¹ Val més no tenir fills però ser una persona virtuosa. ^* Perquè la bondat deixa un record immortal, és reconeguda per Déu i pels homes. ² La imiten allà on és, l’enyoren quan se’n va; i en l’eternitat desfila portant la corona del triomf després d’haver vençut en la lluita per un premi que no es marceix. ^{* 3} En canvi, als impius no els serveix de res tenir molts fills. Són rebrots espuris: no enfonsaran gaire les arrels, no consolidaran la seva soca. ⁴ Ni que per un cert temps facin brancatge, no estaran ben arrelats: el vent els sacsejarà, l’huracà els arrencarà de soca-rel; ⁵ els seus tanys seran tallats encara tendres, el seu fruit serà inútil, massa verd per a menjar, no valdrà per a res. ⁶ Els fills engendrats d’una unió culpable, ^* el dia del judici seran testimonis de la maldat dels seus pares.

La mort prematura del just

    ⁷ El just, ni que mori aviat, trobarà el repòs, ⁸ perquè no són la llarga vida o el nombre d’anys el que dona la mesura d’una vellesa honorable: ⁹ el seny de l’home val tant com els cabells blancs, i una vida neta és igual que una edat madura. ¹⁰ Déu s’havia complagut en el just i se l’estimava i, veient que vivia enmig de pecadors, se’l va endur. ^{* 11} Va emportar-se’l abans que la malícia no li fes perdre el seny, o l’engany no seduís la seva ànima. ¹² Perquè l’encís del mal ofusca la bondat, i el remolí de les passions soscava els esperits innocents. ¹³ En poc temps, el just havia arribat a la maduresa pròpia d’una llarga vida. ¹⁴ El Senyor s’havia complagut en la seva ànima, i per això el va treure de pressa d’aquest món dolent. La gent que ho veia no ho entenia; no sabien adonar-se ¹⁵ que Déu dona als seus elegits la gràcia i la misericòrdia i que vindrà a visitar els seus sants. ^*
    16 El just que mor és una condemna per als impius que sobreviuen; un jove que arriba aviat a la maduresa condemna la llarga vellesa dels injustos. ^*
    17 La gent veu la fi del savi, però no comprèn què volia d’ell el Senyor, no comprèn per què se l’ha endut en un lloc segur. ¹⁸ Ho veuen i se’n burlen, però qui es riu d’ells és el Senyor. ^{* 19} D’aquí a no gaire, aquests burletes seran un cadàver sense els honors del sepulcre, ^* motiu etern de riota al país dels morts. Déu els precipitarà de cap a terra, sense que puguin dir res; els sacsejarà des del fonament i quedaran devastats per sempre més. Es trobaran amb el dolor. Mai més ningú no els recordarà.

Justos i impius en el judici

    ²⁰ Els impius es presentaran plens de por quan hagin de passar comptes dels seus pecats: les seves males obres els acusaran a la cara.