Campanya de Lísies
(1Ma 4,26-35)

    ¹ Lísies, tutor i parent del rei, ^* que era el cap del govern del reialme, estava molt preocupat per tots aquells contratemps. Per això, molt poc després, ² va sortir en campanya contra els jueus amb un exèrcit de vuitanta mil homes acompanyats de tota la cavalleria. Volia convertir Jerusalem en una ciutat grega, ³ gravar el temple amb una contribució idèntica a la dels llocs de culte pagans i posar cada any en venda el càrrec de gran sacerdot. ⁴ Però Lísies, que estava orgullós de les desenes de milers de soldats d’infanteria, dels milers de genets i dels seus vuitanta elefants, no feia entrar en els seus càlculs el poder de Déu. ⁵ Envaí, doncs, Judea i s’acostà a Betsur, ^* una plaça forta a uns trenta quilòmetres ^* de Jerusalem, i l’atacà durament.
    ⁶ Quan el Macabeu i els seus van saber que Lísies assetjava les fortaleses del país, van convocar la gent i, tots plegats, suplicaren al Senyor amb plors i gemecs que enviés un àngel bo ^* a salvar Israel. ⁷ El Macabeu mateix fou el primer a prendre les armes i el primer a animar els altres a arriscar-se al seu costat a córrer en ajut dels germans. I tots a l’una s’hi van llançar enardits. ⁸ No eren gaire lluny de Jerusalem, quan se’ls va aparèixer un cavaller vestit de blanc ^* que els guiava, brandant les seves armes d’or. ⁹ Llavors, tots alhora es posaren a lloar el Déu misericordiós, i es van animar tant que se sentien capaços no sols de traspassar homes, sinó de foradar les feres més salvatges i fins muralles de ferro. ¹⁰ Van avançar en ordre de batalla amb aquell aliat del cel que la bondat del Senyor els enviava ¹¹ i es llançaren com lleons contra els enemics; van deixar estesos onze mil soldats i mil sis-cents genets ^* i van obligar tots els altres a fugir. ¹² La major part dels fugitius s’hagueren d’escapar ferits i desarmats. I el mateix Lísies es va salvar fugint com un covard.

Pau de Lísies amb els jueus
(1Ma 6,57-61)

    ¹³ Però Lísies, que era un home de seny, va reflexionar sobre la derrota que acabava de sofrir, i arribà a la conclusió que els hebreus eren invencibles perquè el Déu poderós lluitava al seu costat. Per això els envià missatgers ¹⁴ per convèncer-los de fer les paus en unes condicions justes; ell, per la seva banda, convenceria el rei de la necessitat que es convertís en amic dels jueus. ¹⁵ El Macabeu, mirant el bé comú, va acceptar totes les propostes de Lísies. D’altra banda, el rei va accedir també a les propostes que el Macabeu havia presentat per escrit a Lísies a favor dels jueus.

Carta de Lísies als jueus

    ¹⁶ La carta enviada per Lísies als jueus s’expressava així:
«Lísies saluda el poble jueu. ¹⁷ Joan ^* i Absalom, ^* els vostres ambaixadors, m’han fet arribar el document adjunt, pregant-me que en ratifiqués el contingut. ¹⁸ He exposat al rei tot el que calia posar a la seva consideració i el rei ha accedit a tot el que depèn d’ell. ¹⁹ Si continueu, doncs, amb aquestes bones disposicions envers el govern, jo també maldaré d’ara endavant per contribuir al vostre bé. ²⁰ Pel que fa als detalls, he donat instruccions als vostres representants i als meus perquè els tractin amb vosaltres. ²¹ Estigueu bons. Dia vint-i-quatre del mes de Zeus Corinti de l’any cent quaranta-vuit.» ^*

Carta del rei a Lísies

    ²² La carta del rei deia així:
«El rei Antíoc ^* saluda el seu germà Lísies. ²³ D’ençà que el nostre pare se n’ha anat amb els déus, ^* és voluntat meva que els súbdits del meu regne visquin sense inquietud i es puguin dedicar als seus propis assumptes. ²⁴ D’altra banda, he sentit a dir que els jueus es resisteixen a adoptar els costums grecs, tal com volia el meu pare. S’estimen més el seu propi estil de viure i ens demanen que els sigui permès d’observar les seves lleis. ²⁵ Com que també nosaltres desitgem que aquest poble visqui sense inquietud, decretem que els sigui restituït el seu temple i que puguin governar-se conforme als costums dels seus avantpassats. ²⁶ Vulgues enviar-los algun representant per assegurar-los de la nostra voluntat pacificadora, de manera que, coneixent les nostres intencions, agafin confiança i es dediquin als seus afers amb tota tranquil·litat.»

Carta d’Antíoc V als jueus

    ²⁷ Aquesta és la carta que el rei adreçà al poble jueu:
«El rei Antíoc saluda el consell dels ancians i tots els altres jueus. ²⁸ Esperem i desitgem que estigueu bé. També nosaltres ho estem. ²⁹ Menelau ^* ens ha fet avinent el desig que teniu de tornar a casa vostra i ocupar-vos de les vostres coses. ³⁰ Doncs bé, a tots els qui hi retornaran abans del trenta del mes de xàntic, ^* els garantim la seguretat plena. ³¹ Els jueus podran seguir els seus usos alimentaris i les seves pròpies lleis, tal com feien abans, i cap jueu no serà molestat sota cap pretext per delictes comesos per ignorància. ³² Us enviem també Menelau per a tranquil·litat vostra. ³³ Estigueu bons. Dia quinze del mes de xàntic de l’any cent quaranta-vuit.» ^*

Carta dels romans als jueus

    ³⁴ També els romans van enviar als jueus una carta que deia:
«Quint Mèmmius i Titus Mànius, legats de Roma, saluden el poble jueu. ³⁵ Nosaltres donem també la nostra aprovació a tot allò que Lísies, parent del rei, ^* us ha concedit. ³⁶ Examineu acuradament els punts que Lísies ha posat a la consideració del rei i envieu-nos immediatament algú amb la vostra resposta perquè ho puguem exposar al rei de manera avantatjosa per a vosaltres. Nosaltres estem a punt d’anar cap a Antioquia; ³⁷ per això, envieu-nos de pressa algú perquè també nosaltres coneguem les vostres intencions. ³⁸ Estigueu bons. Dia quinze del mes de xàntic de l’any cent quaranta-vuit.» ^*