Nombres 11
25 El Senyor va baixar enmig d’un núvol, parlà amb Moisès i infongué als setanta ancians una part de l’esperit que Moisès tenia. Tan bon punt l’esperit va reposar damunt d’ells, es posaren a parlar com els profetes; però això no es va repetir més.
26 Entre els ancians inscrits, n’hi hagué dos que no van anar a la tenda, sinó que es quedaren al campament. L’un es deia Eldad i l’altre Medad. Però l’esperit també va reposar damunt d’ells, i dins el campament mateix es posaren a parlar com els profetes.
27 Un jove corregué a comunicar-ho a Moisès:
—Eldad i Medad parlen en el campament com els profetes.
28 Josuè, fill de Nun, ajudant de Moisès des de la seva joventut, va exclamar:
—Senyor meu, Moisès, no ho permetis!
29 Moisès li respongué:
—Estàs gelós per mi? Tant de bo que tot el poble del Senyor tingués el do de profecia i el Senyor donés a tots el seu esperit!