El destí dels homes segons Déu (1-5)

Cercar el Senyor i evitar l’error i el pecat

    ¹ Estimeu la justícia, ^* vosaltres que decidiu a la terra. No us feu idees falses del Senyor. Cerqueu-lo amb cor sincer. ² Perquè es deixa trobar dels qui no dubten d’ell, ^* es manifesta als qui se’n fien. ³ El pensament tortuós separa de Déu, el qual fa callar amb el seu poder els insensats que gosen provocar-lo. ^{* 4} La Saviesa no té accés en una ànima malvada, no habita en un cos esclau del pecat. ⁵ En efecte, el Sant Esperit que instrueix l’home fuig de l’engany, s’aparta dels pensaments insensats, no vol tractes amb l’error. ^*
    6 La Saviesa és un esperit amic de l’home, però no deixa sense càstig els llavis blasfems. Perquè Déu penetra els sentiments de l’home, escruta el fons del seu pensament i escolta el que diu. ⁷ L’Esperit del Senyor omple l’univers; ^* ell, que ho té tot a la mà, ^* coneix els llenguatges dels homes ⁸ i per això no li passa per alt cap paraula dolenta: el qui la diu no s’escapa del càstig. ⁹ El Senyor escorcolla les intencions dels impius; li arriba el ressò de les seves paraules, que els acusen de les faltes que han comès. ¹⁰ Perquè la seva orella atenta ho sent tot, no se li escapa la murmuració més lleu.

Déu no ha fet la mort ^*

    ¹¹ Guardeu-vos, doncs, de la murmuració nefasta, refreneu la llengua i no malparleu. Qualsevol paraula, fins i tot secreta, porta ròssec; quan calumnies, destrueixes la teva pròpia vida. ¹² No us provoqueu, doncs, la mort amb una vida esgarriada. No us guanyeu la ruïna amb les vostres obres. ¹³ Déu no ha fet la mort ^* ni troba cap gust a destruir els qui viuen. ¹⁴ Déu ho ha creat tot perquè existeixi: les coses creades són saludables, no contenen cap metzina que mati. La terra no és el reialme de la mort, ¹⁵ i els justos són immortals. ^*

El pensament dels impius

    ¹⁶ En canvi, els impius conviden la mort de paraula i amb les obres. Es deleixen per ella com per una amiga, hi fan un pacte. ^* Bé es mereixen, doncs, d’acabar al seu costat! ^*