¹ Jo també soc ^* un home mortal igual que els altres, descendent del primer home, que va ser modelat de la terra. ^* El meu cos prengué forma en les entranyes maternes ² i fins al desè mes la sang de la mare li anà donant consistència. Havia sortit de la semença d’un home entre els plaers de l’amor. ^{* 3} En néixer, vaig aspirar l’aire que tothom respira i m’acollí la mateixa terra que acull tothom. ^* Com un nadó qualsevol, vaig fer plorant el primer crit. ⁴ Em vaig criar entre bolquers, envoltat d’atencions. ⁵ Cap rei no ha començat a existir de manera diferent. ⁶ Tothom entra així a la vida, tothom en surt igual.
    ⁷ Per això vaig pregar a Déu, ^* i ell em donà l’enteniment, vaig invocar-lo i em vingué l’esperit de Saviesa. ⁸ La prefereixo a ceptres i trons, i al seu costat tinc la riquesa per no res. ⁹ Ni tan sols la puc comparar a les pedres precioses, perquè al seu davant tot l’or del món és un grapat de sorra, i la plata no valdria més que el fang. ^{* 10} Me l’estimo més que la salut i la bellesa; he decidit que em faci de llum, perquè la seva claror no s’apaga mai.
    ¹¹ Amb ella m’han vingut tots aquests béns, ja que duia a les mans riqueses incomptables. ¹² Jo gaudia de tots els béns que la Saviesa em portava, però encara no sabia que ella els havia engendrat. ¹³ El que he après sense engany, ho comunico sense recança: les seves riqueses, no les amago. ¹⁴ Ella és per als homes un tresor inestroncable: els qui el posseeixen s’atrauen l’amistat de Déu, ja que els dons que provenen de l’educació fan que els homes siguin agradables als seus ulls.

Els ensenyaments de la Saviesa

    ¹⁵ Que Déu em concedeixi de parlar assenyadament i pensar d’una manera digna dels dons que he rebut d’ell, ja que és ell qui guia cap a la Saviesa i qui fa tornar els savis al camí dret. ¹⁶ Nosaltres i les nostres paraules, amb tot l’enteniment i tota la destresa, estem a les seves mans. ¹⁷ Ell m’ha donat, doncs, el coneixement exacte de la realitat. M’ha ensenyat l’estructura de l’univers i les propietats dels elements, ^{* 18} el principi, l’entremig i la fi del temps, el pas dels solsticis i el canvi de les estacions, ¹⁹ el curs de l’any i les posicions dels estels, ²⁰ la natura de les bèsties i l’instint dels animals feréstecs, l’impuls violent dels esperits ^* i els pensaments dels homes, les classes de plantes i les virtuts medicinals de les arrels. ²¹ Tot ho sé: la cara oculta i la visible. ²² La Saviesa que organitza l’univers m’ho ha fet conèixer.

Naturalesa de la Saviesa

²²
La Saviesa té un esperit ^* intel·ligent, sant, únic, múltiple, subtil, àgil, penetrant, immaculat, clar, inofensiu, amic del bé, perspicaç, ²³ lliure d’impediments, benvolent, humanitari, sòlid, segur, tranquil, que tot ho pot i tot ho vigila, un esperit que penetra tots els esperits, per més intel·ligents, purs i subtils que siguin. ²⁴ Res no es mou tan fàcilment com la Saviesa: com que és pura, passa i penetra pertot arreu. ²⁵ És una exhalació del poder de Déu, irradiació puríssima de la glòria del Totpoderós, i per això cap brutícia no s’hi pot introduir. ²⁶ És un reflex de la llum eterna, mirall immaculat de l’acció de Déu, imatge de la seva bondat. ^{* 27} La Saviesa, que és única, ho pot tot; mai no canvia, però tot ho renova. A cada generació entra en les ànimes santes i en fa profetes i amics de Déu. ²⁸ Déu estima només els qui conviuen amb la Saviesa. ²⁹ És més radiant que el sol i supera tota l’estelada. I, comparada amb la llum del dia, la supera fora mida, ³⁰ perquè el dia deixa pas a la nit, però la maldat no pot res contra la Saviesa.