Demetri I Soter s’apodera del regne
()
1 L’any cent cinquanta-u, Demetri, fill de Seleuc, s’evadí de Roma, desembarcà amb uns quants homes en una ciutat de la costa i s’hi proclamà rei. 2 Mentre es dirigia al palau reial dels seus avantpassats, les tropes van fer presoners Antíoc i Lísies i els dugueren a Demetri. 3 Quan li ho van comunicar, Demetri digué:
—No els vull ni veure.
4 Els soldats els van matar, i Demetri es va asseure al tron. 5 Llavors tots els israelites impius i infidels van presentar-se al rei. Al capdavant hi anava Àlcim, que aspirava a ser gran sacerdot. 6 Davant de Demetri van exposar aquestes acusacions contra el poble jueu: «Judes i els seus germans han mort tots els teus amics, i a nosaltres ens han dispersat lluny del nostre país. 7 Ara, doncs, envia-hi un home de la teva confiança perquè comprovi personalment tots els estralls que Judes ha comès contra nosaltres i contra els dominis del rei i perquè castigui Judes, els seus germans i tots els qui els donen suport.»
Bàquides i Àlcim a Judea
8 Demetri escollí Bàquides, un dels anomenats amics del rei, governador de la Transeufratina. Era un home important del regne i gaudia de la confiança del rei. 9 Demetri, doncs, l’envià amb l’impiu Àlcim, a qui atorgà el càrrec de gran sacerdot, amb l’ordre de venjar-se dels israelites. 10 Bàquides i Àlcim emprengueren la marxa amb un exèrcit nombrós. En arribar a Judà, van enviar missatgers a Judes i als seus germans amb propostes fingides de pau. 11 Però els jueus, veient aquell exèrcit tan nombrós que els acompanyava, no es van refiar de les seves propostes. 12 Tot i això, una comissió de mestres de la Llei va reunir-se amb Àlcim i Bàquides per trobar una solució justa. 13 Entre els israelites, els primers a demanar-los la pau foren els asideus. 14 Aquests van dir: «El qui acompanya les tropes és un sacerdot del llinatge d’Aaron. No ens farà cap mal.» 15 Àlcim va negociar amb ells unes propostes de pau, que confirmà amb un jurament tot dient-los:
—No cerquem de fer-vos cap mal ni a vosaltres ni als vostres amics.
16 Ells se’l van creure, però llavors Àlcim en feu agafar una seixantena i els va matar el mateix dia. Tal com està escrit:
17 «Els cadàvers dels teus fidels i la seva sang
han estat escampats al voltant de Jerusalem.
I no hi ha ningú que els enterri.»
18 El temor i la tremolor s’apoderaren de tot el poble. La gent es deia: «Aquests són enemics de la veritat i la justícia, ja que han violat el pacte i el jurament que havien fet.»
19 Bàquides, per la seva banda, va sortir de Jerusalem i acampà a Betzait. Llavors en feu agafar molts dels qui s’havien passat a ell i altra gent del poble i els feu degollar al Pou Fondo. 20 Bàquides se’n tornà cap al rei, després de confiar el govern del territori a Àlcim i de deixar-li un contingent de tropes per a donar-li suport.
Intrigues d’Àlcim
21 Àlcim hagué de lluitar per fer-se reconèixer com a gran sacerdot, 22 però tots els qui agitaven el poble es van reunir al seu costat. Es van fer amos del país de Judà i van causar grans desastres a Israel. 23 Veient Judes que Àlcim i els seus partidaris feien més mal als israelites que no als mateixos pagans, 24 va recórrer tot el territori de Judea castigant els traïdors i privant-los de circular pel país. 25 Àlcim va veure la força que agafaven Judes i els seus partidaris i es va adonar que no els podia resistir. Per això se’n tornà cap al rei amb greus acusacions contra Judes.
Nicànor contra Judes
()
26 Nicànor, un dels generals del rei, considerat un dels homes més il·lustres del regne, era un enemic mortal d’Israel. El rei, doncs, l’hi envià amb l’ordre d’exterminar aquest poble. 27 Així que Nicànor arribà a Jerusalem amb un poderós exèrcit, envià aquest missatge a Judes i als seus germans amb propostes fingides de pau: 28 «Que no hi hagi més guerra entre vosaltres i jo. Vindré amb una petita escorta i celebrarem una entrevista amical.»
29 Nicànor, doncs, anà a trobar Judes i es van saludar a tall d’amics. Però hi havia enemics preparats per a segrestar Judes. 30 Quan Judes s’adonà que Nicànor havia vingut amb segones intencions, es va alertar i ja no volgué entrevistar-s’hi. 31 Nicànor, veient descobert el seu pla, sortí de Jerusalem per presentar batalla a Judes prop de Cafarsalamà. 32 En el combat, Nicànor va sofrir unes cinc-centes baixes, i la tropa restant va refugiar-se a la ciutat de David.
33 Després d’aquests fets, Nicànor va pujar a la muntanya de Sió. Un grup de sacerdots amb alguns ancians del poble van sortir del temple a donar-li amigablement la benvinguda i mostrar-li l’holocaust que oferien pel rei. 34 Però ell els escarní i se’n burlà; i tirant-los escopinades els deixà ritualment impurs. Proferí paraules arrogants 35 i pronuncià amb ràbia aquest jurament:
—Si aquesta vegada no em lliureu Judes i el seu exèrcit, quan tornaré victoriosament calaré foc a aquesta casa.
I se’n va anar fet una fúria. 36 Els sacerdots van entrar al temple i, drets de cara a l’altar i al santuari, deien tot plorant:
37 —Senyor, tu has escollit aquesta casa perquè el teu nom hi sigui invocat, perquè sigui el lloc on el teu poble vingui a pregar i a suplicar. 38 Demana comptes a aquest home i al seu exèrcit: que caiguin a tall d’espasa! Recorda les seves blasfèmies: que no en quedi cap de viu!
Derrota i mort de Nicànor
()
39 Nicànor sortí de Jerusalem i acampà a Bethoron, on se li va ajuntar un exèrcit que havia vingut de Síria. 40 Judes acampà a Hadaixà amb tres mil homes i feu aquesta pregària:
41 —Quan els ambaixadors del rei van prorrompre en blasfèmies, el teu àngel va exterminar cent vuitanta-cinc mil d’aquells homes. 42 Destrossa avui de la mateixa manera aquest exèrcit que tenim davant nostre, perquè els supervivents sàpiguen les males conseqüències de malparlar contra el teu sant temple. Judica Nicànor tal com mereix la seva maldat.
43 Els exèrcits es van enfrontar el dia tretze del mes d’adar, i l’exèrcit de Nicànor va ser destrossat. El primer a caure en la lluita fou Nicànor mateix. 44 En veure els seus soldats que Nicànor havia caigut, llençaren les armes i fugiren. 45 Els jueus els van perseguir tot el dia des d’Hadaixà fins a Guèzer, tocant les trompetes darrere d’ells. 46 De tots els pobles jueus del voltant sortia la gent a tallar-los la retirada a banda i banda, i els enemics es giraven els uns contra els altres. Tots van caure a tall d’espasa: no se’n va escapar ni un. 47 Els jueus van recollir les despulles i el botí. Van tallar el cap de Nicànor i aquella mà dreta que ell havia estès amb tanta arrogància i se’ls endugueren per exhibir-los davant de Jerusalem. 48 El poble en va tenir una alegria immensa, i van passar aquell dia com un dia de gran festa. 49 I decidiren de celebrar anualment aquest dia, el tretze d’adar. 50 El país de Judà va gaudir d’un breu període de pau.