Mort d’Antíoc IV. El succeeix Antíoc V Eupàtor
(; 9; )


    1 Mentrestant, el rei Antíoc recorria les províncies septentrionals i sentí parlar d’Elimaida, ciutat persa famosa pels seus tresors de plata i or. 2 El seu temple era molt ric. Allí es guardaven les armadures d’or, les cuirasses i les armes que hi havia deixat Alexandre, fill de Filip i rei de Macedònia, que va ser el primer rei de Grècia. 3 Antíoc, doncs, hi va anar amb el propòsit d’apoderar-se de la ciutat i saquejar-la; però no ho pogué aconseguir, perquè els seus habitants van endevinar les intencions del rei 4 i sortiren a combatre contra ell. El rei hagué de fugir i retirar-se en direcció a Babilònia, abatut i apesarat. 5 Però encara era a Pèrsia, quan un missatger va dur-li la notícia de la derrota de les tropes que havia enviat contra Judà: 6 Lísies, que hi havia anat primer amb un exèrcit poderós, havia hagut de batre’s en retirada; els jueus s’havien fet forts en armes i efectius, gràcies al botí tan abundant pres als exèrcits que havien esmicolat; 7 també havien destruït l’abominació, l’altar que Antíoc mateix havia fet construir sobre l’altar dels holocaustos de Jerusalem; finalment havien envoltat el temple de muralles altes com abans i havien fortificat igualment Betsur, una ciutat propietat del rei.
    8 Aquestes notícies van deixar el rei tan esbalaït i trasbalsat que s’hagué de posar al llit, malalt de pena, perquè les coses no li havien sortit com ell desitjava. 9 I s’hi va estar molts dies, enfonsant-se cada vegada més en un profund abatiment. En adonar-se que es moria, 10 va convocar tots els seus amics i els digué:
—La son em fuig de les parpelles i l’angoixa em deixa abatut,
11 i em dic a mi mateix: A quin grau d’aflicció he arribat i en quin tràngol m’he de veure, jo que era un home tan bo i tan estimat en l’exercici del poder! 12 Però ara recordo les maldats que he comès a Jerusalem: m’he endut del temple tots els objectes de plata i or, he manat d’exterminar sense cap motiu els habitants de Judà. 13 Reconec que per tot això ara pateixo aquests mals. Em moro d’enyorança en terra estranya.
    14 Cridà Filip, un dels seus amics, i li confià el govern de tot el regne; 15 li donà la diadema reial, els vestits i l’anell amb el segell, i li va encarregar d’educar el seu fill Antíoc i de preparar-lo per a ocupar el tron. 16 El rei Antíoc va morir allí mateix l’any cent quaranta-nou. 17 Però Lísies, quan va saber la mort del rei, va proclamar successor el jove Antíoc, el fill del rei, que ell havia educat des de la infantesa, i l’anomenà Eupàtor.

Setge de la ciutadella de Jerusalem


    18 Els qui ocupaven la ciutadella de Jerusalem tenien bloquejats els israelites tot al voltant del santuari, i no paraven de fer-los mal tant com podien per enfortir així la posició dels pagans. 19 Per això Judes, decidit a aniquilar-los, va mobilitzar tot el seu exèrcit per posar-los setge. 20 Concentrats com un sol home, els israelites van iniciar el setge de la ciutadella l’any cent cinquanta, fent servir catapultes i altres màquines que havien construït. 21 Però alguns de la ciutadella pogueren rompre el setge i, amb uns quants israelites impius que se’ls van afegir, 22 es presentaren davant el rei per dir-li:
—Fins quan esperaràs a fer justícia i a venjar els nostres amics?
23 Nosaltres servíem de bon grat el teu pare, seguíem allò que manava i guardàvem els seus decrets. 24 Per aquest motiu, els nostres connacionals assetgen ara la ciutadella i ens tracten com a enemics. Més encara, assassinen tots els qui troben dels nostres i ens confisquen els béns. 25 I no solament alcen la mà contra nosaltres, sinó contra tots els territoris veïns. 26 Ara mateix tenen assetjada la ciutadella de Jerusalem amb la intenció d’apoderar-se’n i han fortificat el santuari i Betsur. 27 Si no els talles els passos immediatament, encara prendran iniciatives més greus i tu no els podràs deturar.

Antíoc V a Judea. Batalla de Betzacarià
()


    28 En sentir tot això, el rei es va enfurismar. Va reunir tots els anomenats «amics del rei», els oficials del seu exèrcit i els comandants de la cavalleria. 29 A més, feu venir tropes mercenàries d’altres reialmes i de diverses illes gregues. 30 Les seves forces eren cent mil soldats d’infanteria, vint mil soldats de cavalleria i trenta-dos elefants de combat. 31 Passaren per Idumea i van assetjar Betsur, fent servir màquines d’assalt. El combat va durar molts dies. Però els de Betsur feren una sortida, incendiaren les màquines i van continuar intrèpidament la lluita.
    32 Judes, per la seva part, aixecà el setge de la ciutadella de Jerusalem i va prendre posicions a Betzacarià, davant per davant del campament del rei. 33 L’endemà, a trenc d’alba, el rei va conduir el seu exèrcit a marxes forçades camí de Betzacarià. Les tropes van formar en ordre de batalla i tocaren les trompetes. 34 Els elefants eren excitats per al combat amb suc de raïm i de mores. 35 Les bèsties estaven repartides entre les falanges d’infanteria. Cada elefant tenia assignats mil homes que anaven vestits amb cotes de malla i que duien cascos de bronze, i a més a més un escamot de cinc-cents genets escollits. 36 Aquests s’anticipaven als moviments de la bèstia i l’acompanyaven arreu sense allunyar-se’n mai. 37 Cada elefant duia al damunt, ben lligada amb corretges, una sòlida torre de fusta que servia de protecció als quatre soldats que combatien des de la torre, a més de l’home que el menava. 38 El rei havia situat la resta de la cavalleria als dos flancs de l’exèrcit per hostilitzar l’enemic i cobrir les falanges. 39 Quan el sol es va reflectir en els escuts d’or i de bronze, les muntanyes refulgiren i brillaren com torxes de foc. 40 Una part de l’exèrcit reial es va desplegar pels cims, i l’altra al peu de la muntanya: l’avenç es feia de manera segura i ordenada. 41 Tots els qui sentien la remor d’aquella multitud en marxa i l’entrexoc de les armes quedaven espantats. Aquell exèrcit era realment gran i poderós!
    42 Judes i les seves tropes van entaular batalla. Al primer xoc, van caure uns sis-cents homes de l’exèrcit del rei. 43 Eleazar, anomenat l’Avaran, va veure un dels elefants protegit amb cuirasses reials, que sobresortia de les altres bèsties per la seva corpulència. Pensant-se que duia el rei, 44 va sacrificar la vida per salvar el seu poble i guanyar-se un nom immortal. 45 Eleazar, doncs, es llançà audaçment per entremig de la falange enemiga matant a tort i a dret i fent recular l’enemic a banda i banda. 46 S’esmunyí sota mateix de l’elefant i li va donar un cop mortal. L’elefant es desplomà sobre Eleazar, que va morir allí mateix. 47 Però els jueus, en comprovar la força de l’exèrcit reial i l’empenta dels seus homes, es van retirar.

Antíoc V assetja la muntanya de Sió
()


    48 L’exèrcit del rei va pujar a Jerusalem per atacar els jueus. El rei va dirigir les seves forces cap a Judea i la muntanya de Sió. 49 Va fer les paus amb els jueus de Betsur, que hagueren d’evacuar la ciutat per manca de queviures per a continuar sostenint el setge, i més aquell any, que era de repòs sabàtic per a la terra. 50 El rei ocupà Betsur i va apostar-hi una guarnició per a defensar-la. 51 Després va assetjar el santuari durant molts dies i va emplaçar-hi plataformes de tir i màquines d’assalt, llançaflames, balistes i catapultes per a disparar dards i tota mena de projectils. 52 També els jueus construïren màquines per a destruir les de l’enemic i van mantenir la lluita durant molts dies. 53 Però aquell era un any sabàtic, i per això no hi havia provisions als magatzems; a més, els qui havien estat rescatats dels països pagans i havien arribat a Judea, havien acabat les reserves disponibles. 54 Com que la fam es feia sentir cada cop més, uns quants homes es van quedar al temple i els altres es dispersaren cadascú pel seu costat.

Antíoc V concedeix la llibertat religiosa
(; )


    55 Lísies va saber que Filip, a qui el rei Antíoc encara en vida havia encarregat d’educar el seu fill Antíoc i de preparar-lo per a ocupar el tron, 56 havia tornat de Pèrsia i de Mèdia amb les tropes que hi havien acompanyat el rei i que volia emparar-se del govern. 57 Llavors Lísies va proposar una ràpida retirada al rei, als generals de l’exèrcit i a la tropa. Els va dir:
—Cada dia som més dèbils. Les provisions són escasses i la plaça que assetgem està ben fortificada. D’altra banda, els afers del regne reclamen la nostra atenció.
58 Per què no allarguem la mà a aquesta gent? Signem la pau amb ells i amb tot el seu poble 59 i permetem-los que visquin segons els seus costums d’abans. Ja que, si estan irritats i fan tot això, és justament perquè nosaltres hem abolit els seus costums.
    60 El rei i els generals van aprovar la idea. Lísies va enviar als jueus unes propostes de pau. Ells les van acceptar, 61 i el rei i els generals van ratificar-les amb un jurament. Amb aquesta garantia, els jueus van abandonar la fortalesa. 62 Però quan el rei entrà a la muntanya de Sió i va veure aquelles fortificacions, trencà el jurament que acabava de fer i donà ordre d’enderrocar tota la muralla. 63 Després se’n tornà ràpidament a Antioquia, on va trobar que Filip s’havia fet amo de la ciutat. El va atacar i va apoderar-se d’Antioquia per la força.