¹ Els impius van errats quan es diuen:
«Que n’és, de curta i trista, la vida! No hi ha res a fer quan l’home s’acaba. No se sap de ningú que hagi tornat de la mort. ² Hem nascut per atzar i, quan arribi el final, serà com si no haguéssim existit. El nostre alè no és més que fum, i el pensament, una espurna del cor que batega. ^{* 3} Quan l’espurna s’apaga, el nostre cos es torna cendra i l’esperit s’esvaeix com l’aire inconsistent. ⁴ Amb el temps, ningú no recordarà el nostre nom, tothom haurà oblidat les nostres obres. ^* La vida passa com un núvol, sense deixar rastre; es fon com la boira que un raig de sol esquinça i desfà amb la seva escalfor. ⁵ El temps que vivim és el pas d’una ombra; la nostra fi no es pot ajornar. Ja és fixada, i no podem tornar enrere.
    ⁶ »Som-hi, doncs! Aprofitem-nos dels béns que tenim; ^* fruïm del món amb passió com qui frueix de la joventut! ⁷ No estalviem els vins millors ni els perfums més fins. Collim les flors, ara que és primavera. ⁸ Coronem-nos de roses abans no es marceixin. ⁹ Omplim tots els prats amb les nostres orgies. Escampem arreu els senyals de la nostra disbauxa. Aquest és el nostre destí, és això el que ens ha tocat. ¹⁰ Oprimim el pobre, per just que sigui; no planyem les viudes ni respectem els cabells blancs de l’ancià. ^{* 11} Just, per a nosaltres, ho és qui té la força té la raó. La feblesa no porta enlloc.
    ¹² »Posem paranys al just; ^* ens fa nosa. Està contra tot el que fem, ens retreu que faltem a la Llei, ens tira en cara les nostres accions com si fossin contràries a l’educació que vam rebre. ¹³ Es gloria de conèixer Déu i s’anomena fill del Senyor. ¹⁴ És una acusació viva de les nostres idees. Només de veure’l, ja ens afeixuga. ¹⁵ I és que la seva vida no s’assembla gens a la dels altres: ell camina per sendes estranyes. ¹⁶ Ens mira com moneda falsa, s’allunya dels nostres camins com de la pesta. ^* Declara que a la fi seran feliços els justos i presumeix de tenir Déu per pare. ¹⁷ Vegem si és veritat això que diu, comprovem quina serà la seva fi. ¹⁸ Si el just és fill de Déu, Déu es posarà a favor d’ell i l’alliberarà dels seus adversaris. ^{* 19} Ultratgem-lo i turmentem-lo sense miraments per veure si es manté serè; comprovem si suporta els mals. ²⁰ Condemnem-lo a una mort ignominiosa, perquè, a jutjar pel que diu, Déu intervindrà a favor d’ell.»

L’error dels qui menyspreen Déu

    ²¹ Així pensen ells, però van errats; la pròpia malícia els encega. ²² No coneixen els designis secrets de Déu; no esperen la recompensa d’una vida santa; menyspreen el premi reservat a una conducta irreprotxable. ²³ Déu ha creat l’home ^* perquè sigui incorruptible, l’ha fet imatge d’allò que és ell mateix. ^{* 24} Però la mort ha entrat al món per la malícia del diable, ^* i els seus partidaris l’han de sofrir.