La sort final dels justos i dels impius
1 Les ànimes dels justos estan en mans de Déu i cap turment no les podrà tocar. 2 Als ulls dels insensats semblava que morissin; la seva partença era tinguda per un mal; 3 el seu traspàs, aparentment, era un desastre. Però ells han trobat la pau. 4 Als ulls dels homes sofrien un càstig, però de fet tenien l’esperança segura de la immortalitat. 5 Després de corregir-los amb moderació, Déu els donarà una felicitat immensa, perquè els ha posat a prova i els ha trobat dignes d’ell. 6 Els ha depurat com l’or en el gresol i els ha acceptat com una víctima oferta en holocaust. 7 Quan el Senyor vindrà a visitar-los, els justos resplendiran, seran com les espurnes que corren pel rostoll. 8 Governaran nacions, dominaran pobles, i el Senyor regnarà damunt d’ells per sempre. 9 Els qui tenien posada en ell la confiança comprendran la veritat, i els qui l’hauran estimat fidelment s’estaran vora d’ell, perquè Déu dona als seus sants la gràcia i la misericòrdia i vindrà a visitar els seus elegits.
10 En canvi, els impius rebran el càstig que mereixen els seus propòsits, ells que menyspreen el just i s’aparten del Senyor. 11 Desgraciats els qui menystenen la Saviesa i la seva instrucció: la seva esperança és buida, són inútils els seus esforços, s’afanyen per no res. 12 Les seves dones no tenen seny, són dolents els seus fills i maleïda la seva descendència.
Esterilitat virtuosa
13 Feliç la dona sense fills però irreprotxable, que no manté cap relació pecaminosa! Collirà els seus fruits el dia que el Senyor vindrà a visitar-la.
14 Feliç també l’eunuc que no ha comès el mal ni alimenta sentiments contraris al Senyor! Rebrà una gràcia excel·lent per la seva fidelitat, ocuparà un lloc deliciós al santuari que el Senyor té al cel. 15 És gloriós el fruit d’un bon treball; la Saviesa és una arrel que no mor mai.
16 Els fills adulterins, en canvi, no arribaran a la maduresa; desapareixeran els descendents d’una unió il·legítima. 17 Ni que visquin molts anys, ningú no els tindrà per res. Fins a la fi tindran una vellesa sense honor. 18 I si moren joves no tindran res a esperar, no trobaran consol el dia del judici. 19 És penosa, la sort dels dolents.