’ell. ^*
    20 Mentrestant els grans sacerdots i els notables van convèncer la gent que reclamessin Barrabàs i fessin matar Jesús. ²¹ El governador els preguntà:
—Quin d’aquests dos voleu que us deixi lliure?
Ells respongueren:
—Barrabàs!
    ²² Pilat els diu:
—I de Jesús, l’anomenat Messies, què n’he de fer?
Tots van respondre:
—Que el crucifiquin! ^*
    23 Ell replicà:
—Però quin mal ha fet?
Ells cridaven encara més fort:
—Que el crucifiquin!
    ²⁴ Pilat, veient que no en treia res i que més aviat començava un avalot, es rentà les mans amb aigua davant la gent i va dir:
—Jo soc innocent de la sang d’aquest home. Això és cosa vostra. ^*
    25 Tot el poble respongué:
—Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills! ^*
    26 Llavors els deixà lliure Barrabàs i, després de fer assotar Jesús, ^* el va entregar perquè fos crucificat.

Burles dels soldats
(Mc 15,16-20; Jn 19,2-3)

    ²⁷ Els soldats del governador es van endur Jesús dins el pretori ^* i reuniren al seu voltant tota la cohort. ^{* 28} El van despullar, el cobriren amb una capa de color escarlata ^{* 29} i li posaren al cap una corona d’espines que havien trenat, i a la mà dreta una canya. ^* S’agenollaven davant d’ell i l’escarnien dient:
—Salve, rei dels jueus! ^*
    30 Li escopien, li prenien la canya i li pegaven al cap.
    ³¹ Acabada la burla, li tragueren la capa, li posaren els seus vestits i se l’endugueren per crucificar-lo.

Crucifixió de Jesús
(Mc 15,21-32; Lc 23,26-43; Jn 19,17-27)

    ³² Quan sortien van trobar un home de Cirene, que es deia Simó, ^* i l’obligaren a portar la creu de Jesús. ³³ Arribats en un indret anomenat Gòlgota ^* —que vol dir «lloc de la Calavera»—, ³⁴ li donaren a beure vi barrejat amb fel; ^* ell el va tastar, però no en volgué beure.
    ³⁵ Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits jugant-se’ls als daus. ^{* 36} I s’estaven asseguts allà custodiant-lo.
    ³⁷ Damunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemna: «Aquest és Jesús, el rei dels jueus.» ^*
    38 Juntament amb ell foren crucificats dos bandolers, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra. ^{* 39} Els qui passaven per allí l’injuriaven movent el cap amb aires de mofa ^{* 40} i dient:
—Tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, ^* salva’t a tu mateix, si ets Fill de Déu, ^* i baixa de la creu!
    ⁴¹ Igualment se’n burlaven els grans sacerdots, amb els mestres de la Llei i els notables, ^* tot dient:
    ⁴² —Ell que va salvar-ne d’altres, a si mateix no es pot salvar. ^* És rei d’Israel: ^* que baixi ara de la creu i creurem en ell! ⁴³ Ha confiat en Déu: que l’alliberi ara, si tant se l’estima! Ell, que va dir: “Soc Fill de Déu”! ^*
    44 Els bandolers que havien estat crucificats amb ell l’insultaven de la mateixa manera.

Mort de Jesús
(Mc 15,33-41; Lc 23,44-49; Jn 19,28-30)

    ⁴⁵ Des del migdia fins a les tres de la tarda ^* es va estendre una foscor per tota la terra. ^{* 46} I cap a les tres de la tarda, Jesús va exclamar amb tota la força:
— Elí, Elí, ¿lemà sabactani? —que vol dir: « Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?» ^*
    47 En sentir-ho, alguns dels qui eren allí deien:
—Aquest crida Elies. ^*
    48 De seguida un d’ells corregué a prendre una esponja, la xopà de vinagre, ^* la clavà en una canya i la hi donava perquè begués. ⁴⁹ Els altres deien:
—Deixa, a veure si ve Elies a salvar-lo.
    ⁵⁰ Però Jesús tornà a cridar amb tota la força, i va exhalar l’esperit. ^*
    51 Llavors, la cortina del santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix, ^* la terra tremolà, les roques s’esberlaren, ⁵² els sepulcres s’obriren, i molts cossos dels sants que hi reposaven van ressuscitar; ^{* 53} sortiren dels sepulcres i, després de la resurrecció de Jesús, van entrar a la ciutat santa i s’aparegueren a molts. ^*
    54 El centurió i els qui amb ell custodiaven Jesús, veient el terratrèmol i tot el que havia passat, van agafar molta por i deien:
—És veritat: aquest era Fill de Déu. ^*
    55 També hi havia allà moltes dones que s’ho miraven de lluny estant. Havien seguit Jesús des de Galilea i li prestaven ajut. ⁵⁶ Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu. ^*

Sepultura de Jesús
(Mc 15,42-47; Lc 23,50-56; Jn 19,38-42)

    ⁵⁷ Arribat el capvespre, ^* vingué un home ric d’Arimatea, ^* que es deia Josep i era també deixeble de Jesús. ⁵⁸ Aquest anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús, i Pilat va manar que l’hi donessin. ⁵⁹ Josep prengué el cos, l’embolcallà amb un llençol per estrenar ⁶⁰ i el va dipositar en un sepulcre nou, que ell s’havia fet tallar a la roca. Després va fer rodolar una gran pedra a l’entrada del sepulcre i se n’anà. ⁶¹ També eren allà Maria Magdalena i l’altra Maria, assegudes enfront del sepulcre. ^*

La guàrdia al sepulcre

    ⁶² El dissabte, l’endemà del dia de la preparació, ^* els grans sacerdots i els fariseus ^* es reuniren i anaren a trobar Pilat ⁶³ per dir-li:
—Senyor, ens hem recordat que aquell impostor, quan encara vivia, va dir: “Al cap de tres dies ressuscitaré.” ^{* 64} Dona ordre, doncs, que assegurin el sepulcre fins al tercer dia, no fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i després diguessin al poble: “Ha ressuscitat d’entre els morts.” Seria una impostura pitjor que la primera.
    ⁶⁵ Pilat els digué:
—Aquí teniu una guàrdia. Aneu al sepulcre i assegureu-lo tan bé com sapigueu.
    ⁶⁶ Ells anaren al sepulcre i l’asseguraren segellant-ne la pedra de l’entrada i posant-hi la guàrdia. ^*