Judes Macabeu (3,1-9,22)
Elogi de Judes Macabeu
1 Judes Macabeu va succeir el seu pare Mataties, 2 amb el suport de tots els seus germans i de tots els partidaris del seu pare, contents de continuar la lluita a favor d’Israel.
3 Judes eixamplà la glòria del seu poble.
Duia la cuirassa com si fos un gegant;
es va revestir de totes les armes
i es posà a combatre
protegint amb l’espasa el seu exèrcit.
4 En les seves empreses era com un lleó,
com un cadell de lleó que rugeix anant a la presa;
5 cercava els infidels i els encalçava,
feia cremar els qui pertorbaven el poble.
6 Per por de Judes, els infidels van replegar-se;
no sabien on girar-se, aquells malvats.
La mà de Judes encaminà el seu poble a la salvació.
7 Amargà la vida a molts reis,
mentre alegrava els de Jacob amb les seves gestes.
El seu record serà elogiat per sempre.
8 Va recórrer les viles de Judà exterminant els impius:
així allunyà d’Israel la indignació divina.
9 La seva anomenada arribà fins a l’extrem de la terra;
reuní els qui s’havien hagut de dispersar.
Victòria de Judes sobre Apol·loni i Sèron
10 Apol·loni mobilitzà un gran exèrcit format per pagans i samaritans per a combatre contra Israel. 11 Judes ho va saber, li va sortir al pas, el va vèncer i el va matar. Moriren molts enemics, i els supervivents van fugir. 12 Recollit el botí, Judes es quedà l’espasa d’Apol·loni. Aquesta espasa l’acompanyà sempre més en les batalles.
13 Sèron, comandant de l’exèrcit de Síria, sentí a dir que Judes havia agrupat entorn seu una tropa, una host de gent addicta i acostumada a combatre. 14 I es va dir: «Si lluito contra Judes i els seus homes, que han menyspreat l’ordre del rei, m’ompliré de glòria i em faré un nom que serà conegut en tot el regne.»
15 Emprengué, doncs, la campanya i pujà amb un fort contingent de gent impia, disposada a ajudar-lo en la seva revenja contra els israelites. 16 Sèron va arribar a la pujada de Bethoron i Judes li va sortir al pas amb un grapat d’homes. 17 Aquests, veient davant seu aquell exèrcit que avançava contra ells, van dir a Judes:
—Només som un grapat d’homes. Com podrem combatre contra aquestes tropes tan potents? A més, avui no hem menjat res i estem defallits.
18 Però Judes els replicà:
—No és pas tan difícil que uns quants arribin a doblegar-ne molts. I, a més, a Déu li és igual de salvar amb molts homes que amb pocs. 19 La victòria en un combat no depèn pas de la potència d’un exèrcit, perquè la força ve de Déu. 20 Aquests venen contra nosaltres inflats d’orgull i de maldat, per destruir-nos amb les nostres dones i els nostres fills i apoderar-se dels nostres béns. 21 Nosaltres, en canvi, lluitem per la nostra vida i les nostres lleis. 22 Déu els destrossarà davant nostre. No us han de fer gens de por!
23 Tan bon punt acabà l’arenga, Judes va llançar un atac per sorpresa contra Sèron i el seu exèrcit i els va destrossar. 24 Els de Judes van perseguir-los per la baixada de Bethoron fins a la plana. Van caure uns vuit-cents homes, i els altres van fugir al país dels filisteus. 25 Per primera vegada, Judes i els seus germans inspiraven temor i escampaven el pànic per les nacions veïnes. 26 La fama de Judes arribà fins al rei Antíoc. I els pobles pagans comentaven les campanyes de Judes.
Lísies, regent d’Antíoc IV
27 Quan Antíoc va sentir tot el que es deia, es va enfurismar i manà que es mobilitzés un exèrcit molt poderós format per totes les forces del seu reialme. 28 Va obrir les seves arques i repartí als soldats la paga d’un any, amb l’ordre d’estar preparats per a qualsevol emergència. 29 Però després s’adonà que les arques havien quedat buides i que l’aportació que treia dels impostos de la província era magra per culpa de les sedicions i de la misèria que ell mateix havia provocat en el país suprimint unes lleis que ja existien de temps immemorial. 30 I va tenir por que, com ja li havia passat més d’una vegada, no en tingués prou per a les despeses i els regals que solia repartir amb una prodigalitat molt superior a la dels seus antecessors. 31 Amb aquesta preocupació tan urgent decidí d’anar-se’n a Pèrsia per recaptar els impostos d’aquelles províncies i arreplegar així una bona quantitat de diners.
32 El rei Antíoc confià a Lísies, membre il·lustre dels anomenats parents del rei, el govern del regne des de l’Eufrates fins a la frontera d’Egipte, 33 i li encomanà l’educació del seu fill Antíoc, fins que ell tornés. 34 Va deixar-li la meitat de l’exèrcit i els elefants i li donà instruccions sobre tots els seus plans, en particular sobre els habitants de Judea i de Jerusalem: 35 havia d’enviar contra ells un exèrcit per destrossar i destruir la força d’Israel i el poc que restava de Jerusalem, perquè d’aquell lloc no en quedés ni el record. 36 Havia de dur-hi estrangers que s’instal·lessin en tot el territori i havia de repartir-los la terra.
37 L’any cent quaranta-set, el rei va sortir d’Antioquia, la capital del regne, amb l’altra meitat de l’exèrcit. Travessà el riu Eufrates i va recórrer els territoris septentrionals.
Gòrgies i Nicànor a Judea
()
38 Lísies escollí Ptolemeu, fill de Dorímenes, Nicànor i Gòrgies, que eren personatges il·lustres, entre els amics del rei, 39 i els envià amb quaranta mil homes d’infanteria i set mil de cavalleria al país de Judà per devastar-lo, segons les ordres del rei. 40 Es van posar en marxa amb tot aquell exèrcit i acamparen a la plana, prop d’Emmaús. 41 Quan els comerciants del país van saber aquesta notícia, es presentaren al campament amb una gran quantitat de plata i or, i també amb grillons, per endur-se’n els israelites quan fossin fets esclaus. L’exèrcit invasor s’havia reforçat amb un contingent de Síria i de Filistea.
42 Judes i els seus germans van comprendre que la seva situació s’agreujava. Veien els exèrcits acampats en el seu territori i, a més, coneixien les instruccions del rei ordenant l’extermini total del seu poble. 43 Llavors es van dir els uns als altres:
—Evitem la destrucció del nostre poble! Lluitem pel nostre poble i pel temple!
44 L’assemblea d’Israel es va reunir per preparar-se per a la batalla i per pregar i implorar misericòrdia i pietat.
45 Jerusalem era despoblada com un desert:
cap dels seus fills no hi entrava ni en sortia;
el santuari havia estat trepitjat.
Els estrangers ocupaven la ciutadella,
els pagans hi tenien el seu refugi.
Jacob havia perdut l’alegria,
callaven les flautes i les arpes.
Els jueus es reuneixen a Mispà
()
46 Els jueus van anar tots plegats a Mispà, davant per davant de Jerusalem, perquè Mispà havia estat antigament un lloc de pregària a Israel. 47 Van fer-hi un dia de dejuni: s’esquinçaren els vestits i es posaren roba de sac i cendra al cap. 48 Van desplegar el volum de la Llei per consultar-hi allò que els pagans consulten a les estàtues dels seus ídols. 49 Van portar les vestidures sacerdotals, les primícies i els delmes, i també feren venir els nazireus que acabaven els dies del seu vot. 50 I van clamar a Déu amb veu forta:
—Què n’hem de fer, d’aquests? On els hem de dur, 51 ara que el teu temple ha estat trepitjat i profanat i els teus sacerdots viuen afligits i humiliats? 52 Mira les nacions paganes aliades contra nosaltres per exterminar-nos. Tu coneixes els seus plans hostils. 53 Com podríem resistir-los si tu no ens auxiliaves?
54 Llavors van tocar les trompetes i van esclatar en grans crits.
55 Després de tot això, Judes va designar els caps militars del poble: caps responsables de mil homes, de cent, de cinquanta i de deu. 56 D’acord amb la Llei, va fer tornar a casa seva els qui s’estaven construint la casa, els qui s’acabaven de casar o de plantar una vinya, o els qui tenien por. 57 Tot seguit l’exèrcit emprengué la marxa i va acampar al sud d’Emmaús. 58 Judes els arengà així:
—Prepareu-vos per a la batalla i sigueu valents! Demà de bon matí estigueu a punt per a combatre aquests pagans que s’han concentrat per destruir-nos a nosaltres i el nostre temple. 59 Més ens val morir lluitant que no haver de contemplar la desgràcia del nostre temple i de la nostra nació. 60 Allò que Déu vulgui, es complirà.