Elogi dels romans

    ¹ L’anomenada dels romans arribà a oïda de Judes. Eren una gran potència militar, però alhora eren benèvols envers els seus aliats i oferien una sòlida amistat als qui acudien a ells. ^{* 2} Li ^* van explicar les campanyes que havien emprès i les seves proeses entre els gals: ^* els havien sotmès i obligat a pagar tribut. ³ També el que havien fet a Hispània ^* per apoderar-se de les mines de plata i d’or que hi havia; ⁴ amb determinació i constància havien sotmès tot el país, malgrat que es troba tan lluny de Roma. Havien esclafat i derrotat definitivament els reis que venien contra ells des de l’altre cap de món, i els qui havien sobreviscut els pagaven un tribut anual. ⁵ També havien vençut i sotmès Filip i Perseu, reis de Macedònia, ^* i tots els altres que s’havien revoltat contra ells.
    ⁶ Els romans també havien derrotat Antíoc el Gran, ^* rei de l’Àsia, que havia sortit a combatre’ls amb cent vint elefants, ^* amb cavalleria, amb carros de guerra i amb un exèrcit molt poderós. ⁷ El van capturar viu i li van imposar, a ell i als seus successors, un fort tribut; l’obligaren a donar-los ostatges i a cedir-los ⁸ l’Índia, Mèdia, ^* Lídia, i alguns dels millors territoris del seu imperi. Ells, després d’ocupar-los, els van cedir al rei Èumenes. ^*
    9 Els grecs, per la seva banda, van decidir d’atacar els romans per desfer-los d’una vegada. ¹⁰ Quan aquests ho van saber, enviaren un sol general a combatre’ls: els van causar moltes baixes i s’endugueren captius les dones i els fills. Un cop saquejat i sotmès el país, van enderrocar les fortaleses. I encara fins al dia d’avui ^* els tenen subjugats com a esclaus.
    ¹¹ No hi ha cap regne al continent o a les illes que hagi plantat cara als romans i que ells no hagin destruït i sotmès a esclavatge. ¹² En canvi, mantenen l’amistat amb els seus amics i amb els qui es posen sota la seva protecció. Han dominat tots els reis, tant els de lluny com els de prop; i, quan sent el seu nom, la gent tremola. ¹³ Quan decideixen que algú arribi a regnar, hi arriba; i quan ells ho volen, el deposen. Són al punt culminant del seu poder. ¹⁴ Malgrat tot, cap romà no s’ha fet coronar rei ni s’ha vestit amb la porpra reial per treure’n algun avantatge. ¹⁵ Ells mateixos s’han donat un Senat de tres-cents vint membres, ^* que es reuneixen cada dia per tractar dels afers del poble i assegurar el bé comú. ¹⁶ Cada any confien a un sol home ^* la responsabilitat de governar-los i la sobirania de tots els seus dominis. I tothom obeeix aquest únic home, sense enveges ni gelosies.

Aliança de Judes amb els romans

    ¹⁷ Judes escollí Eupòlem, ^* fill de Joan, descendent de Cos, ^* i Jàson, fill d’Eleazar, i els envià a Roma per concloure un pacte d’amistat i aliança amb els romans. ¹⁸ Judes volia treure’s del damunt el jou de Síria, perquè era evident que els grecs anaven reduint Israel a l’esclavatge. ¹⁹ Després d’un viatge molt llarg, els dos enviats van arribar a Roma, es van presentar al Senat i s’hi adreçaren en aquests termes:
    ²⁰ —Judes Macabeu, els seus germans i el poble jueu ens han enviat aquí per concloure amb vosaltres un tractat d’aliança i de pau. Volem ser comptats oficialment entre els vostres amics i aliats.
    ²¹ El Senat va acceptar la proposta. ²² Aquesta és la còpia de la carta gravada en tauletes de bronze i tramesa a Jerusalem com a document que servís de memorial de pau i aliança: ^{* 23} «Que l’èxit acompanyi sempre els romans i la nació jueva tant per mar com per terra i que d’ells s’allunyin l’espasa i l’enemic! ²⁴ Però si mai una guerra amenaça primer Roma o qualsevol aliat dels romans en qualsevol dels territoris que dominen, ²⁵ la nació jueva combatrà de bona gana al seu costat, segons ho reclami la situació. ²⁶ Tal com Roma ha decretat, els jueus no donaran suport a l’enemic ni li subministraran blat ni armes, plata ni vaixells, i compliran aquests acords sense cap contrapartida. ²⁷ Semblantment, si la guerra esclata primer contra els jueus, els romans lluitaran de cor al seu costat, segons ho reclami la situació. ²⁸ Els romans no donaran als adversaris blat ni armes, plata ni vaixells, i compliran aquests acords amb lleialtat. ²⁹ Aquestes són les clàusules del pacte entre els romans i el poble jueu. ³⁰ Si més endavant ambdues parts es posen d’acord per a treure’n o afegir-hi alguna cosa, podran fer-ho lliurement, i qualsevol addició o supressió serà vàlida. ³¹ A més, hem escrit el que segueix al rei Demetri referent als mals que causa als jueus: “Per què oprimeixes tan durament els nostres amics i aliats els jueus? ³² Si continuen acusant-te, defensarem els seus drets i et combatrem per mar i per terra.”»