Plany de Mataties
1 Aquells dies es va aixecar Mataties, fill de Joan, fill de Simeon, sacerdot de la família de Joiarib, que havia deixat Jerusalem i s’havia establert a Modín. 2 Tenia cinc fills: Joan, anomenat Gadí; 3 Simó, Tassi de sobrenom; 4 Judes, l’anomenat Macabeu; 5 Eleazar, anomenat Avaran, i Jonatan, de sobrenom Apfus.
6 Mataties, doncs, veient els sacrilegis que es cometien a Judà i a Jerusalem, 7 va exclamar:
—Ai de mi! ¿Per a això he hagut de néixer,
per a veure esclafat el meu poble
i la ciutat santa destruïda?
¿Per a quedar-me aquí
mentre la ciutat és en mans dels enemics
i el seu santuari en mans dels estrangers?
8 El seu santuari és com un home sense honor:
9 els objectes que li eren motiu de glòria,
se’ls han endut com a botí.
Li maten els infants per les places,
els seus joves cauen sota l’espasa enemiga.
10 Quina nació no ha heretat una part d’aquest regne
i no s’ha apoderat de les seves despulles?
11 Li han arrencat tot allò que l’adornava.
Lliure com era, ara és esclau!
12 Mireu devastat el nostre santuari,
bellesa i glòria nostra!
L’han profanat els pagans.
13 Quin sentit té viure encara?
14 Mataties i els seus fills es van esquinçar els vestits, es vestiren de dol amb roba de sac i es van lamentar amargament.
Mataties desencadena la rebel·lió
15 Mentrestant, els funcionaris del rei encarregats d’imposar l’apostasia van presentar-se a Modín per obligar a oferir sacrificis. 16 Hi acudiren molts israelites. També hi van anar, formant grup a part, Mataties i els seus fills. 17 Els funcionaris reials van dir a Mataties:
—Tu ets un prohom, il·lustre i influent en aquesta població, i et fan costat els teus fills i parents. 18 Vinga, doncs, acosta’t i sigues el primer a complir l’edicte del rei, com ja l’han complert totes les nacions i també els homes de Judà i els qui s’han quedat a Jerusalem. Així tu i els teus fills figurareu entre els amics del rei. Tu i els teus fills sereu honorats amb obsequis de plata i or i amb tota mena de regals.
19 Però Mataties va respondre amb veu forta:
—Encara que totes les nacions del reialme obeeixin el rei, abandonant la religió dels seus pares i plegant-se a les seves ordres, 20 el que és jo, els meus fills i els meus parents mantindrem l’aliança que el Senyor va fer amb els nostres pares. 21 Que ell ens faci la gràcia de no abandonar la Llei de Moisès i les seves prescripcions. 22 No obeirem les ordres del rei ni ens decantarem gens ni mica de la nostra religió!
23 Tot just acabava de pronunciar aquestes paraules, quan un jueu, complint les ordres del rei, es va acostar davant de tothom a oferir un sacrifici sobre l’altar de Modín. 24 Mataties, que ho veié, es va encendre de zel. Tremolant tot ell i donant curs a la seva justa indignació, va córrer a degollar aquell home damunt l’altar. 25 En aquell mateix moment va matar el funcionari del rei que obligava a oferir els sacrificis i va enderrocar l’altar. 26 Ple de zel per la Llei de Moisès, havia fet el mateix que Pinhàs va fer a Zimrí, fill de Salú.
Mataties i els seus fugen al desert
27 Tot seguit Mataties va recórrer la població cridant amb veu forta:
—El qui estigui encès de zel per la Llei de Moisès i vulgui mantenir l’aliança amb el Senyor, que em segueixi!
28 Després va fugir amb els seus fills cap a les muntanyes, abandonant tot el que posseïen en aquella població.
Matança en dissabte
29 Llavors molts que volien viure segons el dret i la justícia de la Llei de Moisès van baixar a instal·lar-se al desert 30 amb els fills, les dones i el bestiar, ja que la desgràcia els havia caigut al damunt. 31 Els funcionaris del rei i la guarnició apostada a Jerusalem, a la ciutat de David, van saber que aquella gent no feia cas de les ordres del rei i havien baixat als amagatalls del desert. 32 Per això van córrer a perseguir-los amb nombrosos efectius. Quan els van aconseguir, prengueren posicions davant d’ells amb la intenció d’atacar-los en dissabte. 33 Llavors els van dir:
—Encara hi sou a temps! Sortiu, obeïu l’ordre del rei i salvareu la vida.
34 Però ells respongueren:
—Ni sortirem ni acatarem l’ordre del rei. No profanarem el dissabte.
35 Els soldats van atacar-los tot d’una 36 sense que els jueus s’hi tornessin: no els van llançar cap pedra ni van tapar tan sols la boca dels amagatalls. 37 I deien:
—Morim tots amb la consciència neta. El cel i la terra són testimonis que ens mateu injustament.
38 Aquells jueus, doncs, atacats en ple dissabte, van morir amb els fills, les dones i el bestiar. Entre tots eren un miler de persones.
Mataties organitza la resistència
39 Quan Mataties i els seus amics ho van saber, els van plorar amargament. 40 Però alhora es digueren entre ells:
—Si tots plegats fem com aquests germans nostres, si no lluitem contra els pagans per la nostra vida i les nostres lleis, ens exterminaran ben aviat del país.
41 I aquell mateix dia van prendre aquest determini:
—Lluitarem contra qualsevol qui ens ataqui en dissabte. No hem de morir pas com han mort els nostres germans en els seus amagatalls.
42 Llavors s’uní a ells el grup dels asideus, israelites valents, lliurats en cos i ànima a la Llei de Moisès. 43 També se’ls van afegir tots els qui fugien de les desgràcies d’aquell moment. Això representà per a Mataties i els seus un bon reforç. 44 Fou així com van organitzar un exèrcit i van descarregar tot el pes del seu furor contra els jueus pecadors i infidels. I els jueus que es van escapar, se salvaren refugiant-se entre les nacions paganes.
45 Mataties i els seus amics van recórrer tot el país enderrocant els altars idolàtrics 46 i obligant a circumcidar els infants incircumcisos que van trobar pel territori d’Israel. 47 Van perseguir tots els arrogants, i la seva campanya reeixí plenament. 48 Van rescatar la Llei de mans dels pagans i dels seus reis i mantingueren a ratlla el pecador.
Testament i mort de Mataties
49 Quan a Mataties li arribà l’hora de morir, va dir als seus fills:
—Ara triomfen l’arrogància i la insolència, són temps de desgavell i de violència desfermada. 50 Ara, fills meus, manteniu-vos plens de zel per la Llei de Moisès, doneu la vida per l’aliança que Déu va fer amb els nostres pares. 51 Tingueu presents les gestes que els nostres avantpassats van realitzar en el seu temps i guanyeu-vos una fama gloriosa i un nom etern.
52 »¿No és cert que Abraham va ser fidel en la prova
i Déu el considerà un home just?
53 Josep, enmig del perill, observà la Llei
i es va fer amo d’Egipte.
54 Pinhàs, el nostre avantpassat, pel seu zel ardent
va rebre l’aliança que li assegurava un sacerdoci etern.
55 Josuè, per haver complert la seva missió,
esdevingué jutge i governà Israel.
56 Caleb va donar el seu testimoni veraç
a l’assemblea d’Israel
i rebé en herència una part del territori.
57 David, per la seva fidelitat,
va heretar per sempre un tron reial.
58 Elies estava ple de zel per la Llei
i fou endut al cel.
59 Ananies, Azaries i Misael van confiar en Déu
i ell els salvà de les flames.
60 Per la seva integritat, Daniel fou alliberat
de la gola dels lleons.
61 Resseguiu una generació rere l’altra i ho comprendreu:
no defalliran els qui posen en Déu l’esperança.
62 No tingueu por de les ordres d’aquest pecador:
tota la seva glòria acabarà en fems i cucs.
63 Avui puja amunt i demà no el trobareu enlloc:
haurà tornat a la pols d’on va sortir
i es desfaran els seus projectes.
64 Fills meus, sigueu ferms i decidits
a defensar la Llei de Déu:
ella serà la vostra glòria.
65 »Mireu, aquí teniu el vostre germà Simó. Sé que és un home assenyat. Escolteu-lo sempre. Ell us farà de pare. 66 Judes Macabeu s’ha mostrat valent des de jove. Ell serà el cap del vostre exèrcit i dirigirà la guerra contra els pobles enemics. 67 I vosaltres, agrupeu al voltant vostre tots els qui observen la Llei i vengeu el vostre poble. 68 Torneu als pagans el mal que us han fet i compliu amb tota cura els preceptes de la Llei.
69 Mataties, després de beneir-los, es reuní amb els seus pares. 70 Va morir l’any cent quaranta-sis i fou sepultat en el sepulcre dels seus pares, a Modín. Tot Israel va fer un gran dol per ell.