Campanya d’Antíoc V i Lísies. Execució de Menelau
(1Ma 6,28-30)

    ¹ L’any cent quaranta-nou, ^* arribà a Judes i als seus homes la nova que Antíoc Eupàtor ^* marxava contra Judea amb un gran exèrcit, ² acompanyat de Lísies, ^* el seu tutor i cap de govern del reialme. Cada un comandava un exèrcit grec ^* de cent deu mil soldats d’infanteria, cinc mil tres-cents de cavalleria i vint-i-dos elefants, i encara tres-cents carros de guerra armats de tallants a les rodes. ³ Menelau ^* també es va afegir a l’expedició, i amb molta astúcia animava Antíoc a prosseguir-la, no perquè li importés el bé de la pàtria sinó perquè esperava de recuperar el càrrec de gran sacerdot. ^{* 4} Però Déu, el Rei dels reis, ^* va desvetllar la ira d’Antíoc contra aquell criminal. I així, quan Lísies li va demostrar que Menelau era el culpable de totes les calamitats presents, Antíoc va ordenar que el duguessin a Berea ^* i l’executessin segons el costum d’aquell lloc. ⁵ En aquell indret hi ha una torre de vint-i-tres metres ^* d’alt, plena de cendra. La torre té un dispositiu giratori, inclinat de tots cantons cap a la cendra. ⁶ Quan algú és declarat culpable de saquejar temples o d’haver comès algun altre delicte particularment greu, l’executen fent-lo pujar en aquell dispositiu perquè caigui daltabaix. ^{* 7} Aquesta fou la sort reservada a l’infidel Menelau, que el privà fins i tot de ser enterrat. ^{* 8} Ben merescut s’ho tenia! Ell que havia comès tants pecats quan oficiava a l’altar, la cendra i el foc del qual són purs, ara a la cendra va trobar la mort. ^*

Èxit dels jueus a Modín

    ⁹ El rei continuava la marxa animat de bàrbares intencions, disposat a tractar els jueus encara pitjor que el seu pare. ¹⁰ Judes, que ho va saber, demanà al poble que invoqués nit i dia el Senyor perquè acudís en el seu ajut, sobretot llavors ¹¹ que els volien privar de la Llei de Moisès, de la pàtria i del temple sant, i també perquè el Senyor no deixés en mans d’aquells pagans infames el seu poble que tot just llavors coneixia un moment de respir. ¹² I així ho van fer tots conjuntament: prostrats a terra sense interrupció durant tres dies, suplicaven al Senyor misericordiós plorant i dejunant. Després Judes els dirigí unes paraules d’encoratjament i els va ordenar que estiguessin a punt d’actuar. ¹³ En una reunió a part amb els ancians, decidí de posar-se en marxa i afrontar amb l’ajuda de Déu la situació, abans que l’exèrcit del rei no entrés a Judea i s’apoderés de la ciutat de Jerusalem. ¹⁴ Confiant, doncs, al creador del món el resultat de la campanya, va encoratjar els seus homes a batre’s heroicament fins a la mort per les lleis, pel temple, la ciutat, la pàtria i les institucions. Judes va fer acampar l’exèrcit als voltants de Modín ^{* 15} i va donar-los com a contrasenya «Victòria de Déu». ^* Llavors, de nit, amb un escamot de joves escollits d’entre els més valents, va atacar el punt del campament on hi havia la tenda reial. Va matar uns dos mil homes i va traspassar l’elefant principal i l’home que el menava. ¹⁶ Després de sembrar el pànic i la confusió en el campament, Judes i els seus homes es retiraren victoriosos. ¹⁷ Ja despuntava el nou dia quan, gràcies a la protecció del Senyor, van acabar d’aconseguir aquell triomf.

Antíoc V pacta amb els jueus
(1Ma 6,48-63)

    ¹⁸ Aquest primer tast de l’audàcia dels jueus va fer decidir el rei a apoderar-se amb astúcia de les seves posicions. ¹⁹ S’acostà, doncs, a Betsur, ^* una plaça jueva ben fortificada, però fou rebutjat; tornà a la càrrega, però fou derrotat. ²⁰ De fet, Judes feia arribar als assetjats tot el que necessitaven. ²¹ Però Ròdoc, un soldat de l’exèrcit jueu, passava informació secreta a l’enemic. Descobert i agafat, va ser executat. ^{* 22} El rei tornà a parlamentar amb els de Betsur, els va oferir la pau i va acceptar l’acord. Després es retirà. ²³ El rei va atacar encara Judes i els seus homes, però fou derrotat. Mentrestant Filip, ^* que Antíoc havia deixat a Antioquia com a cap del govern, es revoltà. La notícia trasbalsà el rei. Inicià negociacions amb els jueus, els va fer concessions i s’avingué amb jurament a totes les seves condicions. I com a signe de reconciliació va oferir un sacrifici i demostrà el seu respecte al temple mostrant-se molt generós. ²⁴ Va rebre amistosament el Macabeu i deixà Hegemònides com a governador des de Ptolemaida ^* fins al territori dels gerrencs. ^{* 25} Després se’n tornà a Ptolemaida, però els seus habitants, irritadíssims pel tractat de pau amb els jueus, reclamaven l’anul·lació dels acords. ²⁶ Llavors Lísies va pujar a la tribuna i va justificar el tractat tan bé com va saber. Reeixí a convèncer la gent i a calmar-los, i a fer-los acceptar els acords. Després se’n tornà a Antioquia.
Així s’acaba la història de la invasió i retirada del rei Antíoc.