El regnat de Demetri I Soter. Derrota de Nicànor (14,1-15,36)

Demetri I aconsegueix la corona. Intervenció d’Àlcim
(1Ma 7,1-38)

    ¹ Al cap de tres anys, ^* va arribar a Judes i a la seva gent la notícia que Demetri, ^* fill de Seleuc, havia entrat pel port de Trípoli ^* amb un estol i un exèrcit poderós ² i, després de desfer-se d’Antíoc i del seu tutor Lísies, s’havia apoderat del país.
    ³ Hi havia un tal Àlcim, ^* anteriorment gran sacerdot, que havia consentit de viure en la impuresa ritual des dels temps de la revolta. ^* Ara, però, havia arribat a la conclusió que la seva situació no tenia sortida possible i que no li permetrien l’accés al sagrat altar. ⁴ Es presentà, doncs, davant el rei Demetri cap a l’any cent cinquanta-u per fer-li ofrena d’una corona d’or, una palma i les tradicionals branques d’olivera del temple. ^* Aquell dia, però, va guardar silenci sobre les seves intencions.
    ⁵ L’oportunitat per a donar curs a la seva follia li va arribar quan Demetri el convocà a consell i li preguntà sobre les disposicions i els projectes dels jueus. Ell li va respondre així:
    ⁶ —Els jueus anomenats asideus, ^* que tenen per cap Judes Macabeu, fomenten la guerra i la revolta, impedint així l’estabilitat del regne. ⁷ Per això, veient-me privat de la dignitat que em pertoca, és a dir, del càrrec de gran sacerdot, m’he presentat aquí. ⁸ Em mou, en primer lloc, la preocupació sincera pels interessos del rei; però, segonament, considero el bé dels meus conciutadans. En efecte, la manca de seny de la gent que acabo d’esmentar ha enfonsat tota la nostra nació en la misèria. ⁹ I tu, oh rei, ara que coneixes en detall tots aquests greuges, vulgues ocupar-te del nostre país i de la nostra gent oprimida, amb aquella benvolença generosa que tothom reconeix. ¹⁰ Perquè mentre Judes visqui és impossible que l’estat conegui la pau.
    ¹¹ Davant aquestes declaracions d’Àlcim, la resta dels anomenats amics del rei, ^* ja prou hostils en tot el que es referia a Judes, van abrandar més encara l’ànim de Demetri. ¹² El rei escollí immediatament Nicànor, ^* que era comandant del cos d’elefants, i el nomenà governador militar de Judea. I l’hi va enviar ¹³ amb ordres precises de desfer-se de Judes, dispersar els partidaris d’aquest i restablir Àlcim com a gran sacerdot del temple més important del món. ¹⁴ Els pagans de Judea, que s’havien exiliat fugint de Judes, es van unir en massa a l’exèrcit de Nicànor, considerant que els infortunis i els contratemps dels jueus serien la seva prosperitat.

Aliança entre Nicànor i Judes

    ¹⁵ Quan els jueus van conèixer la invasió de Nicànor i l’agressió de les nacions paganes, es van cobrir el cap de terra en senyal de dol ^* i suplicaven Déu, que havia escollit el seu poble per sempre i que sempre havia defensat amb senyals manifestos ^* els qui eren heretat seva. ¹⁶ Judes, el cap dels jueus, ordenà que tot seguit aixequessin el campament d’allí on eren. Van entaular batalla amb l’enemic al poble de Dessaú. ^{* 17} Simó, el germà de Judes, ja havia entrat en combat contra Nicànor, però una sobtada envestida dels enemics l’havia forçat a retirar-se una mica. ¹⁸ Amb tot, Nicànor, que coneixia la valentia i el coratge de Judes i dels seus quan lluitaven per la pàtria, dubtava de poder resoldre el conflicte per la força de les armes. ¹⁹ Per això envià Posidoni, Teòdot i Mataties a concertar la pau amb Judes.
    ²⁰ Després d’haver examinat atentament les seves propostes, Judes, el cap dels jueus, les comunicà a les seves tropes. I davant l’acord unànimement favorable, es van avenir a concertar la pau. ²¹ Van fixar el dia en què es reunirien els caps tots sols. De cada un dels dos campaments va avançar-se un carro i van preparar uns setials. ²² Judes havia apostat homes armats en punts estratègics disposats a intervenir en cas que hi hagués un cop traïdor de part dels enemics. Però l’entrevista s’esdevingué amb tota normalitat. ^*
    23 Nicànor va passar un cert temps a Jerusalem actuant sempre amb correcció i va llicenciar la massa de gent estrangera que se li havia unit. ²⁴ Tenia sempre Judes al seu costat i sentia per ell una gran simpatia. ²⁵ Va aconsellar-li que es casés i que tingués fills. Judes, doncs, va casar-se i fruïa de la vida amb tota tranquil·litat.

Revifalla de les hostilitats entre Nicànor i Judes

    ²⁶ Però Àlcim, en veure la bona entesa que hi havia entre Judes i Nicànor, va endur-se una còpia dels tractats i es presentà a Demetri. Àlcim va dir al rei que Nicànor feia una política contrària als interessos de l’estat; en efecte, Judes, l’enemic del seu reialme, havia rebut de Nicànor el nomenament de successor en el cercle dels amics del rei. ²⁷ Demetri es va enfurismar i, atiat per les calúmnies d’aquell miserable d’Àlcim, va escriure a Nicànor expressant-li el seu gran disgust per aquells tractats i ordenant-li que detingués el Macabeu i l’enviés immediatament a Antioquia. ²⁸ Aquestes noves van deixar Nicànor trasbalsat: trobava inadmissible de trencar uns acords amb un home que no li havia fet cap tort. ²⁹ Però, davant la impossibilitat de contravenir les ordres del rei, buscava l’oportunitat de complir-les, valent-se d’algun estratagema. ³⁰ El Macabeu, pel seu costat, aviat s’adonà de la fredor amb què Nicànor el tractava i del seu capteniment cada cop més distant. Entenent que aquella eixutesa no anunciava res de bo, va aplegar un gran nombre de partidaris i s’amagà de Nicànor.
    ³¹ En veure’s tan hàbilment burlat per Judes, Nicànor es va presentar al temple més august i més sant de tot el món, a l’hora que els sacerdots oferien els sacrificis acostumats, i va ordenar que li fessin a mans aquell home. ³² Els sacerdots van assegurar-li amb jurament que ignoraven on era l’home que ell cercava. ³³ Llavors Nicànor va estendre la mà dreta contra el santuari i pronuncià aquest jurament:
—Si no em feu a mans Judes encadenat, arrasaré aquest recinte consagrat a Déu, enderrocaré l’altar i erigiré en aquest mateix lloc un temple esplèndid en honor de Dionís. ^*
    34 Dit això, se’n va anar. Immediatament els sacerdots van aixecar les mans cap al cel i invocaren aquell qui sempre ha lluitat a favor del nostre poble:
    ³⁵ —Tu, Senyor, que no tens necessitat de res ni de ningú, t’has dignat establir entre nosaltres el temple on habites. ³⁶ Senyor, tu que ets sant, font de tota santedat, guarda de qualsevol profanació aquesta casa que fa poc hem purificat. ^*

Mort heroica de Razís

    ³⁷ Entre els ancians de Jerusalem n’hi havia un que es deia Razís. Era un home que es preocupava molt pels seus conciutadans i gaudia d’una anomenada excel·lent. Li deien «pare dels jueus» per l’afecte sincer que els professava. Aquest home fou denunciat a Nicànor. ³⁸ En efecte, els primers temps de la revolta havia estat acusat de mantenir-se fidel als costums jueus, ^* i per aquesta fidelitat havia arriscat cos i ànima amb una gran enteresa. ³⁹ Nicànor, volent mostrar ben clarament l’enemistat que alimentava contra els jueus, va enviar més de cinc-cents soldats a detenir Razís. ⁴⁰ Es pensava que agafant Razís infligiria un cop molt fort al poble.
    ⁴¹ Els soldats estaven a punt d’apoderar-se de la torre on Razís es trobava i començaven a forçar la porta del pati, ja que tenien ordres de calar foc a les portes. Quan Razís es veié envoltat per tots costats, es va llançar sobre la seva espasa. ^{* 42} S’estimava més morir honrosament que caure en mans d’aquells malvats i sofrir ultratges humiliants per a la seva dignitat. ⁴³ Però, davant la imminència del perill, no va encertar el cop mortal. Llavors, mentre la tropa irrompia portes endins, Razís va córrer decidit a dalt de la muralla i es va llançar intrèpidament contra els soldats. ⁴⁴ Ells es van apartar ràpidament i Razís va caure al mig de l’espai buit. ⁴⁵ Encara amb vida i encès d’indignació, es va aixecar, malgrat la sang que li rajava i el dolor atroç de les ferides. Va passar corrents pel mig dels soldats i es plantà dret dalt d’una roca abrupta. ⁴⁶ Ja dessagnat del tot, es va arrencar els budells, els va agafar amb totes dues mans i els va llançar contra la tropa, tot suplicant al qui és Senyor de l’esperit i la vida que un dia els hi retornés. ^* Així va morir Razís.