Mort d’Antíoc IV. El succeeix Antíoc V Eupàtor
(2Ma 1,11-17; 9; 1Ma 10,9-11)

    ¹ Mentrestant, el rei Antíoc recorria les províncies septentrionals ^* i sentí parlar d’Elimaida, ^* ciutat persa famosa pels seus tresors de plata i or. ² El seu temple ^* era molt ric. Allí es guardaven les armadures d’or, les cuirasses i les armes que hi havia deixat Alexandre, fill de Filip i rei de Macedònia, que va ser el primer rei de Grècia. ³ Antíoc, doncs, hi va anar amb el propòsit d’apoderar-se de la ciutat i saquejar-la; però no ho pogué aconseguir, perquè els seus habitants van endevinar les intencions del rei ⁴ i sortiren a combatre contra ell. El rei hagué de fugir i retirar-se en direcció a Babilònia, abatut i apesarat. ⁵ Però encara era a Pèrsia, quan un missatger va dur-li la notícia de la derrota de les tropes que havia enviat contra Judà: ⁶ Lísies, que hi havia anat primer amb un exèrcit poderós, havia hagut de batre’s en retirada; els jueus s’havien fet forts en armes i efectius, gràcies al botí tan abundant pres als exèrcits que havien esmicolat; ⁷ també havien destruït l’abominació, ^* l’altar que Antíoc mateix havia fet construir sobre l’altar dels holocaustos de Jerusalem; finalment havien envoltat el temple de muralles altes com abans i havien fortificat igualment Betsur, ^* una ciutat propietat del rei.
    ⁸ Aquestes notícies van deixar el rei tan esbalaït i trasbalsat que s’hagué de posar al llit, malalt de pena, perquè les coses no li havien sortit com ell desitjava. ⁹ I s’hi va estar molts dies, enfonsant-se cada vegada més en un profund abatiment. En adonar-se que es moria, ¹⁰ va convocar tots els seus amics i els digué:
—La son em fuig de les parpelles i l’angoixa em deixa abatut, ¹¹ i em dic a mi mateix: A quin grau d’aflicció he arribat i en quin tràngol m’he de veure, jo que era un home tan bo i tan estimat en l’exercici del poder! ¹² Però ara recordo les maldats que he comès a Jerusalem: m’he endut del temple tots els objectes de plata i or, he manat d’exterminar sense cap motiu els habitants de Judà. ¹³ Reconec que per tot això ara pateixo aquests mals. ^* Em moro d’enyorança en terra estranya.
    ¹⁴ Cridà Filip, ^* un dels seus amics, ^* i li confià el govern de tot el regne; ¹⁵ li donà la diadema reial, els vestits i l’anell amb el segell, i li va encarregar d’educar el seu fill Antíoc ^* i de preparar-lo per a ocupar el tron. ¹⁶ El rei Antíoc va morir allí mateix l’any cent quaranta-nou. ^{* 17} Però Lísies, quan va saber la mort del rei, va proclamar successor el jove Antíoc, el fill del rei, que ell havia educat des de la infantesa, i l’anomenà Eupàtor. ^*

Setge de la ciutadella de Jerusalem

    ¹⁸ Els qui ocupaven la ciutadella de Jerusalem tenien bloquejats els israelites tot al voltant del santuari, i no paraven de fer-los mal tant com podien per enfortir així la posició dels pagans. ¹⁹ Per això Judes, decidit a aniquilar-los, va mobilitzar tot el seu exèrcit per posar-los setge. ²⁰ Concentrats com un sol home, els israelites van iniciar el setge de la ciutadella l’any cent cinquanta, ^* fent servir catapultes i altres màquines que havien construït. ²¹ Però alguns de la ciutadella pogueren rompre el setge i, amb uns quants israelites impius que se’ls van afegir, ²² es presentaren davant el rei per dir-li:
—Fins quan esperaràs a fer justícia i a venjar els nostres amics? ²³ Nosaltres servíem de bon grat el teu pare, seguíem allò que manava i guardàvem els seus decrets. ²⁴ Per aquest motiu, els nostres connacionals assetgen ara la ciutadella i ens tracten com a enemics. ^* Més encara, assassinen tots els qui troben dels nostres i ens confisquen els béns. ²⁵ I no solament alcen la mà contra nosaltres, sinó contra tots els territoris veïns. ²⁶ Ara mateix tenen assetjada la ciutadella de Jerusalem amb la intenció d’apoderar-se’n i han fortificat el santuari i Betsur. ²⁷ Si no els talles els passos immediatament, encara prendran iniciatives més greus i tu no els podràs deturar.

Antíoc V a Judea. Batalla de Betzacarià
(2Ma 13,1-17)

    ²⁸ En sentir tot això, el rei es va enfurismar. Va reunir tots els anomenats «amics del rei», els oficials del seu exèrcit i els comandants de la cavalleria. ²⁹ A més, feu venir tropes mercenàries d’altres reialmes i de diverses illes gregues. ^{* 30} Les seves forces eren cent mil soldats d’infanteria, vint mil soldats de cavalleria i trenta-dos elefants de combat. ³¹ Passaren per Idumea i van assetjar Betsur, fent servir màquines d’assalt. El combat va durar molts dies. Però els de Betsur feren una sortida, incendiaren les màquines i van continuar intrèpidament la lluita.
    ³² Judes, per la seva part, aixecà el setge de la ciutadella de Jerusalem i va prendre posicions a Betzacarià, ^* davant per davant del campament del rei. ³³ L’endemà, a trenc d’alba, el rei va conduir el seu exèrcit a marxes forçades camí de Betzacarià. Les tropes van formar en ordre de batalla i tocaren les trompetes. ³⁴ Els elefants eren excitats per al combat amb suc de raïm i de mores. ^{* 35} Les bèsties estaven repartides entre les falanges d’infanteria. ^* Cada elefant tenia assignats mil homes que anaven vestits amb cotes de malla i que duien cascos de bronze, i a més a més un escamot de cinc-cents genets escollits. ³⁶ Aquests s’anticipaven als moviments de la bèstia i l’acompanyaven arreu sense allunyar-se’n mai. ³⁷ Cada elefant duia al damunt, ben lligada amb corretges, una sòlida torre de fusta que servia de protecció als quatre soldats que combatien des de la torre, a més de l’home que el menava. ^{* 38} El rei havia situat la resta de la cavalleria als dos flancs de l’exèrcit per hostilitzar l’enemic i cobrir les falanges. ³⁹ Quan el sol es va reflectir en els escuts d’or i de bronze, les muntanyes refulgiren i brillaren com torxes de foc. ⁴⁰ Una part de l’exèrcit reial es va desplegar pels cims, i l’altra al peu de la muntanya: l’avenç es feia de manera segura i ordenada. ⁴¹ Tots els qui sentien la remor d’aquella multitud en marxa i l’entrexoc de les armes quedaven espantats. Aquell exèrcit era realment gran i poderós!
    ⁴² Judes i les seves tropes van entaular batalla. Al primer xoc, van caure uns sis-cents homes de l’exèrcit del rei. ⁴³ Eleazar, anomenat l’Avaran, ^* va veure un dels elefants protegit amb cuirasses reials, que sobresortia de les altres bèsties per la seva corpulència. Pensant-se que duia el rei, ⁴⁴ va sacrificar la vida per salvar el seu poble i guanyar-se un nom immortal. ⁴⁵ Eleazar, doncs, es llançà audaçment per entremig de la falange enemiga matant a tort i a dret i fent recular l’enemic a banda i banda. ⁴⁶ S’esmunyí sota mateix de l’elefant ^* i li va donar un cop mortal. L’elefant es desplomà sobre Eleazar, que va morir allí mateix. ⁴⁷ Però els jueus, en comprovar la força de l’exèrcit reial i l’empenta dels seus homes, es van retirar.

Antíoc V assetja la muntanya de Sió
(2Ma 13,18-23)

    ⁴⁸ L’exèrcit del rei va pujar a Jerusalem per atacar els jueus. El rei va dirigir les seves forces cap a Judea i la muntanya de Sió. ⁴⁹ Va fer les paus amb els jueus de Betsur, que hagueren d’evacuar la ciutat per manca de queviures per a continuar sostenint el setge, i més aquell any, que era de repòs sabàtic per a la terra. ^{* 50} El rei ocupà Betsur i va apostar-hi una guarnició per a defensar-la. ⁵¹ Després va assetjar el santuari durant molts dies i va emplaçar-hi plataformes de tir i màquines d’assalt, llançaflames, balistes i catapultes per a disparar dards i tota mena de projectils. ⁵² També els jueus construïren màquines per a destruir les de l’enemic i van mantenir la lluita durant molts dies. ⁵³ Però aquell era un any sabàtic, i per això no hi havia provisions als magatzems; a més, els qui havien estat rescatats dels països pagans i havien arribat a Judea, ^* havien acabat les reserves disponibles. ⁵⁴ Com que la fam es feia sentir cada cop més, uns quants homes es van quedar al temple i els altres es dispersaren cadascú pel seu costat.

Antíoc V concedeix la llibertat religiosa
(2Ma 13,23-26; 1Ma 11,22-26)

    ⁵⁵ Lísies va saber que Filip, a qui el rei Antíoc ^* encara en vida havia encarregat d’educar el seu fill Antíoc i de preparar-lo per a ocupar el tron, ⁵⁶ havia tornat de Pèrsia i de Mèdia amb les tropes que hi havien acompanyat el rei i que volia emparar-se del govern. ⁵⁷ Llavors Lísies va proposar una ràpida retirada al rei, als generals de l’exèrcit i a la tropa. Els va dir:
—Cada dia som més dèbils. Les provisions són escasses i la plaça que assetgem està ben fortificada. D’altra banda, els afers del regne reclamen la nostra atenció. ⁵⁸ Per què no allarguem la mà a aquesta gent? Signem la pau amb ells i amb tot el seu poble ⁵⁹ i permetem-los que visquin segons els seus costums d’abans. Ja que, si estan irritats i fan tot això, és justament perquè nosaltres hem abolit els seus costums.
    ⁶⁰ El rei i els generals van aprovar la idea. Lísies va enviar als jueus unes propostes de pau. Ells les van acceptar, ⁶¹ i el rei i els generals van ratificar-les amb un jurament. Amb aquesta garantia, els jueus van abandonar la fortalesa. ⁶² Però quan el rei entrà a la muntanya de Sió i va veure aquelles fortificacions, trencà el jurament que acabava de fer i donà ordre d’enderrocar tota la muralla. ⁶³ Després se’n tornà ràpidament a Antioquia, on va trobar que Filip s’havia fet amo de la ciutat. El va atacar i va apoderar-se d’Antioquia per la força.