1 Val més no tenir fills però ser una persona virtuosa. Perquè la bondat deixa un record immortal, és reconeguda per Déu i pels homes. 2 La imiten allà on és, l’enyoren quan se’n va; i en l’eternitat desfila portant la corona del triomf després d’haver vençut en la lluita per un premi que no es marceix. 3 En canvi, als impius no els serveix de res tenir molts fills. Són rebrots espuris: no enfonsaran gaire les arrels, no consolidaran la seva soca. 4 Ni que per un cert temps facin brancatge, no estaran ben arrelats: el vent els sacsejarà, l’huracà els arrencarà de soca-rel; 5 els seus tanys seran tallats encara tendres, el seu fruit serà inútil, massa verd per a menjar, no valdrà per a res. 6 Els fills engendrats d’una unió culpable, el dia del judici seran testimonis de la maldat dels seus pares.

La mort prematura del just


    7 El just, ni que mori aviat, trobarà el repòs, 8 perquè no són la llarga vida o el nombre d’anys el que dona la mesura d’una vellesa honorable: 9 el seny de l’home val tant com els cabells blancs, i una vida neta és igual que una edat madura. 10 Déu s’havia complagut en el just i se l’estimava i, veient que vivia enmig de pecadors, se’l va endur. 11 Va emportar-se’l abans que la malícia no li fes perdre el seny, o l’engany no seduís la seva ànima. 12 Perquè l’encís del mal ofusca la bondat, i el remolí de les passions soscava els esperits innocents. 13 En poc temps, el just havia arribat a la maduresa pròpia d’una llarga vida. 14 El Senyor s’havia complagut en la seva ànima, i per això el va treure de pressa d’aquest món dolent. La gent que ho veia no ho entenia; no sabien adonar-se 15 que Déu dona als seus elegits la gràcia i la misericòrdia i que vindrà a visitar els seus sants.
    16 El just que mor és una condemna per als impius que sobreviuen; un jove que arriba aviat a la maduresa condemna la llarga vellesa dels injustos.
    17 La gent veu la fi del savi, però no comprèn què volia d’ell el Senyor, no comprèn per què se l’ha endut en un lloc segur. 18 Ho veuen i se’n burlen, però qui es riu d’ells és el Senyor. 19 D’aquí a no gaire, aquests burletes seran un cadàver sense els honors del sepulcre, motiu etern de riota al país dels morts. Déu els precipitarà de cap a terra, sense que puguin dir res; els sacsejarà des del fonament i quedaran devastats per sempre més. Es trobaran amb el dolor. Mai més ningú no els recordarà.

Justos i impius en el judici


    20 Els impius es presentaran plens de por quan hagin de passar comptes dels seus pecats: les seves males obres els acusaran a la cara.