Hostilitat dels governadors de la regió

    ¹ Un cop closos aquests tractats entre Lísies i els jueus, Lísies se’n tornà cap al rei, ^* mentre els israelites es dedicaven al conreu dels camps. ² Però els governadors de la regió, Timoteu, ^* Apol·loni, fill de Genneu, Hierònim i Demofont, com també Nicànor, ^* cap dels mercenaris xipriotes, no els deixaven viure tranquils i en pau.

Assassinat massiu de jueus a Jafa

    ³ Els habitants de Jafa ^* van cometre una acció realment criminal. Com a prova per aparentar que no duien cap mala voluntat contra els jueus que vivien enmig d’ells, van convidar-los amb dones i fills a pujar en unes barques que ells mateixos havien preparat. ⁴ Com que es tractava d’un decret oficial de la ciutat, ^* els jueus, sense maliciar res, van acceptar la invitació per demostrar que volien viure en pau. Però quan foren en alta mar, els van tirar al fons. Almenys eren dues-centes persones.

Intervenció de Judes

    ⁵ Quan Judes es va assabentar d’aquest acte de crueltat contra els seus compatriotes, va donar ordres als seus homes. ⁶ I, després d’invocar Déu, jutge just, va marxar contra els assassins dels seus germans. De nit va calar foc al port, va incendiar les naus i passà a tall d’espasa els qui s’hi havien refugiat. ⁷ Després, com que les portes de la ciutat estaven tancades, es va retirar, però amb la intenció de retornar per exterminar tota la població de Jafa. ⁸ En saber que els habitants de Jàmnia ^* volien eliminar de la mateixa manera els jueus que hi residien, ⁹ els va atacar de nit i va incendiar el port amb tota la flota. La resplendor de les flames es veia des de Jerusalem, a uns quaranta-cinc quilòmetres ^* de distància.

Campanya a Galaad
(1Ma 5,9-54)

    ¹⁰ Judes i els seus homes se’n van anar de Jàmnia per marxar contra Timoteu. ^* Encara no havien fet uns dos quilòmetres, ^* que els van caure al damunt més de cinc mil àrabs ^* amb uns cinc-cents genets. ¹¹ El combat fou aferrissat, però els de Judes van assolir la victòria gràcies a l’auxili de Déu. Els nòmades, en veure’s derrotats, van demanar a Judes la pau i es van comprometre a procurar-li bestiar i a prestar-li els serveis que necessités. ¹² Judes comprengué que realment li podrien ser útils en moltes coses i s’avingué a fer la pau amb ells. Un cop s’hagueren donat la mà, els àrabs se’n tornaren a les seves tendes.
    ¹³ Judes va atacar també una ciutat fortificada que es deia Casfo. ^* Protegida amb fossats i amb muralles tot al volt, era poblada per una barreja de gent de diverses nacions. ¹⁴ Els de dintre estaven refiats de les muralles inexpugnables i de les reserves de queviures; per això tractaven molt grollerament els homes de Judes i afegien als insults contra ells blasfèmies i paraules que no es poden pronunciar. ¹⁵ Però Judes i els seus homes van invocar el gran sobirà de l’univers, que sense ariets ^* ni màquines de guerra havia enderrocat Jericó en temps de Josuè. ^* Després van assaltar furiosament la muralla ¹⁶ i, per voler de Déu, s’apoderaren de la ciutat. El carnatge fou indescriptible, fins al punt que l’estany que és a tocar de la ciutat, d’uns quatre-cents metres ^* d’ample, semblava ple de la sang que s’hi havia escolat.

Batalla de Carnaim
(1Ma 5,37-44)

    ¹⁷ Des de Casfo, Judes i els seus van recórrer uns cent quaranta quilòmetres ^* fins a arribar a Càrax, ^* on viuen els jueus anomenats tobians. ^{* 18} No hi van trobar Timoteu, perquè ja s’havia retirat d’aquells indrets sense cap mena de resultat, tot i que havia deixat una guarnició realment molt forta en un punt determinat. ¹⁹ Dositeu i Sosípatre, oficials del Macabeu, van atacar i exterminar els soldats que Timoteu havia deixat a la fortalesa, més de deu mil homes. ²⁰ Després el Macabeu va dividir les seves tropes en batallons, va designar els oficials que els havien de comandar i es llançà contra Timoteu, que disposava d’una força de cent vint mil soldats d’infanteria i dos mil cinc-cents de cavalleria.
    ²¹ Quan Timoteu va saber que Judes s’acostava, va evacuar les dones i els infants amb tots els bagatges cap a un indret anomenat Carnaim. ^* Era un lloc inexpugnable i inaccessible, ja que tots els passos que hi conduïen eren molt estrets. ²² Així que aparegué el primer batalló de Judes, el pànic s’apoderà de l’enemic, un pànic que es convertí en terror quan es va manifestar el Déu que tot ho veu. I emprengueren la fugida en totes direccions, ferint-se entre ells i traspassant-se amb la punta de les espases. ²³ Judes els va perseguir implacablement fins a aniquilar tots aquells criminals. I en va matar uns trenta mil. ²⁴ El mateix Timoteu va caure en mans dels soldats de Dositeu i Sosípatre. Però ell, amb molta astúcia, els demanava que el deixessin anar sa i estalvi, ja que afirmava que tenia en poder seu els pares i germans de molts jueus, els quals segurament serien executats. ²⁵ Després que hagué garantit amb moltes paraules el seu compromís de retornar-los incòlumes els parents, el van deixar anar per salvar els seus germans.
    ²⁶ Judes marxà contra Carnaim i el seu temple d’Atàrgatis ^* i va degollar-hi vint-i-cinc mil persones.

Noves victòries de Judes
(1Ma 5,45-54)

    ²⁷ Després d’infligir a l’enemic aquesta terrible desfeta, Judes va encaminar el seu exèrcit contra Efron, ciutat fortificada on vivia gent de nacions molt diverses. ^* Joves robustos havien pres posicions davant la muralla i lluitaven valerosament. Dins la ciutat hi havia nombrosos ginys de guerra i una gran quantitat de projectils. ²⁸ Però, després d’invocar el Senyor, que esclafa amb força les formacions enemigues, es van fer amos de la ciutat i deixaren estesos uns vint-i-cinc mil dels seus habitants. ²⁹ D’allí van emprendre la marxa contra Escitòpolis, ^* a uns cent deu quilòmetres ^* de Jerusalem. ³⁰ Però els jueus que s’hi havien establert van donar testimoni del bon tracte que rebien dels habitants de la ciutat i del seu comportament humanitari en temps de calamitat. ³¹ Judes i els seus van mostrar el seu agraïment i exhortaren la gent de la ciutat a mantenir sempre aquests bons sentiments amb els jueus. Després van tornar a Jerusalem quan faltava ben poc per a la festa de Pentecosta. ^*

Derrota de Gòrgies

    ³² Passada la festa de Pentecosta, Judes i els seus homes es llançaren contra Gòrgies, el governador d’Idumea. ³³ Gòrgies va sortir-los al pas amb tres mil soldats d’infanteria i quatre-cents de cavalleria. ³⁴ En la batalla que lliuraren, van caure alguns jueus. ³⁵ Un tal Dositeu, cavaller valerós del grup de Bacènor, havia agafat Gòrgies per la capa i l’estirava amb tota la força amb la idea de capturar viu aquell malvat. Però un cavaller traci ^* envestí Dositeu i li va tallar tot el braç fins a l’espatlla. Així Gòrgies pogué escapar-se i es refugià a Mareixà. ^*
    36 Pel seu costat, els soldats d’Azaries ^* feia molt de temps que lluitaven i estaven esgotats. Llavors Judes suplicà al Senyor que demostrés que era el seu aliat i que els guiés en la batalla. ³⁷ I, entonant en la llengua materna el crit i els himnes de guerra, es va llançar per sorpresa contra els soldats de Gòrgies i els obligà a fugir.

Sacrificis pels difunts

    ³⁸ Judes va reunir l’exèrcit i es dirigí a la ciutat d’Adul·lam. ^* Com que estava a punt de començar el dissabte, es van purificar segons el costum ^* i van celebrar el dissabte allí mateix. ³⁹ L’endemà, Judes i els seus van veure que era urgent recollir els cadàvers dels qui havien caigut en la batalla i enterrar-los al costat dels seus parents en els sepulcres familiars. ⁴⁰ Però sota els vestits de cada un dels morts van trobar-hi objectes consagrats als ídols de Jàmnia. ^* Ara bé, la Llei prohibeix als jueus de conservar aquests objectes. ^* Així, doncs, tots van poder veure amb claredat la raó per la qual havien caigut en la batalla. ⁴¹ Tots van lloar els designis del Senyor, jutge just que revela les coses amagades. ⁴² Després li van adreçar súpliques demanant que esborrés completament el pecat que havien comès aquells homes. El valerós Judes va exhortar la tropa a guardar-se nets de culpa, ^* ara que havien vist amb els propis ulls les conseqüències del pecat dels qui havien caigut en la batalla. ⁴³ Judes va fer una col·lecta entre tots i cada un dels seus homes i va recollir dues mil monedes ^* de plata, que envià a Jerusalem per oferir un sacrifici pel pecat. ^* Un gest bell i noble, inspirat en el pensament de la resurrecció. ⁴⁴ En efecte, si no hagués esperat que els caiguts en la batalla un dia ressuscitarien, hauria estat superflu i ridícul de pregar pels difunts. ⁴⁵ Judes pensava, a més, que els qui han mort piadosament tenen reservada una magnífica recompensa. Pensament sant i piadós! Per això va fer el sacrifici d’expiació pels morts, perquè fossin alliberats del pecat.