Dedicació del temple de Jerusalem
(1Ma 4,36-61)

    ¹ El Macabeu i els seus, sota el guiatge del Senyor, van recuperar el temple i la ciutat. ² Enderrocaren els altars que els estrangers havien construït a la plaça pública i destruïren els altres llocs de culte. ³ Un cop purificat el temple, van construir-hi un nou altar. Encengueren foc amb pedres fogueres, ^* i amb aquest foc van oferir sacrificis, després de dos anys de no oferir-ne cap. Cremaren encens, encengueren els gresols del canelobre i van presentar els pans d’ofrena. ⁴ Acabat tot això, es prostraren a terra, suplicant al Senyor que no els enviés mai més desgràcies com aquelles, i que si mai tornaven a pecar, els corregís ell mateix amb moderació, però que no els posés en mans de nacions blasfemes i bàrbares.
    ⁵ La purificació del santuari es va escaure el dia vint-i-cinc del mes de quisleu, ^* és a dir, el mateix dia que els estrangers havien profanat el temple. ⁶ Van celebrar l’esdeveniment amb alegria durant vuit dies, a la manera de la festa dels Tabernacles. ^* Judes i els seus recordaven que poc temps abans havien celebrat la festa dels Tabernacles per coves i muntanyes, com si fossin bèsties salvatges. ⁷ Per això duien rams d’heura, branques verdes i palmes, tot cantant himnes al qui havia fet possible la purificació del seu temple. ⁸ I van decretar, amb un edicte sotmès a votació, que tot el poble jueu celebraria cada any aquests vuit dies.

El regnat d’Antíoc V Eupàtor. Èxits dels jueus (10,9-13,26)

Suïcidi de Ptolemeu

    ⁹ Fou, doncs, així ^* com va acabar Antíoc, l’anomenat Epífanes. ¹⁰ Expliquem ara els fets que es refereixen a Antíoc Eupàtor, fill d’aquell impiu, limitant-nos a resumir les desastroses conseqüències de les seves guerres. ¹¹ Tan bon punt va prendre possessió del seu regne, l’Eupàtor posà el govern de l’estat en mans d’un tal Lísies, ^* governador general de Celesíria i de Fenícia, ^{* 12} en comptes de Ptolemeu, conegut amb el nom de Macró. ^* Aquest home havia estat el primer a comportar-se de manera justa en el seu tracte amb els jueus, després de tantes injustícies com havien sofert. Ptolemeu havia cercat de governar-los pacíficament. ¹³ Però, justament per això, els anomenats amics del rei ^* van acusar-lo davant l’Eupàtor; a més, a cada pas se sentia a dir traïdor perquè havia abandonat Xipre, que li havia estat confiada pel Filomètor, i s’havia passat a Antíoc Epífanes. I com que no podia mantenir amb dignitat el seu càrrec, es llevà la vida emmetzinant-se.

Derrotes dels idumeus
(1Ma 5,1-8)

    ¹⁴ Gòrgies, ^* que ara era el governador militar de la regió, mantenia un cos de tropes mercenàries i aprofitava totes les ocasions per a atacar els jueus. ¹⁵ Al mateix temps, també els idumeus hostilitzaven els jueus des de les fortaleses estratègiques que ocupaven. ^* A més, amb els fugitius que ells acollien, procedents de Jerusalem, ^* feien el possible per fomentar l’estat de guerra. ¹⁶ Però el Macabeu ^* i els seus homes, després d’haver fet pregàries públiques demanant a Déu que lluités al seu costat, es van llançar a la campanya contra les fortaleses dels idumeus. ¹⁷ Després d’uns atacs valerosos, van foragitar els qui defensaven les muralles i s’apoderaren de les posicions. Degollaven tots els qui queien a les seves mans, i en mataren gairebé vint mil.
    ¹⁸ Tanmateix, almenys nou mil idumeus aconseguiren de refugiar-se en dues fortaleses imposants, amb tot allò que cal per a resistir un setge. ¹⁹ El Macabeu hi deixà, per a assetjar-les, Simó, ^* Josep i Zaqueu ^* amb el contingent de tropes necessari, i ell se n’anà cap a altres llocs on la urgència el reclamava. ²⁰ Però alguns dels assetjats van subornar els soldats de Simó, afamats de diners, i es pogueren escapar al preu de setanta mil monedes de plata. ^{* 21} Quan el Macabeu ho va saber, va reunir els caps de les tropes i acusà els culpables de vendre els seus germans a preu de plata i d’haver deixat anar els qui lluitaven contra ells. ²² Judes va fer executar aquests traïdors i tot seguit s’apoderà de les dues fortaleses. ²³ L’èxit acompanyava totes les seves accions militars. Entre les dues fortaleses, va matar més de vint mil homes.

Victòria sobre Timoteu i conquesta de Gaza

    ²⁴ Timoteu, el mateix que havia estat derrotat anteriorment pels jueus, ^* va reunir tropes mercenàries en gran nombre. Feu venir també de l’Àsia un nombrós contingent de cavalleria i es presentà a Judea amb la intenció de conquerir-la per les armes. ²⁵ Mentre Timoteu anava avançant, el Macabeu i els seus homes elevaven súpliques a Déu. Amb el cap cobert de terra ^* i vestits amb roba de sac en senyal de dol, ^{* 26} es prostraren a terra al peu de l’altar. Demanaven a Déu que els fos favorable i que es convertís, tal com diu la Llei de Moisès, en enemic dels seus enemics i adversari dels seus adversaris. ^*
    27 Acabada la pregària, van prendre les armes i sortiren un tros lluny de la ciutat de Jerusalem. Quan van tenir l’enemic a prop, es van aturar. ²⁸ L’endemà, a la primera llum del dia, entaularen batalla. Els uns, per a aconseguir la victòria i el triomf, confiaven en l’auxili del Senyor, a més del propi valor. Els altres comptaven amb la seva ràbia com a guia en el combat. ²⁹ En el moment més intens de la batalla, van aparèixer a la vista dels enemics cinc homes resplendents que venien del cel i muntaven uns cavalls amb brides d’or. Aquells homes es van posar al capdavant dels jueus. ³⁰ Dos d’ells es van col·locar a banda i banda del Macabeu protegint-lo amb les seves armes i fent-lo invulnerable. Disparaven llamps com fletxes contra els enemics, de manera que aquests, enlluernats i desconcertats, es dispersaren plens de confusió. ³¹ Van ser degollats vint mil cinc-cents soldats d’infanteria i sis-cents de cavalleria.
    ³² El mateix Timoteu hagué de refugiar-se a la fortalesa de Guèzer, ^* molt ben protegida, que estava sota el comandament de Quèrees. ³³ Però els homes del Macabeu, plens d’eufòria, van assetjar la fortalesa durant quatre dies. ³⁴ Mentrestant, els assetjats, refiats de la seguretat del lloc, no paraven de proferir blasfèmies i paraules impies. ³⁵ Però el cinquè dia, a trenc d’alba, vint joves de l’exèrcit del Macabeu, encesos de ràbia per aquelles blasfèmies, es van llançar a l’assalt de la muralla amb un coratge heroic. Enduts per un furor salvatge, mataven a tort i a dret tots els qui els sortien al pas. ³⁶ D’altres van atacar igualment els assetjats per l’altre costat de la fortalesa, van calar foc a les torres i així cremaren de viu en viu aquells blasfems. Uns altres, encara, van rebentar les portes i van permetre que la resta de les tropes entrés a la ciutat i l’ocupés. ^{* 37} Timoteu s’havia amagat en una cisterna, però fou descobert i va ser executat juntament amb el seu germà Quèrees i amb Apol·lòfanes.
    ³⁸ Després d’aquestes gestes, els jueus beneïen el Senyor amb himnes i càntics de lloança perquè havia afavorit tan magníficament Israel, donant-li la victòria.