Campanyes contra els pobles veïns
()
1 Quan les nacions veïnes van saber que els jueus havien reconstruït l’altar i havien tornat a dedicar el santuari, es van enfurismar 2 i decidiren d’exterminar la nissaga dels descendents de Jacob que vivien entre ells. Van començar, doncs, a assassinar gent del nostre poble amb la intenció d’exterminar-lo.
3 Judes anà a combatre contra els fills d’Esaú a Idumea, el seu país, i a l’Acrabatena. Els idumeus havien bloquejat els israelites, però Judes els va infligir una derrota important, els obligà a replegar-se i s’apoderà de tot el que duien.
4 Després pensà a castigar la maldat de la gent de Bean, que amb les seves emboscades pels camins eren un parany i un obstacle constant per als israelites. 5 Judes els obligà a tancar-se en les seves torres, els assetjà i els va consagrar a l’extermini: va calar foc a les torres amb tots els qui eren a dins.
6 Més tard es dirigí contra els ammonites i es va trobar amb un exèrcit fort i nombrós a les ordres de Timoteu. 7 Després de molts combats els va derrotar completament. 8 S’apoderà de Jazer amb els pobles de la rodalia i se’n tornà a Judea.
Campanyes a Galaad i Galilea
9 Els pagans que residien a la regió de Galaad van aliar-se per exterminar els israelites que vivien en el seu territori. Però els israelites es van refugiar a la fortalesa de Dàtema 10 i enviaren aquesta carta a Judes i als seus germans: «Els pagans que viuen al voltant nostre s’han aliat contra nosaltres per exterminar-nos 11 i es preparen per a venir a assaltar la fortalesa on ens hem refugiat. Timoteu és el comandant del seu exèrcit. 12 Vine de pressa, doncs, i allibera’ns de les seves mans, perquè molts dels nostres ja han caigut. 13 Tots els nostres germans que vivien al país de Tob han mort assassinats. L’enemic s’ha endut captius les seves dones i els seus fills i ha confiscat els seus béns. Han mort allí prop d’un miler d’homes.»
14 Llegien encara la carta, quan van arribar de Galilea uns altres missatgers, amb els vestits esquinçats, duent aquestes noves:
15 —S’han aliat contra nosaltres, amb intenció d’exterminar-nos, gent de Ptolemaida, de Tir i de Sidó, i tota la Galilea dels pagans.
16 Quan Judes i el poble van sentir aquestes noves, van celebrar una gran assemblea per deliberar què podrien fer pels seus germans israelites que es trobaven oprimits i combatuts pels enemics. 17 Judes va dir al seu germà Simó:
—Tria’t uns quants homes i ves-te’n a alliberar els germans de Galilea. Jo marxaré amb el meu germà Jonatan contra la regió de Galaad.
18 Judes confià les forces restants i el govern del poble a Josep, fill de Zacaries, i a Azaries, perquè asseguressin la defensa de Judea. 19 I els donà aquesta ordre:
—Governeu el poble, però no lliureu cap batalla contra els pagans fins que no hàgim tornat.
20 Simó, amb tres mil homes, marxà cap a Galilea, i Judes, amb vuit mil, cap a la regió de Galaad.
Expedició de Simó
21 Simó, doncs, se n’anà cap a Galilea, i després de nombrosos combats va derrotar els pagans completament, 22 i els perseguí fins a les portes de Ptolemaida. Els causà unes tres mil baixes i s’apoderà de tot el que duien. 23 Després va prendre amb ell els jueus de Galilea i d’Arbata amb les dones, els fills i tots els seus béns i els va conduir fins a Judea enmig d’una gran alegria.
Expedició de Judes
()
24 Mentrestant, Judes Macabeu i el seu germà Jonatan van passar el Jordà. I després de tres dies de marxa pel desert, 25 es van trobar amb els nabateus, que els van rebre en so de pau i els contaren tot el que passaven els seus germans israelites de la regió de Galaad. 26 Molts d’ells eren presos a Bosora i a Bòsor, a Helam i a Casfo, a Maqued i a Carnaim, ciutats totes grans i ben fortificades, 27 i n’hi havia també d’empresonats a les altres ciutats de la regió de Galaad. Els enemics havien decidit d’assaltar l’endemà mateix les fortaleses dels jueus, apoderar-se’n i exterminar-los tots en un sol dia.
28 Immediatament, Judes amb la seva host va anar cap a Bosora del desert. Conquerí la ciutat, la saquejà i va calar-hi foc, després de passar a tall d’espasa tots els homes de la població. 29 Marxà d’allí de nit en direcció a la fortalesa jueva de Dàtema. 30 En fer-se de dia, van veure davant seu un gran exèrcit, impossible de comptar, parant escales i màquines, a punt d’assaltar la fortalesa. De fet, ja l’atacaven. 31 Judes s’adonà que la batalla havia començat: la cridòria de la ciutat, el so de les trompetes i els crits de guerra arribaven fins al cel. 32 Llavors va dir als seus homes:
—Lluitem avui pels nostres germans!
33 Avançà en tres columnes per darrere l’enemic. Tocaren les trompetes i van pregar amb grans clams. 34 Quan els soldats de Timoteu s’adonaren que es tractava del Macabeu, van emprendre la fugida. Judes els infligí una gran derrota i aquell dia els causà unes vuit mil baixes. 35 Acabat es desvià contra Helam: conquerí la ciutat, la saquejà i va calar-hi foc, després de matar tots els homes de la població. 36 D’allí marxà contra Casfo, Maqued, Bòsor i les altres ciutats de la regió de Galaad, i també se’n va apoderar.
Victòria sobre Timoteu
37 Després d’aquests fets, Timoteu reuní un altre exèrcit i acampà davant de Rafon, a l’altra banda del torrent. 38 Judes envià espies a inspeccionar el campament enemic, i ells el van informar així: «L’exèrcit de Timoteu és enorme. Se li han ajuntat totes les nacions paganes del voltant nostre. 39 Ha contractat un cos auxiliar de mercenaris àrabs. Estan acampats a l’altra banda del torrent, disposats a atacar-te.»
Judes es posà en marxa per sortir-los al pas 40 i va aproximar-se al torrent amb les seves tropes. Llavors Timoteu va dir als oficials del seu exèrcit:
—Si Judes pren la iniciativa de travessar el torrent, no el podrem resistir; certament, ens vencerà. 41 Però si agafa por i acampa a l’altra banda, nosaltres passarem el riu i el vencerem.
42 Quan Judes arribà a la riba, va apostar oficials a la vora del torrent amb aquesta ordre:
—No deixeu ningú al campament. Tots han d’entrar en combat.
43 Judes fou el primer a passar el torrent, i tot l’exèrcit el va seguir contra l’enemic. Els pagans foren derrotats, van llençar les armes i es van retirar al recinte sagrat de Carnaim. 44 Els jueus van conquerir primer la ciutat; després van calar foc al recinte sagrat amb tots els qui hi havia dintre. Destruïda Carnaim, ja ningú no podia oferir resistència a Judes.
45 Judes va reunir tots els israelites de Galaad per endur-se’ls tots, petits i grans, amb les dones, els fills i els béns. Una multitud immensa es dirigia al país de Judà. 46 Van arribar a Efron: era una ciutat gran, molt ben fortificada, situada al camí de tornada, que no es podia esquivar, ni per la dreta ni per l’esquerra: calia passar-hi per dins. 47 Però els habitants d’Efron van barrar-los el pas i van tapar les portes amb pedres. 48 Judes els envià un missatge en so de pau:
—Deixeu-nos travessar el vostre territori per a anar cap a la nostra terra. Ningú no us farà cap mal. Passarem i prou.
Però ells no els volgueren obrir el pas. 49 Llavors Judes va donar ordres a l’exèrcit que cadascú, des del lloc que ocupava, se situés en posició d’atac. 50 Els soldats, doncs, van prendre posicions i atacaren la ciutat tot aquell dia i tota la nit, fins que va caure a les seves mans. 51 Judes feu passar a tall d’espasa tots els homes de la població, va destruir de soca-rel aquella ciutat, la va saquejar i va passar-hi pel mig, caminant sobre els cadàvers.
52 Després travessaren el Jordà cap a la Plana Gran, davant de Bet-Xean. 53 Judes anava i venia agrupant els qui s’endarrerien i animava la gent durant el camí, fins que van arribar al país de Judà. 54 Van pujar a la muntanya de Sió, contents i feliços, i oferiren holocaustos perquè havien arribat sans i estalvis, sense sofrir cap baixa.
Josep i Azaries a Jàmnia
()
55 Mentre Judes i Jonatan eren a Galaad i el seu germà Simó es trobava a Galilea, davant de Ptolemaida, 56 Josep, fill de Zacaries, i Azaries, caps de l’exèrcit de Judea, van sentir contar aquelles proeses bèl·liques 57 i van dir:
—Fem-nos també nosaltres un nom! Sortim a combatre contra els pobles pagans que habiten al voltant nostre.
58 Van donar ordres a les tropes que comandaven i van marxar contra Jàmnia. 59 Però Gòrgies i els seus homes sortiren de la ciutat i els van presentar batalla. 60 Josep i Azaries hagueren de fugir, perseguits fins a la frontera de Judea. Aquell dia van caure uns dos mil israelites. 61 No fer cas de Judes i dels seus germans va costar a Israel una terrible derrota. Es van imaginar que també ells farien proeses, 62 però no eren pas d’aquella mena d’homes als quals havia estat concedit de salvar Israel. 63 En canvi, el valerós Judes i els seus germans es van guanyar una gran anomenada per tot Israel i per totes les nacions on s’estenia la seva fama. 64 La gent s’apinyava al seu voltant i els aclamava.
Judes a Idumea i a Filistea
65 Judes va sortir amb els seus germans a lluitar contra els edomites, els descendents d’Esaú que vivien al sud del país, i es va apoderar d’Hebron i dels pobles del voltant. Va enderrocar les fortificacions de la ciutat i va calar foc a les torres de la muralla. 66 Després emprengué la marxa contra els filisteus i travessà Mareixà. 67 Aquell dia uns sacerdots, volent fer l’heroi, van sortir temeràriament a combatre i van caure en la lluita. 68 Després Judes es va desviar cap a Asdod, al país dels filisteus: va enderrocar-ne els altars, va cremar les estàtues dels seus déus i saquejà les ciutats. Finalment se’n tornà a Judà.